dimarts, 13 de abril de 2021

Catalunya i sis CCAA més tenen ja un registre de cases buides: la base per expropiar

|

La negociació de la primera Llei d'habitatge estatal entre els partits de Govern de coalició (PSOE i Unides Podem -UP) és el marc triat per la presidenta balear, Francina Armengol, per obligar els grans tenedors d'habitatge a cedir obligatòriament 56 habitatges amb fins socials.


Armengol ha emulat a el règim "bolivarià" de Chávez i expropia 56 habitatges a Balears per a lloguer social


A la vista d'aquesta situació, molts propietaris d'habitatge es pregunten aquests dies si hi ha possibilitat que estàs actuacions s'estenguin a totes les CCAA.


Així, Catalunya i sis comunitats autònomes més, tenen ja caminat una de les parts més difícils de camí, com és la regulació i constitució d'un registre d'habitatges buits obligatori, que generalment fins ara han tingut motivacions tributàries: la intenció d'establir un impost sobre els habitatges buits segons destaca El Economista.


Aquestes comunitats autònomes són, a més de Catalunya, Aragó, Canàries ,, Galícia, País Basc, València i Navarra. Cadascuna té una normativa diferent, però totes elles compten ja amb un registre d'habitatges buits, unes amb regulació d'expropiacions i altres, de moment, per a imposar sancions.


El Decret Llei 1/2020, d'1 de gener, de la Generalitat de Catalunya, ha estat anul·lat en part per motius formals pel Tribunal Constitucional, a l'considerar que el vehicle normatiu era insuficient, ja que per a aquestes actuacions cal disposar d'una llei.


D'aquesta manera, la sentència de TC, 21 de gener, declarava inconstitucionals diversos articles de Decret Llei, com la definició d'habitatge buit o la de funció social, que són bàsiques per a l'aplicació de la norma.


No obstant això, el Ple de el TC no ha entrat a valorar si aquests articles envaeixen competències de l'Estat, com argumentava el PP en el seu recurs, sinó que es queda en el vehicle legislatiu empleat, el decret llei, quan es precisava incloure la norma en un llei. Així, si el Parlament aprova aquestes qüestions per llei, es tornarà a la casella de sortida. Aquesta mateixa situació de validesa constitucional és la que mantenen els advocats especialistes en dret immobiliari, al menys fins que el Tribunal de Garanties entre el fons de l'assumpte.


habitatge 2


Catalunya-sis CCAA més tenen ja un registre de cases buides: la base per expropiar @EP


A Galícia, per ara el registre d'habitatges buits és voluntari per a propietaris que vulguin facilitar el lloguer a través de la Xunta.


Quatre CCAA (Balears, Comunitat Valenciana, Navarra i País Basc) ja compta amb regulacions per al lloguer forçós, una mena d'expropiació que en unes normatives es remet a la Llei d'Expropiacions forçoses estatal i en altres ocasions es realitza els seus propis sistemes expropiatoris. En el cas de Catalunya, l'anul·lació pel Tribunal Constitucional de la seva normativa la impedeix actualment procedir a les expropiacions.


Balears


A les illes no es tracta d'una expropiació, jurídicament parlant, perquè en aquest cas hauria de regir-se per la Llei d'expropiació forçosa, de caràcter estatal llei estatal, en què l'Administració està obligada a pagar un preu just taxat a valor objectiu per l'ús de l'habitatge.


El que fa el Govern Balear, d'acord amb la Llei 5/2018, de 5 de juny, és obligar els grans forquilles d'habitatge (principalment entitats bancàries i fons d'inversió, tot i que també professionals de l'lloguer amb més de deu habitatges) a arrendar per un preu al voltant dels 400 euros mensuals, molt per sota dels preus de mercat, que per exemple a Balears estan en una mitjana de 630 euros i estenent aquesta situació al llarg de set anys. Les multes van des de 600 euros a 30.000 segons la seva gravetat.


país Basc


País Basc compta amb una llei d'habitatge que permet el lloguer forçós d'habitatge, regulat per la Llei d'expropiació forçosa, que portin deshabitades més de dos anys sense causa justificable. El lloguer màxim és de cinc anys, ampliable a 10 anys. A més, es permet el cobrament d'un cànon municipal, de 10 euros per metre quadrat i any, que s'incrementa un 10% cada any que transcorri, fins a tres vegades, per aquest concepte. Es consideren justificacions suficients la tinença de segona residència, els supòsits de trasllat de domicili per raons laborals, de salut, de dependència o emergència social o quan el seu titular la manté en oferta de venda o lloguer a preus de mercat.


Navarra


A Navarra es considera que un habitatge està buida si pertany a grans forquilles i porta deshabitada 7 mesos.


Comunitat Valenciana


Es preveu l'Expropiació forçosa no de la propietat, sinó tan sols de l'usdefruit d'habitatges en el cas d'execucions hipotecàries sense solució habitacional per un termini màxim de tres anys, sempre que corresponguin a habitatges de bancs, les seves filials immobiliàries o entitats de gestió de actius.


Canàries


Canàries únicament imposa sancions per incompliments greus a habitatges amb més de sis mesos deshabitades, que van de 150.000 a 300.00 euros.


Aragó


A Aragó la reforma està en marxa. L'habitatge es considera a partir de sis mesos deshabitada. Els tenidors de 15 habitatges són els subjectes passius i les multes arriben fins al 3% de la valor cadastral.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH