Condal: "Pegados", un sexmusical juvenil

L'arribada de la pandèmia va desbaratar tota la programació cultural i va deixar en l'aire produccions teatrals acabades d'estrenar. Aquest va ser el cas del musical "Pegados" que torna a l'escenari de Teatre Condal amb el propòsit de romandre en cartell fins a finals de maig amb permís de l'autoritat i si el temps no ho impedeix, com es deia abans en els cartells taurins.

Anunciat com "un musical diferent", en realitat és una comèdia que, si utilitzéssim la classificació que s'aplicava al cinema, podria merèixer una S, però no una X perquè no hi ha sexe explícit. Però sexe, el que es diu sexe, sí que n'hi ha i amb unes quantes variants, encara que executades succinta, ràpida i figuradament.

Tot comença amb la trobada a la discoteca d'una parella de joves que es citen en els lavabos per tenir sexe. El contacte resulta problemàtic perquè el noi, evidentment afecte de priapisme, descobreix horroritzat que, un cop culminat el clímax, és incapaç de separar-se de la seva parella pel que roman unit a ella, per a més inri, pel conducte menys canònic. Han per tant marxar ambdós d'aquesta mena a un centre hospitalari per tal de resoldre tan incòmode incident. Però no hi ha metge que els atengui i queden en mans d'una infermera eixerida que apareix i desapareix mentre ells, en aquesta postura i estirats sobre una llitera, interpreten les diferents peces musicals escrites per Ferran González i Alícia Serrat.

El to de "Pegados" és el propi de qualsevol altra comèdia musical, és a dir, lleuger, pròdig en situacions més o menys hilarants i amb un final feliç perquè la parella, que comença molt enfadada i lluitadora per l'incident, acaba enamorada. Només faltaria!

Produït per El Terrat, resulta al capdavall entretingut i tot fa pensar que va dirigit a un públic jove, com ho era majoritàriament el qual va acudir el dia de la reestrena (molt diferent al de la comèdia que protagonitza Joan Pera en aquest mateix teatre Condal i que s'alterna en la programació amb "Enganxats") Un públic urbà i una mica despendolat que va ratificar amb entusiasme l'actuació d'Iñaki Mur, Júlia Bonjoch, Cinta Moreno i Raúl Patiño dirigits per Alicia Serrat i Enric Cambray i va celebrar per ventura més el caràcter rupturista i poc convencional de la situació argumental que les parvas, encara que esforçades, qualitats vocals dels intèrprets.