Els pirates augmenten la seva presència al golf de Guinea

La pirateria al golf de Guinea és un fenomen a l'alça, amb un nombre creixent d'atacs i de segrestos de tripulants que genera preocupació no només a nivell regional, sinó mundial, per l'impacte econòmic que té. Però, a diferència del que es va viure a la Banya d'Àfrica, on Somàlia no tenia capacitat per afrontar el problema, aquí els països riberencs estan actuant, amb suport d'altres, entre ells Espanya.

Vaixell amb conertinas per evitar atacs dels pirates

Segons l'últim informe de el Centre d'Informació sobre Pirateria (PRC) de l'Oficina Marítima Internacional (IMB), el 2020 hi va haver un total de 195 casos de pirateria i de robatori armat contra vaixells al món, enfront dels 162 de 2019, un augment motivat principalment per l'increment de l'activitat en el golf de Guinea, on hi va haver 82.

De fet, dels 135 tripulants que van ser segrestats dels seus vaixells l'any passat, el 95 per cent es van produir en aquesta regió, que va registrar el seu rècord, amb 130 marins segrestats en un total de 22 incidents --en 2019 van ser 121 segrestats i 17 incidents--.

L'informe destaca també que en un de cada quatre vaixells que van ser atacats en aquesta regió hi va haver algun tripulant segrestat i que en el 80 per cent dels incidents dels assaltants anaven armats.

A més, crida l'atenció sobre el fet que els atacants cada vegada actuen més lluny de la costa, de manera que la PRC recomana que la navegació per aigües de el golf de Guinea es faci a 250 milles nàutiques de terra ferma.

"Les últimes estadístiques confirmen les creixents capacitats dels pirates al golf de Guinea amb cada vegada més atacs que es produeixen més lluny de la costa", ha destacat després de la publicació de l'informe el director de l'IMB, Michael Howlett.

En la seva opinió, aquesta "preocupant tendència" només es pot resoldre "mitjançant un major intercanvi d'informació i coordinació entre vaixells i agències de resposta a la regió". "Tot i la ràpida acció de les armades regionals, segueix havent-hi una necessitat urgent d'abordar aquest delicte", ha sostingut.

Els atacs han continuat en 2021. El passat 23 de gener, el vaixell container 'Mozart', de bandera liberiana i tripulació majoritàriament turca, va ser atacat per homes armats, el que es va saldar amb un mariner mort, de nacionalitat àzeri, i altres quinze segrestats, tots turcs.

PREOCUPACIÓ ESPANYOLA

Fonts diplomàtiques espanyoles reconeixen a Europa Press que el problema preocupa i és seriós. Tot i que en general els vaixells de bandera espanyola no s'han vist molt afectats perquè no hi ha una gran presència, sí que ja hi ha hagut algun incident.

De fet, el 8 de febrer era atacat prop de Sant Vaig prendre el vaixell de bandera espanyola 'Madrid Spirit', que transportava gas natural liquat. Els assaltants van arribar a bord d'una llanxa i van realitzar diversos trets contra el vaixell, que va poder continuar el seu viatge sense lamentar danys.

Espanya compra el seu petroli principalment en els països d'aquesta regió, sobretot a Nigèria i en menor mesura a Angola. Tot i que les petrolieres espanyoles l'adquireixen a través d'agents i per tant no envien els seus propis vaixells, la inseguretat eleva el cost de les assegurances i amb això els preus, el que acaba per afectar les butxaques dels espanyols si s'encareixen els costos.

També pesquen en les aigües de el golf de Guinea i en les zones limítrofes vaixells pesquers espanyols, principalment per a la pesca de tonyina en els països riberencs i de lluç a Namíbia, ja més cap al sud, sense que de moment s'hagin produït incidents importants .

AUGMENT DE LA SEGURETAT EN ELS VAIXELLS

Però si la pirateria segueix augmentant, i amb ella també altres fenòmens associats com el robatori i el bunkering --el transvasament de petroli en alta mar, en aquest cas obtingut en general per mitjans il·lícits i venut a un preu menor al del mercat-- , els vaixells que pesquen per aquestes aigües es veuran obligats a reforçar les seves mesures de protecció, amb el consegüent cost.

Així, es fa necessari la instal·lació de concertines i mecanismes antiescala, així com de mànegues d'aigua a pressió amb què repel·lir als eventuals assaltants, o fins i tot la contractació d'equips de protecció, com ja va passar a Somàlia, o la creació de sales segures en les que la tripulació pugui tancar-se en cas d'atac.

En general, els pirates, tot i que cada vegada més preparats i millor armats, no tenen capacitats per pilotar els vaixells, pel que necessiten de la tripulació si volen segrestar-o procedir per exemple al robatori de el petroli, en cas dels vaixells de càrrega.

Els assaltants actuen principalment des de Nigèria, i en concret des dels estats de Delta, particularment inestables i amb una població que se sent marginada pel govern Espanyol, ja que malgrat albergar els pous petroliers no veuen revertir a la zona la riquesa que això genera .

El conflicte en les veïnes regions anglòfones del Camerun, on operen grups separatistes, també ha generat un altre focus d'inestabilitat de què s'aprofiten els pirates, mentre que a la resta de països el control de les costes, fonamental per frenar la pirateria, sembla estar per ara molt més garantit.

SITUACIÓ DIFERENT A LA BANYA D'ÀFRICA

Per això, subratllen les fonts diplomàtiques, al golf de Guinea la UE no es planteja dur a terme una operació com 'Atalanta', ja que aquí no hi ha estats fallits com Somàlia, sinó que els països compten amb les seves pròpies armades i treballen per ja tallar el problema.

De fet, el 2013 els països de la regió van acordar una estratègia conjunta per afrontar les activitats il·lícites de tot tipus en les seves aigües, inclosa la pirateria. Com a resultat d'això, es va instaurar a Yaoundé un Centre de Coordinació Interregional i es va dividir la regió en cinc zones marítimes per a un millor control i resposta.

Per la seva banda, la UE dóna suport a aquesta arquitectura i porta a terme diferents programes relacionats amb la criminalitat marítima en terra, amb vista a reforçar les capacitats d'aquests països. A més, fins ara, diferents països europeus han realitzat desplegaments de vaixells de manera bilateral, entre ells Espanya.

En el cas del nostre país, es duen a terme dues patrulles oceàniques a l'any a la regió de el golf de Guinea. En l'actualitat, el vaixell d'acció marítima 'Furor' es troba precisament duent a terme una d'aquestes missions, que solen prolongar-se durant uns quatre mesos i durant les que se solen realitzar exercicis amb les armades d'aquests països amb vista a potenciar capacitats com l'assalt a alta mar, entre d'altres.

No obstant això, en aquests moments s'està treballant per a la posada en marxa d'un mecanisme de presències marítimes coordinades en el si de la UE. La idea, expliquen les fonts, és que hi hagi una major coordinació en els desplegaments bilaterals ja que els països riberencs volen una presència escalonada i que d'aquesta manera pugui ser de caràcter més permanent, amb algun vaixell europeu en les seves aigües.

Aquest mecanisme, a més, facilitarà la realització de maniobres conjuntes entre diversos països, tant europeus com de la regió, potenciant la interoperabilitat de les forces i la comunicació entre elles, clau a l'hora de tallar un fenomen com el de la pirateria, que no entén de fronteres i exigeix de la cooperació de tots els països afectats.

En tot cas, subratllen les fonts, el fonamental a l'hora de fer front a la pirateria no és tant la resposta a nivell marítim, molt complicada en el cas de el golf de Guinea a causa de l'amplitud de l'àrea, sinó terrestre, ja que és des d'aquí des d'on operen els pirates. Així doncs, és vital donar suport als esforços de tots els països riberencs per protegir les seves costes i també evitar que la inestabilitat al veí Sahel pugui avançar cap als països riberencs.