Villarroel: "Classe", una reflexió sobre la relació entre escola i família

La generosa oferta de teatre d'evasió que caracteritza la cartellera barcelonina no és obstacle perquè de tant en tant es coli alguna obra de més categoria que, a més d'entretenir l'espectador, li faci pensar sobre qüestions que afecten molt directament a la seva vida. Tal és el cas de "Classe", dels autors irlandesos Iseult Golden i David Horan, que es presenta a la sala Villarroel sota la direcció de Pau Carrió.

"Classe" és una comèdia dramàtica que tracta sobre les relacions que s'estableixen entre l'escola i la família i ho fa amb una arriscada fusteria que barreja l'avui amb l'ahir. En efecte, dos pares separats van a conversar amb el mestre sobre els problemes de rendiment escolar del fill que van tenir en comú. La trobada part d'un to inicialment amistós per, en un progressiu crescendo, arribar a un clímax extraordinàriament dramàtic i fins i tot violent, mentre s'intercalen retalls de la vida anterior d'aquests protagonistes que permeten contextualitzar millor les seves reaccions.

Una obra com la que ens ocupa permet diverses lectures. La primera, la que convida a meditar sobre transformació operada en els últims anys de la relació existent entre pares i professors que no és, com abans, de plena conformitat amb l'actuació del docent, sinó que tracta d'analitzar-la, discutir-la i fins i tot qüestionar-la. D'altra banda, sembla clara la constatació el canvi copernicà hagut en el tractament d'aquells alumnes que, per les raons que siguin, mostren algun tipus de problemes en el seu aprenentatge; alumnes que si abans eren segregats per considerar-incapaços de seguir el rime dels seus companys, ara es tracta de barrejar-los millor amb la resta del grup. I, finalment, es podria afegir un tercer aspecte i és el que ens indueix a reconèixer que tots som, velis nolis, no només protagonistes conscients el present, sinó a la vegada, i per ventura de manera inadvertida, tributaris de les nostres experiències, algunes d'elles tan llunyanes que poden estar datades en els temps de la nostra infància.

Pol López és el mestre que s'enfronta a uns pares -Carlota Olcina i Pau Roca- díscols, vel·leïtosos -perquè canvien cop i un altre d'opinió- i incapaços de separar el tractament dels problemes del seu fill dels seus personals i que acaben enfrontant-se entre si davant el mestre, per després fer-ho un d'ells amb el mateix docent mentre el cònjuge dóna suport successivament a un o altre. Tot això configura un text que tracta d'aprofundir en els trets psicològics dels personatges i que, en definitiva, convida a pensar fins a quin punt el passat condiciona la forma en què resolem els conflictes del present.