La fi de l'estat d'alarma obligarà a obrir fronteres entre CCAA i a eliminar el toc de queda

Davant l'anunci del president de Govern, Pedro Sánchez, que la seva intenció és que el 9 de maig sigui el "punt i final" de l'estat d'alarma, diversos constitucionalistes adverteixen que si decau també suposarà la fi tant dels tancaments de frontera entre comunitats autònomes com del toc de queda, ja que són restriccions que afecten drets fonamentals.

Pedro Sánchez @ep

En aquest sentit, diversos experts indiquen que a partir d'aquell 9 de maig les comunitats autònomes, tot i que es coordinin en el Consell Interterritorial de Salut, tornen a la situació anterior a l'estat d'alarma i per tant només poden adoptar "mesures ordinàries" en matèria de sanitat.

No obstant això, indiquen que per a situacions greus poden arribar a limitar drets fonamentals però només en casos molt definits i individualitzats valent-se de la Llei Orgànica de Mesures Especials en Matèria de Salut Pública de 1986.

Aquesta norma en el seu article 3 assenyala que per tal de controlar les malalties transmissibles, l'autoritat sanitària, a més de realitzar les accions preventives generals, pot adoptar les mesures oportunes per al control dels malalts, de les persones que estiguin o hagin estat en contacte amb els mateixos i de l'entorn immediat, així com les que es considerin necessàries en cas de risc de caràcter transmissible.

Atenent a això, els experts indiquen que sí que es podrien veure encara tancaments perimetrals, però serien de zones sanitàries, barris o com a molt de ciutats, mai de tota una comunitat autònoma. A més, aquests tancaments que s'adoptarien per decret haurien de comptar amb l'aval dels tribunals.

D'aquesta manera, assenyalen que es torna a la situació que es va viure l'estiu passat, i que les administracions autonòmiques sí que podrien per exemple restringir horaris comercials i d'hostaleria.

MESURES DE SALUT PÚBLICA

Per la seva banda, des de les associacions judicials assenyalen que les comunitats autònomes poden ordenar restriccions per raons de salut pública, però sempre que no afectin els drets fonamentals. Concepció Rodríguez, del Fòrum Judicial Independent (FJI), recorda que la limitació de la circulació i permanència de persones en determinats llocs estan incloses entre les restriccions que reserva la llei de 1981 per a l'Estat d'Alarma.

Les mesures que poguessin adoptar les comunitats autònomes, en tot cas, no podran ser com les actuals, per a les que fa falta estat d'alarma en opinió de Maria Jesús del Barco, de l'Associació Professional de la Magistratura (APM). Així, ha recordat que entre el passat mes de juliol i l'actual estat d'alarma es van imposar algunes normes en alguns territoris que van ser impugnades davant els tribunals superiors de justícia que van ser validades, ja que s'ha d'estudiar la proporcionalitat concreta de cadascuna d'elles.

Amb aquesta opinió coincideixen fonts del Tribunal Constitucional, que insisteixen que, tot i que és més complicat que existint un estat d'alarma, les comunitats autònomes podrien adoptar algunes mesures amb aprovació judicial, ateses les seves competències en sanitat. Les restriccions de mobilitat en tot cas es podran portar quan acabi l'estat d'alarma al Consell Interterritorial de Salut.