Més de 280 morts per la repressió en les protestes contra el cop d'estat a Birmània

En l'última jornada s'ha registrat dotze morts més, d'acord amb les dades del collectiu, que ha xifrat en 2.906 els detinguts, imputats o condemnats des que es va dur a terme el cop d'estat el passat 1 de febrer. Per altra banda, aquest dimecres les autoritats han alliberat més de 600 persones.

El nombre de víctimes documentat per l'AAPP és molt superior al que reconeix la junta militar. El seu portaveu, el general Zaw Min Tun, ha dit que són 164 els morts "en disturbis, durant els quals es van cometre incendis provocats i actes de vandalisme i violència".

MANIFESTACIÓ SILENCIOSA

Malgrat la repressió, el poble birmà es manté en peus amb les seves protestes, que aquest dimecres s'han materialitzat en una "manifestació silenciosa" per la qual s'han tancat negocis i molts s'han quedat a casa en diferents ciutats del país, informa el mitjà independent 'The Irrawaddy'.

En els últims dies, el règim ha ordenat la reobertura de negocis que havien tancat per la força i ha recorregut al treball forçós per buidar les barricades aixecades per manifestants en les carreteres. Enfront d'això i declaracions de la junta militar que alludien a una situació de "normalitat" al país, els manifestants han optat per una vaga silenciosa per demostrar que no és així.

A Yangon, personal de supermercats i cadenes comercials han estat convocats a l'Ajuntament de la ciutat per tal que no s'unissin a la protesta, mentre els familiars han indicat al portal Myanmar Now que creien que els empleats, prop d'un centenar, es s'hi quedarien "retinguts".

D'altra banda, el Banc Central de Birmània, controlat per la junta militar, ha detingut alts funcionaris de diversos bancs privats per pressionar-los a reprendre l'activitat dels mateixos, segons ha declarat el personal al mitjà abans citat.

Enmig d'aquesta nova jornada de protestes, familiars de morts a la ciutat de Mandalay, la segona més gran del país, han explicat davant els mitjans que les forces de seguretat de la junta estan intentant fer-se amb els cossos.

Una organització que ofereix atenció als ferits ha assegurat a 'The Irrawaddy' que al març s'han realitzat almenys quatre cerimònies fúnebres sense cadàvers perquè aquests havien estat incinerats per les forces de la junta. Així mateix, ha avisat que els cossos recollits per les autoritats podrien ser més, atès que se'n van endur diversos en els últimes batudes a la ciutat.

Sobre la situació al país, l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha expressat la seva "profunda preocupació" per la la imposició de la llei marcial en àrees perifèriques de Yangon, com ha recordat el viceportaveu del secretari general de l'ONU, Farhan Haq.

"Milers de migrants han abandonat el municipi d'Hlaing Thar Yar, a Yangon, després de la imposició de la llei marcial el 15 de març. L'OIM estima que aproximadament 100.000 migrants han tornat a les seves comunitats d'origen, principalment l'estat de Rajine i la regió d'Ayeyarwady, a la recerca de seguretat i protecció", ha afegit.

Haq ha advertit que aquestes persones "estan tornant a comunitats que ja estan en perill a causa dels impactes de la presa de control militar", com la suspensió de serveis bancaris o escassetat d'aliments.

"Molts migrants, que van marxar ràpidament i van esgotar els seus limitats estalvis, no poden satisfer les seves necessitats bàsiques, inclosos aliments i aigua", ha lamentat.

EL GOVERN ELECTE, "ASSOCIACIÓ ILLEGAL"

D'altra banda, l'ONG Human Rights Watch (HRW) ha criticat aquest dimecres que el fet que la junta militar hagi qualificat d'"associació illegal" el grup que representa el govern electe de Birmània augmenta el risc de detenció d'activistes i periodistes que informen sobre la situació.

"El Consell d'Administració de l'Estat hauria de derogar immediatament l'abusiva Llei d'Associacions Illícites de 1957", ha dit l'organització sobre aquesta legislació, que permet al president del país declarar illegal qualsevol associació que consideri que "té per objecte interferir en l'administració de la llei o en el manteniment de l'ordre públic" o "constitueix un perill per a la pau pública".

L'assessora legal per a Àsia d'HRW, Bufona Lakhdhir, ha assenyalat que aquesta llei "té un historial desagradable de ser utilitzada per dur a judici activistes polítics i periodistes que informen sobre grups d'oposició".

Recentment, aquesta llei s'ha utilitzat per censurar al Comitè Representant de Pyidaungsu Hluttaw, per la qual cosa l'ONG ha augurat que ara es farà servir també contra persones que "informen" sobre les activitats d'aquest grup.

"La Llei d'Associacions Illícites és una relíquia colonial abusiva que hauria d'haver estat llançada a les escombraries fa anys", ha reiterat Lakhdhir, i ha reclamar a la junta que la derogui i retiri "tots els càrrecs pendents en aquest moment".