El TSJC falla contra la remunicipalització de l'aigua a Collbató

L'Ajuntament recorre a l'Suprem i ja va canviar els seus procediments amb el CONGIAC

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la remunicipalització de la gestió de l'aigua a Collbató per "trencar" el principi de lliure competència i arran d'un recurs de Sorea contra l'acord de ple de l'Ajuntament que en 2016 va aprovar la gestió directa de l'servei.

@EP

En l'acte la Secció 5 de la Sala del Contenciós-Administratiu estima el recurs de Sorea després que un jutjat de Barcelona va rebutjar un primer recurs de l'empresa contra la decisió del municipi, i el consistori ha recorregut aquest segon sentència davant el Tribunal Suprem (TS).

En concret, el recurs afectava els acords de ple en què Collbató va aprovar la gestió directa de l'aigua al municipi participant en el Consorci per a la Gestió Integral de l'Aigua de Catalunya (CONGIAC), format per diversos municipis petits i altres amb més de 20.000 habitants.

Aquests municipis més grans eren també accionistes de Gestió Integral d'Aigües de Catalunya SA (GIACSA), que prestava serveis de gestió de l'aigua als membres de l'CONGIAC i estava participada en un 41,55% pel CONGIAC ia la resta pels ajuntaments de més de 20.000 habitants que el conformen, amb un 11,69% cadascun.

Per això, la sentència recalca que l'Ajuntament de Collbató no tenia cap participació en l'accionariat de GIACSA ni "control efectiu" sobre l'empresa, per la qual cosa no es pot considerar que contractés a un mitjà propi de l'consistori, el que sí estaria emparat per la llei sense necessitat d'una licitació, que en aquest cas no es va fer.

Els magistrats recalquen que no avaluen si la gestió municipal de l'aigua suposa vulnerar la lliure competència, sinó el mètode que s'ha fet servir en aquest cas, que considera que transgredeix la normativa de contractació pública al no haver-se licitat el servei.

Remarquen que, al CONGIAC, "l'interès dels municipis de menys de 20.000 habitants és el que el Consorci gestioni el subministrament d'aigua per a l'exercici de les seves pròpies competències", mentre que els municipis més grans, amb societats d'aigües pròpies , no requereixen aquest servei.

"L'únic interès que es pot identificar en aquest cas seria el de mercat, o participació en la gestió del cicle de l'aigua dels municipis menors per mitjà de les seves societats municipals" de manera indirecta a través de l'empresa GIACSA, de la qual són accionistes.

Assenyalen que "la naturalesa de el Consorci és associativa, la qual cosa significa que els consorciats han de perseguir un fi comú, que aquí no es dóna", i conclouen que la fórmula associativa de l'CONGIAC contravenia la Llei de règim local catalana, ja que no es constitueix per gestionar en comú els serveis de subministrament d'aigua tots els municipis, sinó únicament dels ajuntaments més petits sense societat pròpia, que els rebien de GIACSA, on les municipis més grans són majoritàries en l'accionariat.

Afirmen que en aquest cas no està justificat que no s'hagi licitat el servei perquè l'Ajuntament no va cedir competències a l'CONGIAC i aquest no gestionava el servei, de manera que era una relació directa entre el consistori i la mercantil, i els magistrats afegeixen que la empresa tenia vocació de mercat, pel que consideren que no es pot aplicar la doctrina sobre contractacions internes sinó que "suposa una fallida del principi de lliure competència.