Teatre Gaudí: sessió de tarda amb el mag Aliskim

Anys enrere, quan els teatres programaven dues sessions diàries, la de tarda començava a les sis i la de nit, a tres quarts d'onze. Ara només ofereixen una que sol ser a la vuit o bé una mica abans o una mica més tard, per la qual cosa havíem perdut el costum d'anar a teatre a l'hora del berenar. Hem pogut recuperar aquella experiència gràcies a la feliç iniciativa de Teatre Gaudí que ha programat per aquesta hora de divendres i dissabte (diumenge a les cinc) un espectacle de màgia familiar a càrrec de Aliskim.

Aliskim és un mag mataroní de projecció internacional que ha deixat bocabadats els públics de la Xina, Tunísia, Mongòlia, Portugal i Tailàndia i, per descomptat, també als d'Espanya, com va ser el nostre cas. La trobada va tenir lloc a la sala petita de teatre, que és un espai propici a la intimitat. El mag va aparèixer com si fos un més dels reunits, sense escarafalls, ni vestimenta estrafolària, però proveït, això sí, d'una sèrie de petits objectes que va ser utilitzant successivament per demostrar les seves capacitats com il·lusionista. Cal dir que Aliskim no practica una màgia de grans aparells, que sol ser un tipus d'il·lusionisme molt vistós però molt repetitiu i d'escassa creativitat. El seu treball es desenvolupa amb la utilització d'objectes menors fàcilment manipulables amb els que practica una màgia de manipulació amb que curiosament no inclou els gairebé sempre presents naips, així com, en algun cas, també màgia d'endevinació.

La sessió és eminentment participativa i al llarg de el temps en què discorre -una hora- són diversos els espectadors que col·laboren amb el professional en l'execució de les seves sorprenents trucs. Tot això en un ambient grat en el qual Aliskim suscita la complicitat amb el seu treball i estimula el públic perquè manifesti la seva satisfacció i la seva sorpresa no només amb aplaudiments, sinó també amb expressions admiratives.

Un espectacle senzill per a tot tipus de públics (els nens se'ls passaran molt bé en aquest temps de vacances), sense més pretensió que la d'entretenir, objectiu que aconsegueix sobradament, en un context auster i a què només suggeriríem un fons musical més freqüent que evités certs moments de silenci.