Fa un any va començar tot: 365 dies que van canviar Espanya

El 14 de març es compleix un any del primer decret d'alarma pel qual es confinar a la població espanyola per fer front a la pandèmia del coronavirus. I un any després d'aquesta decisió, Espanya ha viscut 7 mesos i 24 dies sota estat d'alarma --la comunitat de Madrid 15 dies més-- i ha estat governada a cop de decret, segons ha denunciat l'oposició en nombroses ocasions. L'Executiu de Pedro Sánchez ha aprovat 37 decrets llei enfront de 14 projectes de llei.

EP

Durant tot aquest període s'han contagiat més de 3,16 milions de persones i alguns organismes eleven a uns 100.000 els morts, mentre es fien totes les esperances a les vacunes. Aquestes devastadores xifres també s'han traslladat a l'economia, on l'enfonsament del PIB ha estat certificat aquesta setmana per l'OCDE com el pitjor de l'Eurozona, amb una caiguda de l'11 per cent i una destrucció de 765.742 llocs de treball; gairebé 800.000 treballadors en ERTE i uns 500.000 autònoms cobrant algun tipus d'ajuda.

El dissabte 14 de març de 2020 els espanyols emprenien un camí incert. Un reial decret d'alarma aprovat pel Govern ordenava el tancament de totes les activitats no essencials, el confinament domiciliari i el teletreball per a tot el que pogués fer-ho. Entre la por i la incertesa, els ciutadans van buidar els supermercats deixant com anècdota per a la història la desaparició del paper higiènic o de la farina. Ningú sabia en aquell moment, ni probablement el mateix Executiu, quant duraria aquesta situació.

Doncs bé, des d'aquest primer reial decret del 14 de març de 2020, els espanyols han viscut més de vuit mesos sota l'estat d'alarma. Al primer, el van seguir juny pròrrogues, una cada quinze dies: 27 de març, 10 d'abril, 24 d'abril, 8 de maig i 5 de juny. I cadascuna d'elles va tirar endavant al Parlament amb menor suport que l'anterior. Vox només va recolzar la primera pròrroga i el PP va votar en contra en les dues últimes. I la del 5 de juny va tirar endavant gràcies a l'abstenció d'ERC.

El 21 de juny finalitzava l'última pròrroga, però uns dies abans, el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, afirmava que s'havia vençut el virus. Una declaració triomfalista que aviat es va veure desmentida per la pròpia realitat amb la qual han hagut de lidiar les comunitats autònomes en primera persona, ja que des que va decaure l'última pròrroga del decret dels governs regionals es van quedar al comandament de la situació en cada territori.

Però la controvèrsia entre les mesures que adoptaven les CCAA i els recursos que van començar a produir-se davant els tribunals obligar de nou al Govern a aprovar un decret d'alarma que donés cobertura a les mesures autonòmiques. El 9 d'octubre ho va fer per la Comunitat de Madrid i el 25 d'aquest mateix mes, per a totes les comunitats autònomes. Es va prorrogar el 3 de novembre per 6 mesos i estarà en vigor fins el 9 de maig d'aquest any.

Aquests decrets aprovats en l'últim trimestre del l'any, juntament amb els de la primera onada, han contribuït al fet que Espanya hagi viscut durant gairebé 8 mesos --15 dies mes la Comunitat de Madrid-- en estat d'alarma, modulat pels governs autonòmics en funció de l'evolució dels contagis i la saturació dels hospitals que s'han produït en la segona i la tercera onada.

GOVERN A COP DE DECRET LLEI.

Durant tot aquest any també s'ha anat engrandint la bretxa entre el Govern i l'oposició, sobretot amb el PP, VOX i Cs. L'Executiu ha tirat endavant bona part de les mesures que ha adoptat per pal·liar els efectes de la pandèmia mitjançant decrets lleis. Un total de 37 durant aquest període de pandèmia, enfront de 14 projectes de llei que ha enviat al Parlament al llarg de 64 Consells de Ministres.

La crítica de l'oposició de dretes i centredreta ha estat constant per entendre que el Govern no ha comptat amb ells per adoptar les mesures necessàries per afrontar les conseqüències de la pandèmia.

El primer decret llei es va aprovar el 17 de març i en ell es van incloure mesures per facilitar ERTOs i evitar acomiadaments, avals de l'ICO de fins a 100.000 milions, la pròrroga per un any del DNI caducat i fins i tot es va utilitzar per a 'colar' al vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias, a la Comissió Delegada de Govern per a Assumptes d'Intel·ligència.

A aquest primer decret llei li segueixen altres quatre al març per aprovar més mesures complementàries en l'àmbit laboral, la moratòria del lloguer, les hipoteques o la pròrroga dels subministraments bàsics; o el permís retribuït recuperable que es va aplicar als treballadors d'empreses no essencials als que es va obligar a aturar l'activitat fins després de la Setmana Santa. També es van acordar mesures per protegir les víctimes de la violència de gènere.

A l'abril es van aprovar altres quatre decrets llei per: aprovar mesures per a l'ocupació agrària; extingir el termini de presentació i ingrés de determinades declaracions i autoliquidacions tributàries; per incloure mesures complementàries per a l'economia i l'ocupació i per adoptar mesures processals i organitzatives pel covid en l'administració de Justícia.

Maig va sumar altres 5, que inclouen el que va establir el Salari Mínim Vital; un Reial Decret Legislatiu pel qual es va aprovar el text refós de la Llei Concursal i un altre sobre mesures de suport al sector cultural.

A aquests s'afegeixen altres quatre aprovats al juny, d'entre els quals quals destaca el del 9, amb les mesures que s'estableixen en la "nova normalitat"; el del 16, de creació d'un fons covid de 16.000 milions per a les CCAA; o el del 30 de juny de protecció de la feina autònom.

Dos decrets llei es van sumar al juliol per reactivar l'economia i l'ocupació, creant un Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques o el Pla Renove 2020 i mesures en el transport i l'habitatge pel covid, entre les quals es va incloure una modificació en el dret de superfície per a promoure habitatges per "lloguer assequible".

TAMBÉ ELS FONS EUROPEUS I EL DE 11.000 MILIONS PER A EMPRESES

Agost va aportar un altre mes, en aquest cas, amb mesures urgents per a les entitats locals i al setembre hi va haver altres tres: per regular el treball a distància; el teletreball a les administracions públiques i l'ampliació de la moratòria en els desnonaments.

Durant l'octubre el Govern no va aprovar cap decret llei, però al novembre es van aprovar tres; entre les quals destaca la rebaixa de l'IVA de les màscares quirúrgiques, l'ampliació dels terminis concursals o l'extensió dels crèdits ICO amb aval de Govern fins a 140.000 milions.

Altres 5 decrets llei es van aprovar al desembre amb mesures tributàries per donar suport a al sector turístic, el comerç i l'hostaleria i també per estendre la suspensió dels desnonaments fins a la finalització de l'estat d'alarma, així com la impossibilitat de tallar els subministraments.

Un d'aquests decrets llei és l'aprovat el 22 de desembre "pel qual s'aproven mesures urgents per a la modernització de l'Administració Pública i per a l'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència", és a dir, el conegut com el que estableix les bases del repartiment dels 140.000 milions dels fons europeus, de què el Consell d'Estat va realitzar un informe molt crític per entendre que suprimia molts dels controls.

Al gener de 2021 no es van aprovar decrets llei, al febrer hi va haver dos, amb mesures per a l'ocupació i per reduir la bretxa salarial de gènere, mentre que en el que va de març s'han aprovat dues: per modificar l'impost de societats i la Llei de l'Impost de la Renda dels no residents i el de mesures per donar suport a la solvència de les empreses, amb 11.000 milions, dels quals 7.000 milions seran ajudes directes.