Brussel·les publica el contracte amb AstraZeneca ocultant el preu i el calendari de lliurament

La Comissió Europea ha publicat aquest divendres el contracte que va tancar amb AstraZeneca a l'agost de l'any passat per a la compra de fins a 400 milions de la seva vacuna després d'haver rebut el vistiplau de la companyia farmacèutica, però la versió oculta qüestions essencials de la mateixa com el preu pagat o el calendari trimestral de lliuraments

Vacuna (EP)

Brussel·les ha fet públic el document en una setmana carregada de tensió entre les dues parts després que AstraZeneca anunciés que no podrà lliurar les dosis promeses als Estats membres per al primer trimestre per problemes en una planta de producció. L'acord, aconseguit al juliol, contempla el lliurament de fins a 400 milions de dosis i un pagament anticipat de 336 milions, de què la UE ja ha desemborsat part.

L'Executiu comunitari havia sol·licitat formalment a l'empresa la seva llum verda a la publicació de l'conrtato. "Celebrem el compromís de la companyia cap a una major transparència", ha afirmat en una roda de premsa el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer.

El document publicat, però, conté parts censurades per tractar-se d'informació confidencial o per raons de seguretat. Entre les qüestions més importants que han estat ocultades en el document es troben, per exemple, el preu pagat per la UE en el marc del contracte.

També apareix esborrat el calendari trimestral de subministrament de dosi als Estats membres a què s'havia compromès AstraZeneca i que ha generat el conflicte dels últims dies entre les dues parts després de comunicar la signatura que només podrà lliurar un quart de la xifra pactada.

Preguntat per aquestes qüestions, Mamer ha defensat que Brussel·les està "a favor del màxim de transparència" en el contracte i de només eliminar qüestions per raons de seguretat. No obstant, ha afegit que és "legítim" que l'empresa exigeixi amagar determinada qüestions comercials per "secret professional".

LES PLANTES DE REGNE UNIT

Una dels principals arguments de la UE a la batalla legal amb AstraZeneca és que entén que el contracte obliga la farmacèutica a utilitzar les dues fàbriques que té al Regne Unit per subministrar dosis de la vacuna als Estats membres.

Brussel·les s'escuda en l'article 5.4 de l'acord, que estableix que la companyia farà "tots els esforços raonables per fabricar la vacuna en els seus centres de producció dins de la UE, que per a l'objectiu d'aquest article ha d'incloure Regne Unit".

Una altra de les disputes entre les dues parts la suposada preferència del Regne Unit per rebre dosis per haver signat abans el contracte amb AstraZeneca. De fet, la comissària de Salut, Stella Kyriakides, va subratllar en una roda de premsa que la lògica de lliurar les dosis al primer que ha signat un acord "pot funcionar en una carnisseria de barri", però en un cas com aquest.

Pel que fa a aquest punt, la Comissió Europea recorre a l'article 13.1 de l'contracte, si epígraf e). El text emfatitza en aquest punt que AstraZeneca "no està sota cap obligació, contractual o d'un altre tipus, amb cap persona o tercera part" respecte a les dosis comprades per la UE "que pogués impedir complir amb el compliment de les seves obligacions".

El tercer element que enfronta a Brussel·les i la companyia és la interpretació del concepte 'millor esforç raonable' ( 'best reasonable effort') que el contracte contempla a l'hora d'enunciar cada compromís d'AstraZeneca. Fonts comunitàries creuen afirmen que es tracta d'un "estàndard objectiu" que es refereix a "qüestions que estan en poder de l'empresa", com augmentar les capacitats de producció.

"És un jutge qui ha de decidir si amb les proves presentades sobre els esforços fets per augmentar la seva capacitat de producció, que en el contracte diu que ja han fet, és suficient per complir aquest estàndard", expliquen fonts de la Comissió, que neguen que es tracti d'un concepte "subjectiu".

Està previst que l'Agència Europea de l'Medicament (EMA) publiqui aquest mateix divendres la seva recomanació sobre la vacuna de AstraZeneca i la Universitat d'Oxford, el que obriria la porta a l'autorització per a la comercialització de la mateixa. La UE es va reservar l'accés a 300 milions de dosis i l'opció d'accedir a altres 100 milions més.

El d'AstraZeneca és el segon acord de compres avançades que publica la Comissió Europea, després d'haver desvetllat parcialment el de CureVac la setmana passada. Les autoritats comunitàries han subratllat que el seu desig seria fer-ho amb tots els contractes signats en el marc de la seva estratègia de vacunació contra la Covid-19.