Per què hi ha tanta polèmica al voltant de la llei trans?

Les persones trans i els seus drets son el centre de moltes converses. I es que des de fa mesos, el Govern impulsa una llei trans que està causant  polèmica tant a la societat com entre els dos socis del Govern, el PSOE i Unides Podem. Mentre que mitja societat i els col·lectius trans reclamen l'aprovació de la llei, l'altra meitat de la societat i algunes agrupacions feministes han criticat l'esborrany que impulsa el Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero perquè creuen que hi ha alguns punts controvertits que poden posar en risc el paper de les dones a la societat. 

Manifestació a favor de les persones transgènere (EP)

El gènere i el sexe

La futura llei trans espera eliminar el requisit del diagnòstic mèdic o psicològic de disfòria de gènere perquè una persona pugui canviar el seu sexe al registre civil, així com el fet que la persona s'hagi d'hormonar obligatòriament durant dos anys. I es que les persones trans no creuen que la identitat de gènere sigui un trastorn, sinó que diuen que és un sentiment inherent. 

La presidenta de la Plataforma Trans, Mar Cambrollé, creu que demanar un diagnòstic a les persones trans les estigmatitza com si fossin "malaltes", i denuncia que això viola la seva dignitat i les discrima.  De fet, la OMS va eliminar el 2018 la transexualitat com un trastorn i el Consell d'Europa va recomanar el 2015 als països que aprovin procediments ràpids basats en l'autodeterminació de gènere per canviar el sexe i el nom als registres.  Així doncs, Cambrollé defensa que no cal un canvi de sexe per canviar el gènere.

La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va assegurar fa tan sols unes setmanes que cal dotar la norma de major seguretat jurídica i assegura que estava preocupada per "la idea de pensar que el gènere es tria sense més que la simple voluntat o el desig, posant en risc, evidentment, els criteris d'identitat de la resta dels 47 milions d'espanyols". Aquestes paraules van generar dures crítiques des Unides Podem i també per part de la diputada socialista de l'Assemblea de Madrid Carla Antonelli.

Però, què és el gènere i què es el sexe? En aquest punt és on un sector del feminisme no està d'acord amb la llei trans, ja que considera que fa perillar un dels pilars pel que lluiten des de fa anys. Segons la sociòloga Silvia Carrasco, "el gènere és el sistema que atribueix comportaments, personalitats, drets, i que marca per feminitzar els cossos de les dones i masculinitzar els cossos dels homes i establir la inferioritat de les dones a totes les societats i cultures conegudes de totes les èpoques". 

D'altra banda, el sexe és la biologia amb què neixen els humans a partir dels cromosomes que determinen el fet de ser dona o de ser home. Per tant, segons Carrasco, el gènere és en realitat una construcció sociocultural a partir del sexe i és artificial. Si no fos artificial, explica, no s'hauria d'imposar "a través de la violència, a través d'una socialització estrictíssima i a través de mitjans directes i indirectes que acaben fent que les dones acceptin el seu paper subordinat i que els homes es creguin el seu paper superior en moltes àrees de la vida".

Així doncs, Carrasco creu que la nova llei "perpetua completament" la idea de gènere. "És una llei totalment retrògrada, però sobretot és profundament sexista, perquè confón ser home o dona amb els estereotips tradicionals, amb ser home o dona segons els marcadors tradicionals, els marcadors estètics, els marcadors físics... fins i tot els rols. Això és el que és inacceptable, és un enorme pas enrere que no és casual en absolut", explica a Catalunya Press. 

Per contra, alguns sectors dins del feminisme sí que estan d'acord amb la llei trans que promou Irene Montero. El 20 de gener, 80 col·lectius feministes van signar un manifest explicant que calia deixar de banda la polèmica. Sobre el gènere, creuen que ha de deixar de ser rígid i que hi ha més opcions que el femení i el masculí. "Desitgem una societat en què les persones no sentin la pressió de complir amb la rigidesa de gènere, que admeti les variables diverses i transformadores del femení i del masculí. No obstant això, ens cal també dotar-nos de mecanismes adequats per acompanyar l'autonomia de les infàncies i el seu dret a desenvolupar-la plenament. El feminisme no pot donar l'esquena a aquestes realitats ni contribuir a empitjorar la qualitat de vida de les infàncies", asseguraven. 

"Creiem que el debat enforteix el moviment feminista. Però és difícil reflexionar sobre qüestions complexes quan ens veiem obligades a defensar el més bàsic: l'existència i la dignitat de les persones". A més, asseguren que el debat entre feminisme i col·lectius trans "contribueix a augmentar els nivells de violència que viuen les persones trans, en particular les dones trans, i legitima indirectament aquesta violència".

Infants trans

Un altre dels punts més controvertit de la llei és que els menors d'edat puguin demanar el reconeixement de la seva identitat de gènere al registre. La proposta de Podem és que les persones majors de 16 anys no hagin de demanar el consentiment dels pares i que les menors només necessitin el d'un dels progenitors o tutors legals. A més, inclou que si els pares s'hi neguen, hi hagi un defensor judicial que defensi els drets de la persona trans. 

El grup Docents Feministes per la Coeducació (DoFemCo) va criticar dilluns que "el que proposa Igualtat és fer que els menors canviïn de sexe segons el seu comportament perquè s'adeqüin a la teoria heterosexual".  En aquest sentit, critiquen que la Llei Trans inclogui per als docents la detecció de possibles casos transgènere a les aules basant-se en "anacronismes sexistes" que "limiten l'expressió" dels menors. 

El mateix passa a pares i familiars, ha assenyalat la docent Marta Gómez-Vila, que critica la 

decisió d'Igualtat que el canvi registral de les persones trans es determini en "el que el menor sent" i que se'ls permeti realitzar-ho sense seguiment mèdic o sense el coneixement familiar. Segons la seva opinió, aquesta decisió amenaça la possibilitat que els progenitors o persones properes "verbalitzen els seus dubtes o la seva oposició" perquè també suposaria un delicte de transfòbia.

Des de la plataforma Contra el Borrado de las Mujeres, creuen que hi ha perill que molts nens i nenes decideixin canviar el gènere, i a més, denuncien que hi ha activistes que estan convencent les nenes que, si no els agraden els estereotips masclistes, és que són nens i no nenes. A més, asseguren que alguns dels nens que creuen que son del gènere oposat al seu sexe biològic són gais o lesbianes, i no transgènere. Finalment, denuncien que donar ales als nens per hormonar-se condueix a que comencin un camí que els condicionarà tota la vida. 

Tot i així, Mar Cambrollé assegura que és "mentida" que els nens i nenes puguin canviar de sexe sense el consentiment dels pares, ja que "si els pares no estan d'acord, el menor no va sol a un jutjat a demanar el canvi de sexe o al metge a demanar bloquejadors hormonals, sinó que son els serveis socials qui ho fan quan s'adonen que és trans i serà el jutge qui ho determini, sempre posant per davant el lliure desenvolupament del menor".  

"Els nens, abans de ser reconeguts i acompanyats amb amor per les seves famílies i el seu entorn, eren nens que tenien malsons, tics nerviosos, baix rendiment escolar, pensaments suïcides o eren massa introvertits i, només des del respecte a la seva identitat, des de la expressió de l'amor, han desaparegut aquests problemes", explica Cambrollé.