El deute mundial s'estancarà en el 99% del PIB a mig termini, segons l'FMI

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha alertat que el deute a nivell global s'estabilitzarà a mig termini al voltant del 99% del producte interior brut (PIB) mundial com a conseqüència directa de la crisi generada per la pandèmia del Covid-19, segons es desprèn de l'informe bianual 'Monitor Fiscal', publicat aquest dimecres.

FMI (EP)

El deute global va tancar 2020 situada al 97,3% el PIB, el que equival a un increment de 13,6 punts en comparació amb les dades de 2019. Aquesta alça es deu tant als enormes programes d'estímuls que s'han aprovat per part dels diferents governs com pel descens del PIB per la pandèmia.

Segons els càlculs de l'FMI, a nivell global els governs han aprovat accions fiscals per donar suport als sistemes sanitaris, a les llars o a les empreses per valor de 16 bilions de dòlars (13,453 bilions d'euros) des de l'inici de la pandèmia. No obstant això, el nivell de suport ha variat entre les economies depenent del seu nivell d'impacte, de la capacitat d'accedir a finançament extern i de les seves condicions fiscals preexistents.

Malgrat l'increment de l'endeutament, l'FMI també ha assenyalat que els pagaments per interessos són "generalment més baixos" que abans de la pandèmia en les economies avançades i en desenvolupament a causa de la caiguda generalitzada dels tipus d'interès.

En paral·lel amb l'augment del deute, també han crescut els desequilibris pressupostaris. D'aquesta manera, les economies avançades van registrar un dèficit el 2020 de l'11,7% del PIB, mentre que per als mercats emergents va ser del 9,8% i als països més pobres va ser del 5,5%.

"La vacunació global és necessària de manera urgent. La inoculació global es pagarà a si mateixa amb una major ocupació i activitat econòmica, la qual cosa portarà a uns majors ingressos tributaris i considerables estalvis en suport fiscal", ha explicat l'organisme amb seu a Washington .

EL RISC DEL DESCONTENTAMENT SOCIAL

El Fons ha alertat també que la incertesa que envolta les previsions fiscals és "inusualment alta" i que està subjecta tant a riscos a l'alça (millores) com a la baixa (empitjoraments).

En el cas de les possibles sorpreses positives, l'FMI identifica una campanya de vacunació més ràpida del que s'esperava, el que elevaria els ingressos dels països i reduiria la necessitat de nous estímuls.

Per contra, els riscos negatius per a les previsions són més nombrosos. El primer d'ells identificat per l'FMI és un alentiment econòmic més llarga, degut en part que el creixement es vegi afectat pels nous confinaments, pel retard en la vacunació o per una menor efectivitat de les vacunes contra les noves variants de virus. "Una reducció prematura del suport polític possiblement causi pèrdues en l'ocupació i els ingressos", ha alertat l'FMI.

L'organisme internacional també ha situat com riscos un enduriment "abrupte" de les condicions financeres, un nou increment en la volatilitat dels preus de les matèries primeres i un increment en el "descontentament social".

"Les tensions socials podrien entrar en erupció a mesura que la pandèmia o una resposta política inadequada (incloent l'accés desigual a vacunes) porti a més morts o a dificultats econòmiques", ha avisat l'FMI. Entre aquestes "dificultats" es troben l'atur, la pobresa, la malnutrició, la desigualtat, la falta de menjar o l'increment dels preus.

"Aquests factors podrien debilitar la confiança en els governs i en l'efectivitat política i posar les finances públiques en risc", ha postil·lat el Fons.