Terror a Birmània: més de 700 morts i 3.000 detinguts des que van començar les protestes

La repressió que exerceix la junta militar que governa Birmània des del cop d'estat de l'1 de febrer ha sumit la societat civil en una "por constant", per por a ser víctima d'uns abusos que l'ONU ja equipara fins i tot a crims contra la humanitat.

Birmània @ep

L'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP) de Birmània intenta posar llum a una situació en la que es complica obtenir informació, amb els serveis de telecomunicacions bloquejats i persecucions evidents contra activistes o personalitats públiques que denunciïn la situació a través d'Internet.

L'organització té la seu a Tailàndia, on va néixer impulsada per un grup d'antics presos polítics amb l'objectiu de denunciar la persecució durant l'anterior dictadura contra els qui discrepaven de la línia oficial. Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau i principal rostre del Govern en la fallida transició, va ser durant anys la presa més reconeguda a nivell mundial.

En els últims dos mesos, no obstant això, l'AAPP posa xifres a la repressió de la junta, que acumula més de 700 morts i més de 3.000 detinguts o condemnats --segons les seves dades--. Fonts de l'associació expliquen a Europa Press que només inclouen en els seus balanços casos que "han estat verificats i identificats", per la qual cosa n'hi hauria "molts més".

"Durant més de dos mesos, la junta ha ordenat una apagada nocturna d'Internet, que se suma a bloquejos de les dades mòbils, del Wi-Fi públic i dels serveis de banda ampla sense cables", asseguren aquestes fonts, que consideren que existeix una tàctica premeditada "perquè els civils no puguin compartir les atrocitats".

UNA SITUACIÓ "PERILLOSA"

"La situació per a la societat civil dins del país és perillosa", admeten, en un escenari on "la gent viu amb la por constant als arrests, la tortura i la mort".

Malgrat la repressió, les protestes no cessen i, per tant, tampoc ho fa la tensió al carrer. L'AAPP assenyala que "la situació ha arribat a nivells sense precedents", amb una "ràpida escalada" de les tensions que inicialment va tenir com a víctimes la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) de Suu Kyi, després els treballadors en vaga i "després tots els altres".

Temen que, a aquest ritme, Birmània es converteixi en un Estat fallit", no només pel "conflicte" en si, sinó també per tot el que comporta. En aquest sentit, assenyalen que "el sistema bancari està paralitzat, les cadenes de subministrament trencades, la falta de menjar es fa palesa i el sistema sanitari ha collapsat".

El Programa Mundial d'Aliments (PMA) de l'ONU va denunciar a mitjan març un alça del preu dels aliments, apuntant que el repunt --que ja llavors superava el 20 per cent en el cas d'alguns productes bàsics-- podia minvar la capacitat dels collectius més vulnerables per obtenir a curt termini bens de primera necessitat.

L'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va afirmar aquesta setmana que "hi ha semblances clares amb Síria al 2011", i va alertar d'un possible conflicte armat de resultat incert, perquè alguns grups civils ja haurien començat a armar-se amb equips precaris per provar de fer front a la desbocada acció militar.

Bachelet va recordar el "desastrós" que va ser en el seu moment per a Síria "la fallada de la comunitat internacional", motiu pel qual va plantejar una "pressió concertada" que contempli el tall del subministrament d'armes i fons a la junta militar. El Govern dels Estats Units ha inclòs en la seva llista negra l'empresa estatal que explota les pedres precioses, vinculada a les forces armades.

Les fonts de l'AAPP consultades plantegen "l'estratègia 'Tres Talls'" contra la junta: "tallar armes, tallar diners i tallar impunitat". Aquest triple enfocament, afegeixen, "deslegitima el mandat de la junta, la priva dels materials que necessita per al seu terrorisme i la fa responsable de les seves accions".