La UE alerta que si la pandèmia s'allarga podria posar en risc el sistema financer europeu

La Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS) ha publicat aquesta setmana un informe sobre les implicacions per a l'estabilitat financera de les mesures de suport destinades a protegir l'economia real dels efectes del coronavirus (COVID-19). L'informe mostra que la resposta fiscal dissenyada per recolzar l'economia real s'ha estabilitzat el crèdit i que el sistema financer ha seguit funcionant. No obstant això, continua havent riscos en l'horitzó com una possible fallida de el sector financer, i per això en l'informe també s'identifiquen prioritats referides a el disseny i la durada de les mesures fiscals, la millora de la transparència i de la comunicació d'informació, i la preparació per a nous escenaris adversos.

Principals bancs d'Espanya (EP)

L'informe de la JERS facilita una primera valoració de les implicacions per a l'estabilitat financera de les mesures fiscals relacionades amb la crisi en 31 països membres de la JERS. Les autoritats macroprudencials van notificar a la JERS paquets de suport fiscal relacionats amb la pandèmia de COVID-19 equivalents al voltant del 14% de l'PIB combinat dels països membres (més de 2,4 bilions d'euros). Aquests paquets inclouen avals públics per a préstecs, préstecs públics, ajudes directes i mesures tributàries. Al setembre de 2020, l'ús notificat d'aquests programes ascendia al voltant de el 4% del PIB combinat dels països membres. A més, al voltant de el 5% dels préstecs totals de les entitats de crèdit estaven subjectes a moratòries.

Les diferents mesures fiscals reflecteixen, en gran part, diferents exposicions a la pandèmia. Els països més afectats per la pandèmia tendeixen a tenir programes més amplis, amb un ús més gran de fons, mentre que els que tenen una proporció més elevada d'ocupació en sectors vulnerables recorren més a les ajudes directes. L'aplicació de moratòries està correlacionada positivament amb els nivells de deute que tenien les societats no financeres i les llars abans de la crisi.

Durant la primera fase de la pandèmia es va evitar una crisi de liquiditat i el sistema financer va continuar funcionant. Fins a una tercera part dels nous préstecs bancaris a les empreses ha estat subjecta a mesures fiscals relacionades amb la crisi, i les ràpides mesures preses pels governs han estat essencials per mitigar l'impacte de la crisi a les llars i les empreses. El sistema financer s'ha beneficiat dels programes de suport fiscal, així com de la política monetària. A més, la flexibilitat dels marcs reguladors existents ha donat suport aquestes mesures, també al relaxar temporalment algunes restriccions de balanç de les entitats de crèdit. Fins ara, l'augment dels préstecs dubtosos, reestructurats o refinançats ha estat menor del que es podria esperar, donada la magnitud de la pertorbació. En general, els efectes de desbordament de l'economia real a el sistema financer s'han mantingut continguts de moment.

Com més duri la crisi i més feble sigui la recuperació econòmica, més gran serà el risc que les pèrdues de el sector no financer puguin afectar el sector financer. Durant aquesta fase de la pandèmia, les autoritats haurien de centrar-se en:

1. Adoptar mesures fiscals dirigides als sectors més afectats.

2. Fer un seguiment de la sostenibilitat del deute privat, ja que algunes de les mesures augmenten l'endeutament dels prestataris.

3. Preparar-se per un escenari de grans tensions en el sector empresarial resolent amb rapidesa els possibles obstacles administratius per gestionar els préstecs dubtosos i el procediment d'insolvència.

4. Augmentar la transparència dels balanços de les entitats financeres i millorar la comunicació d'informació.

5. Coordinar polítiques entre àrees i països. Les autoritats han de gestionar amb cura les disjuntives al voltant de la durada de les mesures. La dimensió dels possibles problemes de solvència futurs depèn de el desenvolupament de la pandèmia, de l'evolució dels diferents sectors i de la idoneïtat de les polítiques de resposta.

Si es retira el suport fiscal massa aviat es podrien aguditzar els efectes de la crisi econòmica i posar en perill l'estabilitat financera. Mantenir el suport fiscal massa temps augmentaria les pressions pressupostàries i podria retardar els canvis estructurals. Per gestionar aquest equilibri de forma efectiva és necessari accedir a informació fiable i immediata sobre la situació de l'economia i els efectes de les mesures adoptades.

La JERS seguirà vigilant les implicacions de les mesures fiscals per a l'estabilitat financera. L'organisme té un mandat ampli, que inclou la vigilància i prevenció de tots els riscos que afecten a tots els tipus d'intermediaris, mercats i infraestructures financers. En aquest context és en el que considera les implicacions generals -i en particular les implicacions transfrontereres i intersectoriales- de la crisi del COVID-19 i de les reaccions davant seu per al sector financer en el seu conjunt. La JERS està vigilant les mesures que s'apliquen directament a través de el sistema financer (com les moratòries, els avals públics per a préstecs i l'assegurança de crèdit), així com les mesures de naturalesa fiscal que podrien afectar la solvència dels prestataris, de els emissors i dels inversors. Entre elles s'inclouen els préstecs d'entitats públiques, les ajudes directes, les mesures tributàries i les participacions públiques en el capital.