L'Ingrés Mínim Vital a Catalunya beneficia menys gent que la Renda Mínima anterior

Des de la Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials creuen que "l'anterior sistema de rendes mínimes oferia una cobertura superior. L'Ingrés Mínim Vital no millora la cobertura i la quantia de el sistema autonòmic de rendes mínimes", tanquen en el seu últim estudi.

@EP

Amb Pablo Iglesias al front del Ministeri de Drets Socials, no s'ha aconseguit arribar a més ni una quarta part de l'objectiu que es va plantejar: que l'IMV arribés a 800.000 famílies en risc de pobresa extrema i tres de cada quatre sol·licituds d'aquest ajut han estat denegades.

De fet només el 6,4% de la població que viu sota el llindar de la pobresa a Espanya s'hauria beneficiat de l'Ingrés Mínim Vita l, segons l'informe elaborat amb dades de març de el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social. És a dir, unes 565.195 persones.

"Només a l'1,2% de la població espanyola li arriba el IMV. El sistema de rendes mínimes, oferia una cobertura superior, quedant-se en un 8%, és a dir, 1,6 punts per sobre de l'IMV", destaca.

La cobertura d'aquesta ajuda continua sent desigual i hi ha una bretxa entre comunitats. Des de l'associació destaquen que les regions amb una major cobertura són Navarra (14,2%) i Aragó (12,2%), al costat de les ciutats autònomes de Melilla (16,8%) i Ceuta (13,9%). I les que menys són Balears (3,5%), Catalunya (4,2%) i Castella-la Manxa (4,2%).

Els directors de Serveis Socials assenyalen que si s'hagués realitzat la passarel·la de les Rendes Mínimes a l'Ingrés Mínim Vital, com en el cas navarrès, "la llista d'espera seria pràcticament inexistent".

Les persones beneficiàries de l'IMV únicament arriben a el 80% de les beneficiàries de rendes mínimes. La quantia mitjana per persona perceptora de l'ingrés en el conjunt d'Espanya suposa el 16,4% de la renda mitjana per llar, un percentatge que els directors de serveis socials consideren extremadament baix i inferior a l'17,1% de sistema de rendes mínimes.

De el total de sol·licituds només s'han aprovat una de cada quatre, és a dir, un 26% i es produeixen per la complexitat de l'procediment i la dificultat de complir uns exigents requisits. Per a l'Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials les trucades cues de la fam "haurien d'avergonyir als governants i ser objecte de denúncia contínua de la imperícia de Govern en la gestió de la vacuna contra la pobresa que suposa l'Ingrés Mínim Vital".

L'organització ja va tirar de les orelles a Pablo Iglesias en l'últim informe de l'Observatori de la Dependència, on va denunciar que, durant 2020, any en què va irrompre la pandèmia, van morir un total de 55.487 persones a les llistes d'espera. Més de 21.000 estaven pendents de resolució i 34.370 no havien pogut exercir els seus drets derivats de la condició de persona en situació de dependència. "A més Iglesias no va mantenir ni una sola reunió amb l'Associació". I de fet fins al 80% de la reducció de la llista d'espera en dependència va ser degut, expliquen, a la mort dels dependents i no al fet que es resolguessin els seus casos.