Marlaska cessa al cap de la Guàrdia Civil a Catalunya que va defensar actuacions contra l'1-O i els CDR

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha signat el relleu del general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido Roca, al passar a la situació de reserva. Aquest comandament va cobrar notorietat pels seus discursos en defensa de les actuacions policials i judicials contra el referèndum independentista de l'1-O i contra els actes violents organitzats pels Comitès de Defensa de la República (CDR).

La delegada de Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, i el cap de la Guàrdia Civil a la Setena Zona, Pedro Garrido - EP

El relleu consta en una Ordre de Ministeri de l'Interior signada per Grande-Marlaska amb data de 10 de març, consultada per Europa Press, abans de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), en la qual s'emmarca el cessament del general de Brigada cap de la Setena Zona, amb efectivitat de 31 de març de 2021, "al passar a la situació de reserva per complir els quatre d'anys de permanència en l'ocupació".

El cessament el signa el ministre de l'Interior a proposta de la directora general de l'institut armat, Maria Gámez, i amb la conformitat del secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Pérez, segons consta en la resolució en la qual se cita l'article 79 de la Llei 29/2014, de 28 de novembre, de règim del Personal de la Guàrdia Civil.

DISCURS PEL DIA DE LA GUÀRDIA CIVIL

Dos anys després del referèndum, el 9 d'octubre de 2019, coincidint amb la festivitat de la Guàrdia Civil i dies abans de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, el general Garrido va pronunciar un discurs a la seu de l'Institut Armat a Sant Andreu de la Barca (Barcelona) que va motivar la protesta de la Generalitat.

Davant diverses autoritats presents a la cerimònia, el cap de la Guàrdia a Catalunya va defensar el paper dels seus subordinats durant el referèndum de l'1-O i va avisar que combatrien "sense treva" als que desitgen la independència "seguint d'una o altra manera el camí del terror ". "El tornarem a fer", va dir sobre les actuacions sota tutela del Poder Judicial.

El cap de la Guàrdia Civil a Catalunya també va felicitar els agents per l'operació en la qual es van detenir nou membres dels CDR que presumptament havien substàncies que podien ser explosives o incendiàries. "Enfronta a tots a la realitat que les preteses somriures revolucionàries esdevenen, amb més facilitat de la que es podria pensar o desitjar, en tan sols el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment sota la justificació de la defensa d'una causa que la llei no preveu ", ha assenyalat.

MALESTAR A LA GENERALITAT

Aquest discurs va provocar la protesta de la Generalitat, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, va remetre una carta a la vicepresidenta de Govern, Carmen Calvo, en què demanava el "cessament immediat" del cap Garrido per considerar que el seu discurs havia estat una " provocació "que soscavava la relació amb els Mossos.

De fet, durant aquell acte a la tardor de 2019, fonts de la Conselleria d'Interior han indicat que els representants de la Generalitat i de Mossos d'Esquadra es trobaven presents en la celebració de la Benemèrita s'havien marxat al sentir-se ofesos, "en protesta amb els discursos i especialment les referències "al major Josep Lluís Trapero, llavors cessat, i la intendenta Teresa Laplana, en aquells dies investigats a l'Audiència Nacional.

Des de la Guàrdia Civil van sostenir que el comiat de les autoritats va ser cordial i un cop finalitzat l'acte oficial. Fonts governamentals van afegir que en cap moment en els discursos es va fer referència explícita a Trapero i van posar en valor la bona sintonia entre la policia catalana i les Forces de Seguretat de l'Estat pel que fa al dispositiu conjunt que es preparava davant les possibles protestes per la sentència del 'Procés'.

Pedro Garrido va ser nomenat a mitjans de 2018 nou cap de la Guàrdia Civil de la Setena Zona en substitució d'Ángel Gozalo, que ostentava el càrrec des de 2012 i que va ser ascendit a tinent general per incorporar-se als serveis centrals de l'Institut Armat a Madrid. Amb anterioritat va ocupar la direcció de la Secretaria de Cooperació Internacional, així com la dels serveis de Costes i Fronteres.

El BOE també ha publicat el nomenament de tinent general Juan Luis Pérez Martín per al Comandament de Fronteres i Policia Marítima de la Direcció General de la Guàrdia Civil (Madrid), una decisió que s'emmarca en el reforç d'aquest lloc com a autoritat de coordinació de les actuacions davant de la immigració.