dimecres, 14 de abril de 2021

Per un feminisme per a TOTES

Joan Carles Meneses

Aquest diumenge ens hem despertat amb una trista notícia: la placa en homenatge a Cristina Ortiz, més coneguda com 'La Veneno', al Parque del Oeste de Madrid, va ser vandalitzada amb el missatge: "Sois patriarcado. Abajo la Ley Montero".


la verí

Placa de La Verneno després de l'acte vandàlic.Twitter @EcosyTinta


Aquest missatge prové d'un sector del feminisme que s'autodenomina "radfem" - des de fora les coneixem com TERF (Feminista Radical Trans Excloent) -. No se sap massa bé d'on han sortit, però en els últims anys s'han mobilitzat i han començat a propagar un discurs que més que feminista, sembla tret de l'autobús de 'Hazte oir'.


Les TERF són un grup de dones que no accepten que les dones trans siguin les seves congèneres. Asseguren que el subjecte del feminisme és només la dona, i elles decideixen qui ho és i qui no. No accepten que Carla Antonelli, Cristina Ortiz o Bibiana Fernández, per posar alguns exemples, puguin formar part del feminisme. Creuen que a l'haver nascut homes no han estat sotmeses al patriarcat des de sempre. També afirmen que si qualsevol pot ser dona, s'acabarà esborrant a les dones.


Però no es queden aquí. Rebutgen que les transsexuals puguin entrar en presons de dones amb arguments com: "I si es canvien de sexe per violar-nos?". Al final relacionen tot el moviment trans amb una mena de conspiració judeomasònica que, al costat del "lobbie homosexual" intenta destruir les dones i els seus drets infiltrant-se en el moviment feminista.


El resum final és que només poden ser subjectes del feminisme les dones que hagin nascut dones. I com són feministes i progres, no diuen que les trans no siguin dones, simplement que són dones trans, és a dir, amb un afegit, i a més que no poden entrar a formar part del seu club per tot l'esmentat anteriorment.


La veritat, m'ha costat bastant descriure el que pensa aquest sector del feminisme. Em costa per ser absurd, nociu, i per haver d'utilitzar un reguitzell de frases tramposes per construir un discurs que es pot resumir en una paraula: 'transfòbia'. Algú que llegeixi aquest article dirà que he simplificat les seves paraules per ridiculitzar el seu pensament. A aquesta persona, la repto a que em vingui a explicar per què el feminisme hauria de rebutjar i excloure un col·lectiu que ja ha estat massa apallissat per la societat.


Avui és el dia de les dones. De totes. Un dia on no caben els discursos de "ells i nosaltres", perquè avui es parla en femení i només hi ha un subjecte: "nosaltres". Avui és el dia en què tots els éssers humans hem de mirar-nos entre nosaltres, reconèixer-nos com iguals, i preguntar-nos per què hem estat segles perpetuant un sistema dissenyat per reprimir a la meitat de la població. I com es consolida el sistema? Categoritzant, atribuint una sèrie de particularitats a un col·lectiu pel simple fet de tenir un òrgan sexual o un altre.


I per descomptat avui no és el dia de decidir qui és subjecte del feminisme i qui no, perquè no hi ha ningú que pugui decidir això. El feminisme va néixer per lluitar contra el masclisme, per lluitar contra una manera de veure el món i invertir una relació de poder vertical on el mascle alfa decideix què fa tota la manada. El pensament feminista promou el poder horitzontal, on les decisions es prenen per consens i ningú té més poder que ningú. Resulta absurd recordar-ho a hores d'ara, però per desgràcia segueix sent necessari: el feminisme és igualtat, res més.


Agafem força, deixem de assenyalar-nos i continuem la lluita, perquè queda molt camí per recórrer. Segueixen morint dones a mans de monstres, segueixen existint les violacions, segueix existint un mercat laboral que les discrimina, segueix havent indústries que les tracten com a objectes, segueix existint la prostitució i en definitiva, el patriarcat segueix en plena forma, fins i tot injectant discursos nocius dins el feminisme. Que ningú es distregui ni es quedi mirant el dit, perquè el masclisme sempre té preparada la mà per donar la bufetada quan es mira cap a un altre costat. I per descomptat, recordem-nos de totes aquestes dones que viuen en països on, els nostres debats, els semblarien un somni.


Feliç 8M!


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH