Entrevista a l'activista sahrauí Sultana Khaya: "Volen acabar amb la meva vida, assassinar-me"

|

Sultana Khaya és una activista sahrauí que ha dedicat la seva vida a lluitar pel que ella considera una causa justa. Ha exercit un activisme ferm, però sempre pacífic. No obstant això, el preu que ha hagut de pagar per defensar la seva causa ha estat massa alt: el dia que CatalunyaPress va poder entrevistar-la, el 30 de març, portava 134 dies tancada.


WhatsApp Image 2021 04 12 at 18.13.46

Sultana Khaya


Khaya està en arrest domiciliari i rep un assetjament constant i continuat per parts de les autoritats marroquines. Mentre realitza l'entrevista, està envoltada de policies vestits de paisà a banda i banda del carrer. Al seu costat, està la seva germana tirada a terra: va ser agredida la nit anterior per forces parapolicials i Sultana creu que té un vessament cerebral. No obstant això, ni ella ni la seva família pot abandonar el domicili per a rebre atenció mèdica. Aquesta entrevista és el relat d'una dona que, per expressar-se políticament, ha estat i continua sent durament reprimida, i que alça la veu per no acabar formant part "de la fila dels homes i dones que avui dia són màrtirs".


Quina és la teva situació i la dels sahrauís que viuen en territoris ocupats?


Tots els sahrauís que vivim en els territoris ocupats tenim la nostra integritat física i la nostra vida sota risc. Encara que és veritat que les autoritats estan centrant els seus atacs en mi. Porto més de 134 dies sota amenaces contínues i sota arrest domiciliari. Jo vaig tornar d'Espanya el dia 18 de novembre, cinc dies després del començament de la guerra al Sàhara Occidental, i des de llavors he estat víctima de continues agressions. També la meva mare, amb 84 anys, i la meva germana. Jo he patit i segueixo patint constantment. En els últims dies han intensificat les accions i crec que volen acabar amb la meva vida, assassinar-me.


Alguns dies, a la nit, s'apaguen els llums del carrer, entren a casa i agredeixen físicament a qui estigui dins



A cada agressió he perdut bastant sang i no he tingut accés a atenció hospitalària. Durant tot aquest temps han forçat a un confinament permanent en el nostre habitatge. Alguns dies, a la nit, s'apaguen els llums del carrer, entren a casa i agredeixen físicament a qui estigui dins. Ens tenen prohibit totalment rebre visites. Tota la família que ha intentat visitar-nos per veure i conèixer la nostra situació des de prop ha tingut problemes.


Segueixen utilitzant tot tipus de mètodes per humiliar-nos, per venjar-se del nostre posicionament polític. Des que vaig tornar a Sàhara he tingut la presència constantment de policia fent guàrdia a la porta de casa meva. A final he decidit dormir totes les nits fora de la casa, a la vorera, per tal que aquests botxins siguin jutjats, perquè estan violant constantment els meus drets com a ésser humà.


Estaves a Espanya, segura, i vas decidir tornar quan es va iniciar el conflicte armat. Per què ho vas fer?


Quan va ocórrer la violació de l'alto el foc per part del Marroc el dia 13 de novembre és cert que jo estava a Espanya. No obstant això, donada la situació, el meu desig era estar en els territoris ocupats. A partir del dia 13 vaig decidir que hauria de tornar i estar en la lluita al costat del meu poble. De fet, vaig estar cinc dies pendent d'agafar un vol i crec que van ser les jornades més llargues de la meva vida. Una vegada que em vaig incorporar i vaig arribar als territoris ocupats, vaig començar aquesta batalla pacífica per salvaguardar la integritat física de les dones i els homes que viuen en territoris ocupats.


La meva lluita és una lluita pacífica que no només la porto jo a nivell individual, sinó tota la població sahrauí que és aquí, ja que compartim el mateix principi: el Marroc no pot seguir envaint aquest territori, no pot seguir violant les resolucions internacionals i no pot seguir ometent el dret internacional. Per tant, seguirem fins que s'independitzi  el Sàhara Occidental o passem a formar part de la fila dels homes i dones que avui dia són màrtirs.


Estàs en perill per donar aquesta entrevista? Fa unes setmanes vas ser agredida a l'atendre un mitjà algerià ...


El comissari que tinc a la porta de casa meva em va llançar una pedra que afortunadament no va arribar a esgarrapar l'ull mentre donava l'entrevista, però si em va produir una fractura en el os de l'ull. També van agredir a la meva germana, que va perdre part de la seva dentadura inferior. El 14 de febrer, un dia després d'aquesta agressió, van intentar visitar-nos moltes famílies sahrauís i joves, però van ser envoltats a la porta de casa per policies marroquins que els van agredir contínuament. I jo em vaig veure obligada a sortir i a seure amb aquesta gent que estava rebent cops de porra a totes les parts del cos.


WhatsApp Image 2021 abril 2 at 13.16.06

Sultana Khaya després de rebre una pallissa per part de la policia marroquina


¿Intenten aïllar-te infringint por a qualsevol que se t'apropi?


És clar. I no només es van conformar amb agredir físicament. Els joves sahrauís que van venir amb la intenció de visitar la família, aquells que tenien algun treball, sobretot en treballs de mariners en alta mar, van ser acomiadats.


[Sultana interromp l'entrevista per enfocar amb la càmera a un camió]


Veus aquest camió que s'ha fet enrere? És una grua que els marroquins porten setmanes fent servir. El vehicle té un cable que acaba com si fos un ham, i solen tirar-ho dins del nostre domicili. Arriben un grup de persones vestits de civil i són els que realitzen aquest tipus d'accions, d'agressions. Estan especialitzats en tot tipus de mètodes de tortures.


Fa uns dies vam posar la bandera sahrauí a casa i van portar aquesta grua per treure-la com si estiguessin pescant. Al final l'ham de la grua va entrar al domicili i gairebé se'm va clavar a la cara. La bandera va ser l'excusa perfecta, però l'objectiu real era clavar-me l'ham. 


Amb aquesta situació sembla normal que us sentiu més segures vivint al carrer ...


Tant la meva mare com la meva germana com jo hem decidit pràcticament estar al carrer tot el dia com a protesta contínua. I volem que tot el que ens pugui passar sigui a ulls públics i que a almenys, si ens maten, que els sahrauís civils que viuen al territori puguin ser testimonis d'aquests assassinats. D'altra banda, tampoc podem dormir a casa perquè a la nit s'apaguen els llums, tallen l'aigua i ens introdueixen un líquid amb una olor insuportable, a més de dificultar la respiració. També vam provar de dormir al terrat, però seguien fent el mateix, tirant ampolles cap amunt, i al final hem decidit quedar-nos a viure en aquest carrer. A la porta de casa, que és l'únic lloc on podem estar.


Podran pegar-me fins que em matin, però jo seguiré fidel als meus principis



I amb tanta pressió, ¿no tens ganes de claudicar?


La meva mare cobrava una petita pensió i se l'han suprimit. A un germà també i es creuen que poden escanyar a través de l'estómac i les agressions, però estan totalment equivocats. I jo he deixat clar que la meva casa, el meu habitatge, és la seu de la República Àrab Sahrauí Democràtica cada dia, i ho repeteixo sempre públicament. Cada vegada que ho faig rebo una pallissa i podran pegar-me fins que em matin, però jo seguiré fidel als meus principis i a la meva lluita pacífica per aconseguir la llibertat, no només la meva, que és la menys important, sinó la de tota la població sahrauí que resideix sota l'ocupació marroquina.


Entenc que no seràs l'única que es trobi en aquesta situació ...


El que estàs veient és el reflex de la situació que pateixen totes les dones àrabs que porten el vestit típic tradicional sahrauí. Per a la policia marroquina totes són perilloses, perquè lluiten per la llibertat del seu poble. Aquí les autoritats, més de funcionar com un govern, ho fan com una màfia. Cada minut que segueixo amb vida és perquè Déu vol que segueixi vivint. Però estic totalment mentalitzada que en qualsevol moment puc morir, perquè aquests senyors no pararan fins a acabar amb mi.


Esgarrifa que expressis amb tanta vehemència que seràs assassinada...


Ho faran perquè es creuen que això els garantirá estabilitat i tranquil·litat a la ciutat o al territori, però estan molt equivocats. Jo em puc morir, però hi haurà 20.000 Sultanes més que seguiran lluitant per la llibertat. La nostra lluita, com vaig dir, és una lluita pacífica. L'única cosa que reivindiquem és que puguem viure dignament i estar en la situació en què estan tots els pobles del món, en un context de llibertat, en un context de democràcia, en un context de respecte als drets humans i un respecte de la lliure expressió.


Com és ser dona en la lluita sahrauí?


En primer lloc, he de dir que en aquest tipus d'agressions rebut constantment la solidaritat de totes les dones en el món, sobretot aquelles dones que han viscut en carn pròpia la repressió. I per tant, vull enviar el meu agraïment a totes aquestes dones que tenen aquest compromís amb la humanitat. D'altra banda, dir que com sahrauí, com a dona sahrauí, només sóc una més de les que ha lluitat des dels començaments de la invasió del territori l'any 75. Moltes dones sahrauís s'han deixat la seva vida en el camí per arribar a l'objectiu final, que és la llibertat del nostre territori. Com a dona tinc les meves conviccions que, com totes les dones, tenim aquest compromís i aquests principis de lluitar per aquest deure de pàtria. I com? Defensant els drets humans. La meva lluita és una lluita basada en el principi que tots els éssers humans tenim el dret de ser lliures: tenim el dret d'expressar-nos, tenim el dret de viure a la nostra terra, exercir la nostra sobirania sobre aquest territori,...


Mentre estigui viva, només podré tranquil·litzar-me si em vaig a l'altra vida sabent que he mort en nom d'aquesta lluita, en nom d'aquesta pàtria, en nom d'aquest poble. Llavors sé que podria morir tranquil·lament. Per a mi és millor que morir per altres raons, com per una patologia. Només li demano a Déu que quan em toqui anar, que sigui en plena batalla.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH