El TC confirma la condemna de l'exconseller Mundó pel seu paper en el procés independentista

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimecres per unanimitat el recurs presentat per l'exconseller de Justícia de Catalunya Carles Mundó contra la sentència del procés independentista, en la qual va ser condemnat al pagament d'una multa per un delicte de desobediència.

Carles Mundó - EP

Els magistrats han assenyalat que Mundó formava part de la Generalitat quan es va aprovar la convocatòria del referèndum independentista que es va celebrar l'1 d'octubre de 2017, segons ha informat el Constitucional.

A més, han indicat que l'exconseller sabia que el TC havia declarat inconstitucionals i nul·les les resolucions de Parlament que instaven a la Generalitat a aprovar qualsevol pretensió unilateral a favor d'un procés constituent.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Antonio Xiol Ríos i de la deliberació s'ha abstingut seu company Antonio Narváez, s'ha de notificar en els pròxims dies.

És el segon recurs que resol el TC contra la sentència dictada pel Tribunal Suprem el 14 d'octubre de 2019 per l'1-O: el mes passat també va rebutjar el presentat per la que va ser consellera de Governació Meritxell Borràs.

A l'igual que Borràs, Mundó va ser condemnat a 10 mesos de multa amb una quota diària de 200 euros (60.000 euros en total), i a 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial per exercir qualsevol càrrec públic. Tant ell com la seva companya al Govern de Carles Puigdemont van ser absolts de malversació.

L'ASSUMPTE DE LA COMPETÈNCIA

En la seva sentència del passat 15 de febrer, a més de rebutjar totes les pretensions de Borràs, el TC va avalar la competència de la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) per jutjar el procés independentista, en atenció a la condició d'aforats dels encausats ja que part dels fets van ser comesos a l'estranger.

El Suprem sempre ha defensat la seva competència a l'entendre que, en el cas dels delictes de rebel·lió i sedició --pel qual van ser finalment condemnats--, la llei espanyola prescindeix del lloc de comissió dels fets a l'hora d'atribuir el coneixement d'aquesta conductes a la jurisdicció espanyola.

Així, a l'ésser més un delicte que afecta tot l'Estat, es va atorgar la competència a TS en comptes de al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és on els líders independentistes reclamaven ser jutjats.

EL MUR BELGA

La posició de TC sobre aquest assumpte guanya actualitat després de la decisió de Parlament Europeu d'aixecar la immunitat a l'expresident fugit Carles Puigdemont, i després que de la justícia belga rebutgés el lliurament de l'exconseller també fugit Lluís Puig, precisament per acollir els seus arguments de manca de competència del Suprem respecte de la instrucció de la causa que segueix portant el magistrat instructor de la causa Pablo Llarena contra ell.

Per la seva banda, el 9 de març Llarena va dirigir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial perquè determini l'abast de les euroordres dictades contra Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluis Puig per la seva paper en el procés independentista.

El principal dubte que planteja és precisament si el jutge que ha d'executar l'euroordre pot controlar la competència del jutge que l'emet fins al punt de denegar el lliurament per aquesta causa, una qüestió cabdal per posar fi al debat sobre la competència del Suprem en el procés independentista.