dimecres, 3 de març de 2021

L'Eurocambra arriba a un acord i aprova les normes del fons de recuperació

|

El ple de Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres les regles del programa més important del fons europeu de recuperació, que estableixen les condicions i el procediment per accedir als 672.500 milions d'euros que distribuirà als Estats membres entre transferències i préstecs.


EuropaPress 3258007 filed 04 july 2011 baden Württemberg Karlsruhe euro coins lie on euro flag

Monedes d'euro sobre la bandera de la UE / EP<br>



El reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (RFF) ha tirat endavant amb 582 vots a favor, 40 en contra i 69 abstencions. Ara ha de ser aprovat formalment pel Consell de la UE (que representa els països) i publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea a mitjans de febrer.


Un cop completat aquest procés, els governs podran enviar a la Comissió Europea els seus plans amb les reformes i inversions que finançaran aquests ajuts. A Espanya li corresponen uns 70.000 milions en transferències no reemborsables i un muntant en crèdits de fins al 6,8% del PIB de 2019.


Brussel·les ja porta treballant diversos mesos amb les capitals per dissenyar aquestes estratègies, tot i que el vicepresident econòmic de l'executiu comunitari, Valdis Dombrovskis, va explicar en un debat aquest dimarts que encara que dóna "molta feina per davant". El letó va informar que fins i tot els 18 països que té uns esborranys "més avançats" han de seguir treballant en els detalls.


Aquests plans han de contenir un "equilibri adequat" entre reformes i inversions, va assenyalar Dombrovskis davant els eurodiputats. El RRF, en concret, finançarà mesures posades en marxa des de febrer de 2020 i fins a agost de 2026. El 70% dels fons seran desemborsats entre aquest any i 2021.


Finalment seran sis els pilars en què estarà centrat el RRF i els més importants donar suport a les transicions ecològica i digital. Les estratègies nacionals hauran de reservar un 37% i un 20% de les ajudes a aquests dos objectius, respectivament. A més, hauran d'impulsar el creixement econòmic, donar suport a la cohesió social i territorial o millorar el funcionament institucional.


EL PROCÉS D'APROVACIÓ

Brussel·les disposarà d'un termini de dos mesos per avaluar els plans remesos per cada govern. En aquesta tasca haurà de valorar si les estratègies s'adeqüen als objectius establerts, si recullen l'equilibri exigit entre inversions i reformes o si contribueix a impulsar les transicions ecològica i digital, entre d'altres qüestions.


Una altra de les condicions per accedir a aquests fons és que els plans nacionals abordin "totes o un conjunt significatiu" de les recomanacions econòmiques que la Comissió Europea ha fet a cada un dels països en les seves avaluacions macroeconòmiques anuals. És a dir, en paraules de Dombrovskis, el pla anticrisi estarà "ancorat" a l'anomenat Semestre Europeu.


Aquest punt és el que obliga Espanya a emprendre reformes per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions o retocar la legislació laboral per facilitar la contractació indefinida. Altres recomanacions que les autoritats europees han dirigit a Espanya passen per millorar li suport a les famílies, adoptar inversions per fomentar la innovació, l'eficiència energètica, millorar les infraestructures ferroviàries per al transport de mercaderies, augmentar el suport a la R + D i avançar en la llei d'unitat de mercat.


L'anàlisi que faci l'executiu comunitari faci de cada pla nacional passarà llavors a les mans de la resta de socis, que haurà de determinar si dóna el seu vistiplau o exigeix alguns canvis abans d'aprovar-lo. Un cop obtinguda la 'llum verda' de la resta dels Estats membres, la UE podrà desemborsar a una bestreta equivalent al 13% de l'ajuda total, que en el cas d'Espanya pujaria a uns 10.000 milions.


DOS DESEMBOLSOS A L'ANY

A partir d'aquest punt, els països només rebran les ajudes compromeses a mesura que vagin completant una sèrie de fites i objectius establerts prèviament en els plans de recuperació que hagin estat aprovats.


Per a això, Brussel·les avaluarà les sol·licituds que enviïn els governs dues vegades a l'any i els fons seran desbloquejats si la Comissió comprova que s'han aconseguit les metes fixades. Per contra, si l'Executiu comunitari conclou que el país no ha aconseguit superar les fites i objectius establerts "satisfactòriament", pot suspendre tot o part de la bestreta.


El reglament també preveu que es congelin les ajudes d'aquest fons si un país incompleix els seus objectius de reducció de dèficit i deute públiques. No obstant això, això només podrà succeir quan les regles fiscals europees, ara suspeses per la pandèmia, tornin a aplicar-se. A més, la suspensió només afectarà el 25% dels fons compromesos o un muntant de fins al 25% del PIB del país afectat.


Això no obstant, no podrà efectuar cap pagament fins que els vint parlaments nacionals hagin aprovat la Decisió de recursos propis de la UE, que és la normativa que permet a la Comissió Europea captar fons en els mercats de deute. A dia d'avui, només sis països han completat aquest procediment (Croàcia, Xipre, Eslovènia, Portugal, França i Bulgària).




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH