Més de 5,6 milions de catalans estan cridats a votar aquest diumenge

Es votarà amb protocols de seguretat i franges horàries/ @EP

Un total de 5.624.044 catalans estan cridats aquest diumenge a votar a les eleccions catalanes per elegir els 135 diputats del Parlament entre un total de 69 candidatures, i seran les eleccions més atípiques perquè es celebren en plena pandèmia del coronavirus.

Segons les dades de la Generalitat, el nombre d'electors és un 1,25% superior a les persones que van votar a les eleccions del 21 de desembre del 2017, i, del total del cens, 5.368.881 resideixen a Catalunya i 255.163 a l'estranger i tenen dret a vot.

Per la pandèmia, el Govern i els partits han fomentat el vot per correu, i fins i tot s'ha permès sol·licitar-lo telemàticament i lliurar-lo directament en mà a un treballador de Correus sense sortir de casa.

D'aquesta manera, les sol·licituds del vot per correu han aconseguit el seu màxim històric en unes eleccions a Catalunya amb 284.706 peticions, cosa que suposa el 5,30% del cens i un 350% més que en les últimes eleccions al Parlament. D'aquesta xifra total, que supera el rècord del 2015 de 107.421 sol·licituds, les 84.476 han sol·licitat el vot per correu de manera telemàtica i 200.230 ho han fet de manera presencial.

PROTOCOLS EN ELS COL·LEGIS

Malgrat l'elevat nombre del vot per correu, la majoria de la població està citada aquest diumenge a les urnes, en una votació que estarà marcada pels protocols de seguretat per evitar contagis i les franges horàries recomanades.

En aquest sentit, el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assegurat aquest dissabte que "a la totalitat dels col·legis electorals d'aquest país es poden constituir totes les meses" per votar durant la jornada de les eleccions. Aquest diumenge hi haurà 2.763 locals electorals --83 més que al 2017--, que seran diferents que en unes eleccionshabituals: s'ha optat per prioritzar espais alternatius als centres educatius que permetin un aforament de baixa densitat (com a mínim 2,5 metres quadrats per persona), com pavellons i espais amplis, i no es votarà a centres sanitaris o residencials, com es fa normalment.

El protocol que ha aprovat la Generalitat estableix que als centres de votació haurà d'estar garantida la ventilació constant i la distància de dos metres entre meses electorals i d'1,5 metres entre els membres de les meses, entre electors, i entre meses i electors, i hi haurà responsables de seguretat sanitària per vetllar pel compliment de les mesures.

Totes les persones portaran a tot moment mascareta, els espais es netejaran i desinfectaran almenys una vegada durant la jornada electoral, i durant tot el dia els locals es netejaran amb la regularitat pautada tècnicament per l'autoritat sanitària.

A més, s'habilitaran espais a l'aire lliure o al carrer per reduir al mínim el nombre de persones a l'interior dels col·legis electorals, cosa que probablement provocarà que hi hagi més cues de l'habitual per anar a votar, i per això el protocol detalla com s'han d'organitzar aquestes cues.

Dins dels col·legis electorals s'establiran circuits de sentit únic per evitar l'encreuament de persones, només podrà accedir al centre de votació la persona que ha de votar, si no necessita assistència, i els punts d'accés i de sortida seran independents, que estaran degudament senyalitzats.

FRANGES HORÀRIES

Per minimitzar el risc de contagis, el Govern ha establert tres franges horàries recomanades --no obligatòries-- per anar a votar: de 9.00 a 12.00 hores els col·lectius de risc; de 12.00 a 19.00 els votants que no són de risc ni estan en quarentena, i de 19 a 20 els contagiats, contactes estrets i sospitosos, que tindran el permís per saltar-se el confinament portant un certificat de desplaçament.

En aquesta última franja horària els membres de les taules electorals utilitzaran equips de protecció individual (EPI), mentre que a la resta de franges se'ls proporcionarà guants, mascaretes i ulleres i roba protectores.

MESES ELECTORALS

Durant la jornada electoral es preveu que hi hagi 9.139 meses electorals --al 2017 n'hi havia 8.247--: 6.694 a Barcelona, 853 a Girona, 566 a Lleida i 1.026 a Tarragona, i per formar-les s'han citat 82.251 persones, de les quals 27.417 són titulars i 54.834 suplents.

Precisament aquestes citacions han generat la principal polèmica aquests darrers dies a causa de l'alt volum d'al·legacions i recursos que s'han presentat per evitar acudir a les meses electorals, perquè almenys 35.637 de les 82.251 persones citades han presentat un recurs.

No obstant això, el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, va assegurar aquest divendres que dos terços de les meses tenen els tres titulars i els sis suplents confirmats, i que el 99,9% té els membres mínims per constituir-se, motiu pel qual va confiar a poder publicar els resultats de les eleccions aquest diumenge --el Govern es va plantejar no fer-ho si hi havia un nombre elevat de meses que no es podien constituir i s'havien de constituir 48 hores després--.

Per garantir la constitució de les meses, es contempla la possibilitat que els suplents d'una mesa ja constituïda puguin ser traslladats a altres col·legis electorals, fins i tot d'altres municipis, motiu pel qual aquestes persones hauran d'esperar fins a les 10.00 per si se'ls necessita, una hora més de l'habitual.