diumenge, 20 de juny de 2021

Catalunya supera les 7.000 empreses fugides des del principi del 'Procés'

|


Les dades de el Registre Mercantil dels últims quatre anys reflecteixen que Catalunya ha perdut en aquest temps un total de 7.007 empreses, que han decidit abandonar la Comunitat per a instal·lar-se en un altre lloc d'Espanya segons recull el diari El Economista.


En aquest temps, la comunitat ha aconseguit atreure 2.509 societats des d'altres punts de país, el que situa el saldo negatiu d'aquests quatre anys en 4.498 empreses.


Així ho recullen les dades trimestrals que publica el Col·legi de Registradors d'Espanya i, segons el seu informe de l'últim trimestre del 2020, la sortida d'empreses catalanes s'accelera.


D'aquesta manera, entre les comunitats de les que es van empreses, Madrid mostra 1.231 sortides, seguida de Catalunya, amb 666, Comunitat Valenciana, 403 i Andalusia, 402.


No obstant això, si es compara el saldo d'entrades i sortides, Madrid destaca amb un saldo positiu de 147 empreses, mentre que Catalunya mostra un saldo negatiu de 150. La resta de comunitats mostra una major diversitat en les dades. Entre les que tenen més activitat, Andalusia mostra un saldo positiu de 88 empreses, i la Comunitat Valenciana un saldo negatiu de 65 societats.


estelada 1

Catalunya supera les 7.000 empreses fugides des del principi del 'Procés' Foto @EP


Entre les empreses que van canviar la seva seu social de Catalunya a Madrid des de 2017, es troben Gas Natural, Naturgy Energy Group i Naturgy Iberia SA, Endesa Distribución Eléctrica, vida-Caixa, Mitsubishi Electric, Torraspapel, Manpower, Abertis Infraestructures i Abertis Autopistes, Servihabitat , Catalana Occident o Ricoh.


Per la seva banda, les ampliacions de capital van baixar a Espanya un 14,6% al mes de gener, pel que fa a el mateix període del l'any anterior. Per comunitats, les que presenten major volum d'activitat són Madrid amb 786 operacions, un 17,4% menys que el mateix mes de l'any anterior, i Catalunya amb 614, que arriba fins a un 18,8% menys.


L'informe registra descensos en gairebé totes les comunitats, sobretot a Castella-la Manxa (-44,8%), seguida de les Balears (-41,3%), Ceuta i Melilla (-40,0%). D'altra banda, només van augmentar les constitucions a Galícia (15,1%), Navarra (9,3%), Múrcia (8,2%) i Andalusia (2,2%).

Planta de l'independentisme


Un paper amb cinc firmes independentistes pot tenir més influència que totes les concessions de l'PSOE a ERC a canvi del seu suport als pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2021, malgrat que el pes de la inversió prevista per a Catalunya en els Comptes estatals vigents recupera uns nivells que no aconseguia des de feia una dècada, amb un 16,5% de l'total dels fons territorialitzats. La inversió ascendeix així en termes absoluts fins als 1.999,30 milions d'euros, amb un augment anual de l'48%.


La xifra no es veia des dels 2.548.000 d'euros que l'Estat va destinar a Catalunya el 2011. Van suposar llavors el 15,2% de l'total de la inversió real pressupostada regionalitzable, són la xifra total més alta de l'última dècada. Per als independentistes, aquesta xifra segueix sense complir amb el que prescriu la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix que la despesa estatal en infraestructures destinat a la comunitat ha de ser equivalent a el pes de l'economia catalana a la del conjunt de país.


Els republicans s'han sumat a Junts, la CUP i PDeCat per rubricar un compromís preelectoral a les portes de les autonòmiques d'aquest diumenge 14 de febrer: "Sigui quina sigui la correlació de forces sorgida de les urnes, en cap cas es pactarà la formació de govern amb el PSC "a Catalunya.


I és que, ja sigui en campanya o durant la legislatura, per al Govern sortint l'Estat està lluny de respondre a les necessitats pressupostàries de Catalunya. D'una banda, retreuen que els pressupostos mai es fan realitat, ja que el nivell d'execució real és molt inferior al previst.


A més, la Generalitat manté sobre la taula una factura de "compromisos pendents" per part de Govern central que supera els 9.200 milions segons l'última actualització de l'Executiu català, que data de 2019.


També reclamen més pes en el Fons de Reestructuració de la UE, on Catalunya ocupa la segona posició en el repartiment autonòmic. No obstant això, en termes poblacionals és la comunitat autònoma més beneficiada per les ajudes europees.


Catalunya, amb una població de 7,5 milions d'habitants, ha estat la comunitat autònoma més beneficiada, rebent 1.706.000 (17,1%) de el fons React-EU. Per contra, Madrid, amb una població de 6,6 milions d'habitants, ha obtingut 1.284 milions (12,8%).

Andalusia, amb una població de 8,4 milions d'habitants, rebrà 1.881 milions d'euros (18,8%). Pel que fa a la Comunitat Valenciana, amb una població de 4,9 milions d'habitants, percebrà 1.254 milions (12,5%), segons ha informat el ministeri en un comunicat. Els recursos procedents de l'React-EU estan destinats a finançar l'impacte sofert en els àmbits de l'educació, la sanitat i els serveis socials com a conseqüència de la pandèmia. Així mateix, pretenen impulsar un canvi en el model productiu per aconseguir un creixement sostenible i inclusiu, així com fomentar la transició ecològica i digital, la cohesió social i territorial i la igualtat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH