La Fiscalia no veu delicte d'odi en els militars que volien "afusellar a 26 milions" d'espanyols

La Fiscalia Provincial de Madrid ha arxivat les diligències d'investigació sobre el xat de militars en el qual es parlava de donar un cop d'Estat o "afusellar a 26 milions de fills de puta" al no apreciar delicte d'odi per considerar que els participants es van expressar "en la confiança d'estar entre amics".

EP

El Ministeri Públic va començar a investigar el grup de WhatsApp format per membres de la XIX promoció de l'Exèrcit de l'Aire arran d'un escrit enviat el passat mes de desembre per la ministra de Defensa, Margarita Robles, després que alguns missatges transcendissin als mitjans de comunicació, per si poguessin ser constitutius de delicte.

Segons ha informat la Fiscalia madrilenya, s'ha acreditat el contingut dels missatges fets públics però no la resta a causa que, conforme han assenyalat tant el propi Ministeri com la Brigada Provincial d'Informació, es tracta d'un xat privat denominat 'La XIX de l' aire 'que formen militars retirats, alguns fa més de 40 anys.

Per al ministeri fiscal, "no concorren elements que permetin inferir que el xat va ser creat a l'objecte de promoure, fomentar o incitar a l'odi, l'hostilitat o la violència cap a un col·lectiu dels expressament previstos com a grup", pel que ha descartat un possible delicte d'odi.

Segons la seva opinió, es tracta només d'un xat privat "on els integrants s'exposen amb llibertat les seves opinions als altres partícips" sense que hi hagi cap voluntat "de donar publicitat a les mateixes fora d'aquest grup i en la confiança d'estar entre amics" .

PARAULES "INAPROPIADES" PERÒ NO DELICTIVES

La Fiscalia ha explicat que "els termes utilitzats podran considerar inapropiats, excessius i desafortunats, però no van néixer amb voluntat de publicitat, de manera que la intencionalitat dels mateixos no pot ser equiparada a actes materials del món exterior, sinó més aviat a una forma d'expressar un descontentament amb la situació política actual ".

A més, ha assenyalat que, al no poder contextuatilizar els missatges que s'han fet públics amb la resta del contingut del xat, "aïlladament" contemplats sol "constitueixen l'exteriorització d'una oposició a accions indeterminades i generals del Govern".

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Així, els interpreta com una crítica "dura" emmarcada en el dret a la llibertat d'expressió i d'opinió, "constituïdes com a garanties institucionals per al debat públic i que possibilita la formació d'una opinió pública lliure".

En aquest context, ha volgut recordar que la llibertat d'expressió té un camp d'acció "més ampli" que la llibertat d'informació, "que fa a la narració de fets susceptibles de ser contrastats", d'aquí --ha exposat-- que un criteri fonamental per valorar la seva legitimitat sigui la veracitat.

No passa el mateix amb la llibertat d'expressió, que "al·ludeix a l'emissió de judicis personals i subjectius, creences, pensaments i opinions i la veracitat no entra en joc, ja que les idees i opinions no poden ser qualificades com veraços o inveraços en una societat democràtica avançada ", ha indicat.