Teddy Bautista queda absolt en la causa sobre presumpte desviament de fons de la SGAE

L'Audiència Nacional ha absolt l'expresident de la Societat General d'Autors Espanyols (SGAE) Eduardo "Teddy" Bautista i a altres nou acusats pel presumpte desviament de fons de l'entitat, uns fets pels quals la Fiscalia Anticorrupció sol·licitava penes que anaven des dels dos anys als dotze anys i mig de presó per delictes d'apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat de document mercantil i associació il·lícita.

Teddy Bautista (EP)

La sentència de la Secció Segona de la Sala Penal notificada aquest dimecres explica que la pròpia SGAE va retirar primer l'acusació penal i després la civil al no sentir-se perjudicada per aquests fets i que, després de valorar la prova, no ha quedat acreditat que els acusats actuessin a l'marge dels òrgans socials de l'entitat sinó que complien i executaven els acords adoptats per aquells.

PERJUDICIS ECONÒMICS XIFRATS A 47,6 MILIONS

En el seu moment també la Fiscalia va retirar la petició de responsabilitat civil pels perjudicis econòmics causats a la SGAE que ha xifrat en el seu moment en més de 47,6 milions d'euros, tant respecte de Bautista com del que va ser el seu 'mà dreta' José Luis Rodríguez Neri i les altres vuit persones que van ser jutjades des del passat mes de setembre a l'Audiència Nacional.

Al llarg dels 178 folis de la resolució, amb ponència del magistrat Fernando Andreu, es descriuen el funcionament i òrgans de decisió de la Societat General d'Autors com a entitat privada que té autorització per actuar com a entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual i els contractes objecte d'enjudiciament, com els projectes TESEO i Portal Llatí i els acords amb SDAE o Microgénesis.

La Sala diu que no queda acreditada la tesi de l'acusació sinó que més aviat, a la vista de l'acervo probatori, "hem d'afirmar que ha quedat acreditat que totes i cadascuna de les decisions de contractació realitzades entre la SGAE i la SDAE i entre aquesta i Microgénesis van ser conegudes, adoptades i aprovades pels òrgans de direcció de les dues societats, amb previ i ple coneixement de les condicions de contractació, amb l'aprovació pressupostària anual a càrrec dels pressupostos de la SGAE, qui era l'última beneficiària dels productes contractats ".

"Productes -afegeix la Sala- que eren absolutament imprescindibles per al correcte funcionament de la SGAE a fi de donar compliment a les seves fins socials, per a la gestió dels drets d'autor, i la retribució dels mateixos als socis, davant el exponencial creixement que la reproducció de les obres en mitjans digitals estava succeint en aquells anys, el que necessitava, inexorablement, de la creació dels programes adequats per a la gestió d'aquests drets d'autor ".

Durant la seva declaració en el judici per aquests fets, el passat 15 de setembre, Baptista va afirmar totes les decisions de contractació de la societat amb l'empresa de José Luis Rodríguez Neri --Microgénesis-- venien recolzades pels òrgans de direcció interns corresponents de la societat.

Així, ha incidit que de fet ni tan sols va ser ell qui va introduir a Neri --que va acabar sent directe de la filial digital de la societat (SDAE) - a la SGAE, sinó que quan ell li contacta ho fa perquè ja era " proveïdor habitual ".

Aquesta tesi és acollida per la Sala, que assenyala en la seva sentència que en la seva funció de promoció del repertori dels socis també era "absolutament necessària", la creació de portals o pàgines web que donessin a conèixer aquestes obres, sobretot respecte dels autors menys coneguts, així com també era imprescindible la formació en els nous programes del personal que anava a ser usuari d'aquests, el mateix personal de la SGAE.

TREBALLS REALITZATS

"Queda acreditat que aquests treballs es van realitzar, es van desenvolupar i es van implantar a la SGAE, i de fet al dia d'avui segueixen sent utilitzats per aquesta entitat, tal com consta i han fet constar els òrgans directius de la Societat, els que s'han pronunciat expressament per constatar que al seu judici cap perjudici s'ha ocasionat a la societat ", conclou.

En els fonaments jurídics de la sentència, la Sala indica també que el delicte d'apropiació indeguda exigeix la prova concreta que l'administrador ha fet seus fons que li van estar confiats o que els ha donat un altre destí.

En aquest cas, aclareix l'Audiència, "aquesta prova concreta no s'ha produït, abans bé i al contrari, al llarg de la prova practicada s'ha acreditat per les defenses que els fons de la SGAE, transferits a la SDAE, es van utilitzar per a l'adquisició i pagament dels serveis acordats contractar pels òrgans socials, i que aquests serveis es van prestar real i efectivament sota uns preus usuals en el mercat, i que en base a aquests serveis la SGAE va comptar amb una sèrie de productes, sent els principals TESEU i PORTAL LATINO, que li eren bàsics per a la gestió de la Societat en el benefici dels seus associats, i per a la promoció del repertori i les obres dels mateixos ".

La sentència també explica que la SGAE és una entitat de dret privat, no subjecta als termes de la contractació en el sector públic i la SDAE era una altra societat privada, participada al 100% per la SGAE, per la qual cosa el que era bo per a 1 també ho era per a l'altra, sent aquesta segona utilitzada per actuar amb més agilitat i eficiència en el mercat.

Al respecte, assenyala que en qualsevol de les dues modalitats per les quals acusava de la Fiscalia, bé la principal d'apropiació indeguda, bé l'alternativa d'administració deslleial, es requereix com a element típic integrant de l'il·lícit penal l'existència de perjudici.

"En conseqüència, si no hi ha perjudici, no hi ha delicte. I en el present cas no només és que no s'hagi acreditat cap perjudici derivat de l'actuació dels acusats envers la SGAE, sinó que és la pròpia SGAE la qual no es considera perjudicada i decideix retirar-se de l'exercici de les accions penals i civils "en aquesta causa, recorda.

Per a la Sala, de les proves practicades "no només no s'ha vingut a posar de manifest que els acusats, singularment Eduardo Bautista o D. José Luis Rodríguez Neri haguessin actuat al marge dels òrgans socials o extralimitant en les seves facultats, o de distracció o utilització del ben administrat per una finalitat diferent de l'establert o convingut pels òrgans socials, sinó que, abans bé i a contra, es desprèn que els mateixos complien i executaven els acords socials ".

Uns acords, prossegueix, "adoptats pels òrgans competents per a això, als membres s'informava complerta i extensament de tots els antecedents necessaris per a la seva informació a l'hora de prendre decisions, i així es deriva del contingut de les extenses, rigoroses i minucioses actes que es confeccionaven i en les que es feien constar tota circumstància rellevant en la presa de consideració i acord de les decisions ".