dissabte, 19 de juny de 2021

"PAR en Dansa" presenta una innovadora versió de "Coppélia" a Terrassa

|

Bé es pot dir que el Centre Cultural de Terrassa ha fet escola pel que fa a la dansa. No només per la seva esplèndida temporada de dansa que ha assolit ja la seva 38a edició, sinó perquè a més, i des de fa un any, ha creat un programa de formació, el PAR en Dansa (Programa d'alt rendiment en dansa) que, com és natural , utilitza la gran sala del propi Centre per presentar les seves produccions. Les dues primeres van ser "In Connection" i "El trencanous" i l'última, "Coppélia", que acaba d'estrenar-se ara mateix en dos sessions, una per a públic en general i una altra per a escolars de la ciutat.


teatre Coppu00e9lia


"Coppélia" és una de les obres tradicionals des de la seva estrena al París de Segon Imperi, amb una coreografia de Sant-Lleó que les diverses companyies que la programen, perquè és un dels títols indispensables, repeteixen amb millor o pitjor fortuna. Però els responsables de PAR en Dansa no podien acontentar-se amb un muntatge mimètic que seguís les mateixes vies del que hem vist en nombroses ocasions i han optat per apostar fort i presentar una versió completament diferent amb coreografia, dramatúrgia i direcció de Miquel G. Font que és el coordinador del propi programa.


Diríem que Font ha utilitzat la partitura de Delibes per reinterpretar de principi a fi. La història de doctor Coppelius queda poc més que com una referència i la música de Delibes, aquesta sí molt present, ha estat reacondicionada per convertir una obra de tres actes en una altra d'un de sol i de poc menys d'hora i mitja de durada. Amb dos conceptes coreogràfics: un clar, lluminós i alegre, en un ambient marí -res a veure amb el poble centreeuropeu imaginat per Saint-Leon- amb una successió de danses de caràcter colorista i festiu. Els ballarins utilitzen unes vares amb les que juguen i s'intercanvien, aconseguint un aire que ens va semblar molt proper al de la comèdia musical. L'altre concepte és radicalment diferent: introspectiu, fosc, molt més experimental, potser tan o més arriscat que l'anterior, però més difícil de captar en la seva essència. Hi ha, a més, en tot aquest conjunt, alguns centelleigs que l'espectador avisat podrà captar i que evidencien la incorporació d'alguns nous valors no tan diferents als de l'obra original.


Tot això va precedit, acompanyat i culminat amb la utilització d'una pantalla en què desgrana la conversa entre els amants, perquè "Coppélia", com tot bon drama romàntic, és, en el fons, una història d'amor els components, per mor d'aquesta servitud a la contemporaneïtat, es relaciona per missatges de whatsapp.


La posada en escena va resultar brillant i més tenint en compte que va anar a càrrec d'uns artistes en període de formació, bé que, reforçats per tres ballarins convidats, Maria Torrents, Nabar Martínez i Emmaanuel Dobby. Cal dir que, sense obviar que alguns dels personatges han de tenir per exigència de la història un major protagonisme -Franz i Swanilde-, el muntatge és molt coral de manera que el major nombre possible de ballarins tingui el seu propi moment de glòria, el que ens permet recordar, entre molts solistes, la versatilitat i elegància de l'únic ballarí negre de la companyia el nom lamentem no conèixer.


Doctors té la dansa per opinar sobre el resultat d'aquesta aposta de Font que ens va semblar agosarada, arriscada i, en tot cas, innovadora, el que no és poc mèrit perquè expressa el ferm desig de renovar un art de vegades massa repetitiu i excessivament apegat a la tradició.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH