El tribunal de la UE accelerarà les respostes a les 7 preguntes del jutge Llarena sobre Puigdemont

L'admissió de la petició del jutge instructor Pablo Llarena escurçarà els temps de resposta de l'Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que ha accedit a tramitar per procediment accelerat la qüestió prejudicial plantejada per l'instructor de la causa del 'Procés' perquè es pronunciï sobre les dificultats per al lliurament dels líders fugits, una vegada que el expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha perdut la seva immunitat com a eurodiputat.

@EP

En el millor dels casos, hi haurà fallada en sis mesos tot i que l'estudi pot allargar-se fins a l'any, indiquen fonts jurídiques. Amb les respostes de l'TJUE, el magistrat decidirà si manté, retira o emet noves euroordres que fa a Lluís Puig, Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira, contra els que se segueix procediment per delictes de sedició, malversació de cabals públics o desobediència .

Amb aquest moviment, el magistrat intenta que la reactivació del lliurament quedi en mans de tribunal de la UE en lloc de dependre únicament de jutge de Bèlgica responsable dels fugits.

La iniciativa es produeix després que el passat 7 d'agost un jutjat de Primera Instància de Brussel·les va denegar el lliurament de Lluís Puig. La resolució va ser confirmada el passat 7 de gener a la Sala d'Acusació de el Tribunal d'Apel·lació de Brussel·les. Els jutges belgues van denegar el lliurament de Puigdemont a l'Suprem perquè van entendre que l'òrgan competent per instruir la causa no és l'alt tribunal, sinó un de català, i perquè el seu lliurament posaria en perill drets fonamentals de l'reclamat, com el de la presumpció d'innocència.

El jutge explica que el jutjat de Primera Instància de Brussel·les que va negar el lliurament de Puigdemont va argumentar la manca de competència de l'Suprem basant-se en sentències de l'TJUE que no es referien a l'àmbit de la competència, sinó a la seva independència. Llarena afegeix que aquestes sentències invocades "afirmen amb rotunditat que la no execució d'una ODE és excepcional i s'ha d'interpretar de manera restrictiva". El magistrat qüestiona el criteri adoptat que permet assegurar als tribunals belgues que el risc d'aquesta conculcació és "greu, real, concret i individual". Així pregunta a l'TJUE si es pot denegar el lliurament de la persona reclamada per apreciar que hi hagi un risc de violació dels seus drets fonamentals a l'Estat emissor a partir d'un informe d'un grup de treball que presenta el propi reclamat davant l'autoritat nacional de execució. El magistrat assenyala que aquest grup de treball no va ser creat pel Comitè de Drets Humans, sinó pel Consell de Drets Humans i per tant no està creat a l'empara de cap tractat internacional i està "integrat per persones independents que emeten opinions (no informes ) que en cap cas són opinions de Consell de Drets Humans ni, en conseqüència, de el sistema de Nacions Unides ".

Les preguntes que formula el magistrat davant el TJUE són les següents:

1.- ¿Possibilita la Decisió marc 2002/584 / JAI que l'autoritat judicial d'execució rebutgi el lliurament de la persona reclamada a través d'una ODE, sobre la base de causes de denegació previstes en el seu dret nacional, però no contemplades com a tals en la Decisió Marc?

2.- Si la resposta a la pregunta anterior és positiva i als efectes de garantir la viabilitat d'una ODE i acudir adequadament el recurs ofert en l'art. 15.3 de la Decisió marc 2002/584 / JAI: ¿La autoritat judicial d'emissió indagar i analitzar els diferents Drets dels estats a fi de tenir en consideració les eventuals causes de denegació d'una OED no contemplades en la Decisió Marc 2002/584 / JAI?

3.- A la vista de les respostes a les preguntes anteriors, tenint en consideració que, d'acord amb l'article 6.1 de la Decisió marc 2002/584 / JAI, la competència de l'autoritat judicial emissora per dictar una ODE s'estableix en virtut de l' dret de l'Estat d'emissió: ¿ha d'interpretar el precepte en el sentit que l'autoritat judicial d'execució pot qüestionar la competència que l'autoritat judicial d'emissió té per actuar en la causa penal concreta i rebutjar el lliurament per entendre que no és competent per emetre-?

4.- En relació a l'eventual possibilitat de control per part de l'autoritat judicial d'execució de el respecte dels drets fonamentals de la persona reclamada a l'Estat emissor:

4.1.- ¿Possibilita la Decisió marc 2002/584 / JAI que l'autoritat judicial d'execució denegui el lliurament de la persona reclamada per apreciar que hi ha un risc de violació dels seus drets fonamentals en l'Estat membre d'emissió, a partir de l'informe de un Grup de Treball presentat davant l'autoritat nacional d'execució per la mateixa persona reclamada?

4.2.- A l'efecte de la pregunta anterior, constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar, a la llum de la jurisprudència de Tribunal de Justícia, la denegació del lliurament de la persona reclamada sobre la base d'un risc seriós de vulneració dels seus drets fonamentals?

4.3.- En cas de resposta afirmativa a la pregunta anterior, quins elements exigeix el dret de la Unió perquè un Estat membre pugui concloure que a l'Estat membre d'emissió ha el risc de violació de drets fonamentals que addueix la persona reclamada i que justifiqui el rebuig de la OED?

5.- Les respostes a les anteriors preguntes es veuen condicionades per la circumstància que la persona el lliurament dels quals sol·licita s'hagi pogut defensar davant els òrgans jurisdiccionals de l'Estat d'emissió, fins i tot en un doble grau, la manca de competència de l'autoritat judicial d'emissió, el seu ordre de detenció i la garantia dels seus drets fonamentals?

6.- Les respostes a les anteriors preguntes es veuen condicionades quan l'autoritat judicial d'execució rebutja una ODE per causes no expressament previstes en la referida Decisió marc 2002/584 / JAI, en particular, per apreciar la manca de competència de l'autoritat judicial d'emissió i el risc greu de vulneració de drets fonamentals a l'Estat d'emissió, i ho fa sense sol·licitar de l'autoritat judicial d'emissió, la informació complementària específica que condicioni aquesta decisió?

7.- Si de les respostes a les preguntes anteriors resulta que, en les circumstàncies de l'cas, la Decisió marc 2002/584 / JAI s'oposa a el rebuig del lliurament d'una persona sobre la base de les expressades causes de denegació, als efectes de les ODE remeses i resoltes o remeses i pendents de resolució: ¿Es s'oposaria la Decisió Marc 2002/584 / JAI al fet que aquest Tribunal remitent emeti una nova ODE contra la mateixa persona i davant del mateix Estat membre?