PP, PSOE i Podem poden estrenar-se el 4-M amb multes de la Junta Electoral madrilenya

Els integrants de la Junta Electoral de Madrid hauran d'analitzar aquesta setmana els recursos, presentats pel PP i el PSOE i de prosperar, les candidatures d'Isabel Díaz Ayuso, d'Ángel Gabilondo i de Pablo Iglesias s'estrenarien amb infraccions i multes.

El canvi en el cens de Toni Cantó, el cartell de Gabilondo a Callao i els microcrèdits de la formació de Pablo Iglesias són decisions que sobrepassen la legislació electoral vigent.

Una de les causes de l'inesperat i enorme protagonisme de les juntes electorals és que en sis anys, s'han celebrat quatre comicis generals, dos autonòmics, dos municipals, 3 catalans, dos gallecs, dos bascos i uns europeus.

LA IMPORTÀNCIA DE LES JUNTES ELECTORALS

Un dels drets que amb més afany protegeix la Constitució és el de sufragi. La legislació disposa d'un marc normatiu a l'respecte: la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg), que en algunes autonomies es complementa amb normes pròpies. Madrid té una llei a l'respecte que data de 1986, tot i que regula només alguns aspectes de l'compendi. Per vetllar pel compliment de tot aquest patrimoni estan les juntes electorals. La més important, la Junta Electoral Central, més coneguda pel seu acrònim: JEC.

@EP

Els integrants de la JEC (magistrats i catedràtics elegits pel Consell General de l'Poder Judicial i pels grups parlamentaris de Congrés) s'han convertit en actors crucials d'alguns processos recents perquè han pres decisions inèdites.

Dues d'elles revelen la importància del que s'està tractant:

1) La condemna a inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Quim Torra té el seu origen en una sèrie de resolucions de la Junta que el van instar a que retirés els llaços grocs (identificatives de l'independentisme) dels edificis oficials.

2) La sanció a el president de Govern, Pedro Sánchez, per donar una entrevista a la Moncloa quan no podia fer-ho (precampanya dels comicis generals de novembre de 2019). Una sanció a president ni més ni menys.

Les eleccions madrilenyes de el 4 de maig s'han convertit en una mena de 'tot o res' per a l'esquerra i per la dreta. La polarització és tal que sembla que a Madrid es juga un episodi històric de gran magnitud- Potser no sigui per tant. Però la realitat és que des del passat 10 de març, quan es va expedir el decret de convocatòria d'eleccions, tot és intens. Lògicament, també, la batalla per les possibles infraccions de la legislació que regula els processos electorals.

S'ha parlat i s'ha escrit molt sobre si el PP, el PSOE i Podem estan ajustant-se a les normes.

LA LLISTA ELECTORAL DEL PP

Dimecres que ve, la Junta Electoral proclamarà les candidatures. A la de PP, hi ha dos noms que grinyolen, a criteri de l'PSOE: a més de Toni Cantó, el de l'anterior alcalde de @EP, Agustín Conde. Els socialistes han presentat sengles recursos.

La Junta Electoral provincial dirimirà si l'actor compleix l'article 2.2 de la norma madrilenya: "Per al seu exercici [el de el dret a sufragi] és indispensable la inscripció en el cens electoral vigent". Doncs bé: l'article 39 de la Loreg (que és la llei que mana, perquè s'entengui) indica que "per a cada elecció, el cens electoral vigent serà el tancat el dia primer de l'segon mes anterior a la convocatòria", és a dir , el cens tancat a 1 de gener de 2021.

Isabel Ayuso / @ EP

La seqüència dels fets és més o menys la següent: les eleccions queden oficialment convocades el 11 de març, Cantó abandona Cs el 16, el 24 transcendeix que se sumarà com 'independent' a la llista d'Ayuso i el 26 es confirma que el seu ja serà el cinquè. En opinió dels socialistes, en algun moment entre el 11 i el 26 de març, Cantó sol·licita l'empadronament a Madrid, el que revelaria la motivació electoral de l'canvi. En qualsevol cas: no apareix en el cens vigent, que és el vàlid, amb data de l'1 de gener. No obstant això, el desenllaç no està d'el tot clar com a conseqüència d'aquest article de la llei madrilenya, el 4.2: "No obstant el que disposa el paràgraf primer de l'article anterior [sobre què motiva la inelegebilidad], els que aspiren a ser proclamats candidats i no figurin inclosos en les llistes de el cens electoral vigent, referit a el territori de la Comunitat de Madrid, podran ser-ho, sempre que amb la sol·licitud acreditin de manera fefaent que reuneixen totes les condicions exigides per a això ".

A aquest extracte s'agafa el PP per salvar la inclusió de Cantó, tot i que fonts consultades, coneixedores de la legislació electoral, dubten que pugui ser suficient.

LA LONA DE GABILONDO

Divendres passat, a través de missatges, dirigents de l'PSOE van avisar d'un cop d'efecte més publicitari que polític: la col·locació d'una gran lona amb la cara d'Ángel Gabilondo. Un cop vist el cartell, van refermar aquests detalls que entorpeixen la recepció de l'missatge en la memòria col·lectiva. D'una banda, una foto amb el cartell de l'estació de metro de la plaça en què s'ubica la lona, Callao. El candidat de Cs, Edmundo Bal, va trigar menys de 24 hores a jugar amb la ironia.

Ángel Gabilondo / @ EP

L'altre element que pot descarrilar la maniobra habita en la llei electoral general, en concret en aquest article, el 53, que diu això: "(...) des de la convocatòria de les eleccions fins a l'inici legal de la campanya, queda prohibida la realització de publicitat o propaganda electoral mitjançant cartells, suports comercials o insercions en premsa, ràdio o altres mitjans digitals, no podent justificar aquestes actuacions per l'exercici de les activitats ordinàries dels partits, coalicions o federacions reconegudes en l'apartat anterior ". És cert que no hi ha crida a el vot a la lona de el PSOE, però l'última frase de l'article disminueix les opcions que l'enorme cartell sobrevisqui massa temps.

ELS MICROCRÈDITS DE PODEM

Habituals en Podem i en altres formacions, els microcrèdits constitueixen un sistema de finançament sobre el qual la llei electoral i el Tribunal de Comptes s'han pronunciat. Les aportacions, no poden superar els 60.000 euros. Compten fonts coneixedores d'aquests processos en Podem, doncs antany van formar part d'ells, que per aquest camí arriba "molts diners". La formació de Pablo Iglesias haurà de justificar-ho davant el tribunal fiscalitzador, cosa que ja ha fet en processos electorals recents. Però el problema no és, per ara, els diners que rebi a través dels microcrèdits, sinó l'olor de propaganda que deixen anar els anuncis inserits en xarxes socials (Facebook, principalment). "El PP de la Gürtel no pot tornar", "les privatitzacions no poden tornar", "Ayuso no pot tornar" són les proclames d'alguns d'aquests anuncis, als quals acompanya una crida per vèncer "la ultradreta" el proper 4 de maig.

Pablo Iglesias / @ EP

Com la lona de Gabilondo, es tracta d'una maniobra propagandística feta abans que comenci la campanya, el que oficialment succeirà el 18 d'abril. És aplicable en tots dos casos l'article 53 de la Loreg. El PP ho sap i, en conseqüència, ha presentat dues queixes.

En els partits hi ha dirigents que prefereixen complir la sanció corresponent abans de rectificar l'actuació sancionada. Entre el rèdit derivat d'aquesta acció dubtosa i la reparació de l'error (voluntari o no), trien el primer. No és d'estranyar, que entre els integrants de les juntes s'estengui la petició d'una reforma de la legislació que endureixi les sancions administratives o que aplani la remissió de l'assumpte a la Justícia.