Una quarta part de les hemorràgies cerebrals per trencament d'aneurisma es confonen amb migranyes

Així ho conclou un estudi que publica la revista Stroke (ictus en anglès) que afirma que una de cada quatre hemorràgies cerebrals es confon amb cefalees benignes, donant lloc a un mal diagnòstic inicial que influeix directament en l'evolució del pacient i en les seves seqüeles, segons informen des Neurolegal.

Font: EP

El símptoma més habitual d'una hemorràgia cerebral bé sigui per trencament d'un aneurisma o en cas d'ictus, és un mal de cap sobtat molt fort, seguint-després d'altres complicacions, que finalment s'associen a una elevada mortalitat i gran probabilitat de seqüeles greus si no es diagnostica amb rapidesa. Aquesta cefalea brusca inicial en ocasions en mal interpretada i no se li presta la suficient atenció.

La cefalea suposa entre l'1 i el 4% de les consultes en serveis d'Urgències i representa un dels motius més freqüents d'atenció pel neuròleg de guàrdia que ha de plantejar si es tracta d'una cefalea primera o secundària i la necessitat de sol·licitar alguna exploració o prova complementària.

Una cefalea primària és aquella en la qual no hi ha una causa estructural o metabòlica que l'expliqui, com la migranya o les cefalees tensionals i per tant és benigna. Per la seva banda, una cefalea secundària és aquella en què el mal de cap no és més que un símptoma d'una altra patologia subjacent com pot ser l'hemorràgia cerebral.

Afortunadament la gran majoria de les cefalees tindran un diagnòstic de primàries, però és fonamental identificar les secundàries que podrien comprometre la vida del pacient si no es tracten de manera correcta, segons Pedro Bermejo, especialista en Neurologia.

Segons informen des Neurolegal, el procés d'actuació davant un pacient amb cefalea, segons les guies consensuades per metges de família i neuròlegs, estableix que la amnesis és el primer i més important pas per al diagnòstic, havent indagar per factors que es puguin associar a hemorràgia cerebral com l'edat, els antecedents familiars i els personals, els hàbits tòxics i el consum de fàrmacs, però a més es requereixen preguntes específiques sobre el dolor, com les característiques temporals (temps, freqüència, periodicitat, durada), la seva descripció (localització , qualitat, intensitat) símptomes associats, factors agreujants, d'alleujament i desencadenants.

Aquestes dades han de quedar reflectits en la història clínica del pacient per verificar que s'ha realitzat una exploració d'acord amb la lex artis.

S'ha de tenir en compte que les dades d'alarma que poden ser indicatius d'una cefalea secundària per hemorràgia són, entre altres:

- Cefalea intensa de començament sobtat de causa no coneguda.

- Empitjorament recent d'una cefalea crònica.

- Cefalea amb manifestacions acompanyants com ara focalitat neurològica, febre, nàusees i vòmits inexplicables o trastorns de conducta.

- Cefalea precipitada per un esforç físic, tos o canvi postural.

- Cefalea que no respon a un tractament teòricament correcte.

La Societat Espanyola de Neurologia (SEN) ha establert les indicacions per a realitzar proves diagnòstiques d'imatge cerebral, com tomografia (TAC) o ressonància magnètica (RMN) quan es donen les dades d'alarma referits anteriorment.

Abelardo Moreno, advocat de l'Associació Neurolegal i especialista en dany cerebral, indica que els errors de diagnòstic inicial de les hemorràgies cerebrals i que suposen una absència o retard en la realització de proves i tractaments, constitueixen una negligència mèdica per mala praxi amb dret de l' pacient a reclamar pels danys i perjudicis soferts.

La situació ara es torna més difícil per la saturació dels hospitals i de el personal, però, segons afirma el lletrat, el pacient no té el deure de suportar aquells danys originats per errors de diagnòstic, retards burocràtics o pel col·lapse de l'administració sanitària , sent que tant els facultatius com els centres d'atenció mèdica i hospitalària compten amb assegurances de responsabilitat civil que cobreixen aquestes circumstàncies.