dissabte, 17 de abril de 2021

Igualtat, justícia i competitivitat

Izaskun Bilbao Barandica
Eurodiputada Renew Europe (EAJ-PNV)

Les dades ho diuen tot, i ho diuen tota l'estona. Per això sòl resistir-me a incloure en aquests articles sobre igualtat xifres arxiconegudes que certifiquen el que ja sabem. En matèria d'igualtat, avancem, però poc i poc a poc. Recomano a aquests efectes una fantàstica sèrie d'articles que, amb motiu de el 8 de març està publicant aquests dies l'Institut Europeu d'Estadística Eurostat.


Mural homenatge pel 8M al Ministeri d'Igualtat.



 Poc podria afegir jo, doncs, a la cascada de números, gràfics i sèries que descriuen la realitat. Per això m'interessa més insistir en les causes que propicien que les xifres, tossudes, confirmin el que sentim i patim moltes dones. I m'agrada insistir en algunes idees que haurien d'animar els canvis d'actituds i comportament que necessitem per seguir avançant i per fer-ho una mica més de pressa.

 

Als masclistes empedreïts els sol agradar presentar a les activistes per la igualtat sota un estereotip, un més, per desacreditar aquesta causa ia qui la defensen. La millor resposta que podem oferir a aquesta actitud, que oscil·la entre el menyspreu i l'insult, és la de canviar de pla. És la d'insistir que la igualtat és, per començar, un assumpte de justícia, de democràcia, de drets fonamentals, de lluita contra la discriminació. Però, a més, també, sobretot, un assumpte de competitivitat, de gestió eficaç de l'talent. Avui fins als homes més reaccionaris saben, creuen i prediquen que la base d'un creixement més sostenible econòmica, ambiental i socialment es basa en el coneixement. Des d'aquesta perspectiva, marginar el 50% de l'saber disponible perquè el aportem les dones col·loca al seu lloc als que segueixen pensant més amb i sobre les gònades que amb les neurones.

 

Des d'aquesta perspectiva resulta evident que tots els recursos que destinem a donar suport i empènyer la causa de la igualtat són una inversió, no una despesa. Resulta per això urgent integrar aquesta realitat en l'avaluació de l'acció pública i en els comptes de resultats de les companyies privades. Perquè hi ha evidències aclaparadores que el talent femení ens millora. I també, que hi ha una forma de gestionar en femení que ha demostrat més habilitat per conjugar competències i coneixement amb intel·ligència emocional.

 

El beneficiós resultat d'aquesta combinació es percep tant quan es dóna poder a les dones de l'tercer món com micro emprenedores com quan les dones prenem posicions en els consells de les grans companyies o assumim les més elevades responsabilitats en la gestió pública. Les excepcions, i se m'acut alguna immediatament, les protagonitzen aquelles dones que s'animen, s'entesten i aconsegueixen imitar amb el zel més extrem els esquemes masculins més antics de gestió.

 

Jo, per descomptat, faig el que puc per inserir aquestes idees en el discurs per la igualtat, perquè em semblen un bon antídot contra els estereotips que alimenten la desigualtat. Perquè poden animar, en aquest temps resultadista a convertir el compromís que, en principi, suposem en gairebé totes i tots amb la igualtat en polítiques i recursos per impulsar-les. I perquè necessitem enriquir amb aquesta perspectiva l'espai en què es mou un debat que atrapa les dones entre el sostre i el precipici de vidre. El primer ens limita quan es tracta d'ascendir. El segon facilita que trenquem els límits quan la cosa es posa complicada i aquest ja que, normalment ocuparia un home, deixa de ser desitjable perquè s'ha convertit en un marró.

 

A aquesta línia argumental li falta un últim ingredient, potser el més compromès, el menys popular, el que ens obliga, a cadascuna i cadascun a prendre'ns la lliçó, a analitzar amb esperit crític el que som i fem i detectar i intentar eradicar els rastres que els estereotips, segles de costums i prejudicis cullen en cada persona. Com tot producte de l'subconscient, de vegades els nostres fantasmes se'ns apareixen en algunes expressions col·loquials, en actituds tan assumides que només quan les pensem tres vegades ens recorden que part de el camí per recórrer només podem fer-ho nosaltres i nosaltres mateixos. És el camí que es fa a l'caminar.

 

Com més propici sigui l'ambient que ens envolta, quan més treballem perquè, en l'àmbit legal, institucional, econòmic, es treballi en favor de la igualtat, aquesta evolució serà més fàcil. Però res, ni ningú podrà revisar, conèixer, assumir i transformar com nosaltres la nostra pròpia, subconscient i gairebé sempre sorprenent rebost de prejudicis.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH