Després d'un any de Covid, Catalunya segueix buscant l'equilibri sanitari, social i econòmic

Catalunya segueix buscant l'equilibri entre l'emergència sanitària derivada de la pandèmia de coronavirus i les activitats social i econòmica quan es compleix un any de la detecció del primer cas de coronavirus en la comunitat.

Treballadors sanitaris protegits atenen un pacient a la UCI (EP)

El 25 de febrer de 2020 la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas a Catalunya: una dona de 36 anys d'origen italià que va donar positiu després d'un viatge realitzat a Itàlia, concretament a la zona del nord de país, una de les més afectades durant el primer brot a Europa.

Des de llavors, Catalunya ha registrat 550.285 casos confirmats acumulats, han mort 20.565 persones, actualment hi ha 1.918 pacients ingressats als hospitals catalans i hi ha 587 persones en unitats de cures intensives (UCI).

La situació d'emergència sanitària ha provocat que, durant l'últim any, l'administració catalana dictés una sèrie de restriccions a la vida social dels catalans que han anat variant segons la virulència de la malaltia i que han afectat en major o menor grau l'economia catalana.

Catalunya com la resta d'Espanya s'ha vist castigada per tres ones i en aquest moment la comunitat es troba a la desescalada de la tercera, que la Conselleria de Salut vol administrar de forma més continguda que les anteriors amb la vista posada en un més que probable quart episodi.

La consellera de Salut en funcions, Alba Vergés, ha concretat aquest dimecres que en les últimes setmanes han registrat una millora continuada dels indicadors epidemiològics, però, en els últims dies han detectat un estancament de la situació; d'aquí que vulguin avaluar si rebaixen les restricció "amb contenció".

A diferència de les anteriors, la tercera onada ha estat marcada per l'aparició de variants de virus el contagi és més accelerat i la seva capacitat per esquivar els anticossos més elevada.

Es tracta de les variants britànica, sud-africana i brasilera, i, de fet, el departament de Salut augura que d'aquí a un mes la britànica serà la soca predominant a Catalunya.

PRESSIÓ ASSISTENCIAL

A més, la pressió assistencial derivada del Covid-19 obliga els responsables de la gestió de la pandèmia a actuar amb "molta prudència" perquè les UCI no s'han buidat suficient de l'impacte de la tercera onada.

Per la seva banda, el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar dimarts en roda de premsa veu necessari "donar aire" als sectors afectats social i econòmicament per les restriccions, però va aclarir que era una opinió personal.

INDICADORS EPIDEMIOLÒGICS

Pel que fa als indicadors epidemiològics de la pandèmia, la velocitat de reproducció de la malaltia (rt) ha superat el llindar d'1 i se situa en 1,01, quan fa una setmana es trobava en dinàmica descendent i havia arribat al 0,84.

Quan la rt està per sota d'1 vol dir que el virus està en regressió, mentre que quan supera aquest llindar passa a estar en fase d'expansió perquè cada infectat contagia més d'una persona de mitjana.

Ara mateix, el percentatge de proves positives del total de test d'antígens i PCR que s'estan realitzant en aquest moment se situa en el 5,46%; i en els últims 14 dies, per cada 100.000 habitants s'han detectat 276,82 casos positius (incidència acumulada).

A més, el risc de rebrot, que mesura els possibles nous casos diagnostibles en els pròxims 14 dies --és el producte resultant entre la rt i la incidència acumulada, i permet valorar el creixement d'una epidèmia-- se situa en 273.

"AMENACES"

A principis de febrer, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha advertit de tres "amenaces" que condicionen l'evolució de la pandèmia i la decisió a l'hora de prendre certes restriccions i descartar altres: les variants de virus, la pressió assistencial i la disponibilitat de dosis de vacunes.

Actualment el 40% dels casos a Catalunya corresponen a la variant britànica, per Vergés la tensió en els centres sanitaris és "evident" i la consellera també ha criticat el retard en el subministrament de vacunes de les companyies AstraZeneca i Moderna, i ha instat al Govern, textualment, a lluitar pel compliment de l'estratègia europea de vacunació.

VACUNACIÓ

Fins aquest dimecres, Catalunya ha administrat 515.141 vacunes des de l'inici de la campanya, de les quals 330.299 corresponen a la primera dosi i 184.842 a la segona dosi.

De fet, la subdirectora general de promoció de la salut de la Generalitat, Carmen Cabezas, va assegurar dimarts que Catalunya podria tenir entre el 30 i el 40% de la població vacunada al juny si arriben les dosis.

Respecte a la primera etapa de la campanya, Cabezas va concretar que "està molt avançada" perquè ja tenen les dues dosis el 83,7% dels ancians en residències (44.977 persones), el 65,3% dels treballadors dels asils ( 27.450) i el 58,4% dels sanitaris (54.194).