Les principals potències aprofiten la pandèmia per augmentar la despesa militar

La despesa militar mundial va tornar a augmentar el 2020 fins a arribar als   1,637 bilions d'euros, en un any marcat a nivell global per la pandèmia de coronavirus i en què els Estats Units, la Xina, Índia, Rússia i el Regne Unit, els cinc països que encapçalen la llista, van acaparar més del 60 per cent de les inversions armamentístiques.

Militars de l'Exèrcit de Terra @ep

Així figura en un informe elaborat per l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), segons el qual la despesa va augmentar un 2,6 per cent en comparació amb les dades de 2019, el que contrasta amb la reducció de l'PIB mundial --el Fons Monetari Internacional (FMI) projectava un retrocés del 4,4 per cent-.

Fruit d'aquesta contradicció, la proporció de la despesa militar dins el PIB es va incrementar dues dècimes, fins al 2,4 per cent, el que suposa el major augment interanual des de la crisi financera de 2009.

La tendència alcista es va mantenir per tercer any consecutiu en el cas dels Estats Units. El principal inversor mundial va elevar a 778.000 milions de dòlars la seva despesa militar, un 4,4 per cent més, i va representar gairebé quatre de cada deu dòlars invertits a tot el món.

La investigadora Alexandra Marksteiner ha atribuït aquest increment "principalment a la forta inversió en recerca i desenvolupament, i a alguns projectes a llarg termini com la modernització del seu arsenal nuclear i l'adquisició d'armes a gran escala", fruit segons la seva opinió de la "preocupació creixent davant la percepció d'amenaça de competidors estratègics com la Xina i Rússia ".

També hauria influït així la "deriva" de l'Administració de Donald Trump de "reforçar el que considerava una despesa militar minvat", segons Marksteiner. No en va, el tercer augment consecutiu de la despesa contrasta amb la reducció que es venia reflectint en els set pressupostos previs.

En segon lloc es manté la Xina, que creix per vintè sisè any consecutiu i aconsegueix el 252 milions de dòlars (208 milions d'euros): un 1,9 per cent més que el 2019 i un 57 per cent més que en la dècada anterior. L'investigador Nan Tian ha atribuït el creixement "a la modernització militar a llarg termini i als plans d'expansió".

Índia figura en tercer lloc de la llista, amb 72.900 milions de dòlars (60.200 milions d'euros), mentre que Rússia ha augmentat fins als 61.700 milions de dòlars (gairebé 51.000 milions d'euros) i al Regne Unit la inversió va ser de 59.200 milions de dòlars (prop de 49.000 milions d'euros).

Pel que fa als països de l'OTAN, ja són 12 els membres de l'Aliança que gasten més d'un 2 per cent del PIB en Defensa, en part per la recessió econòmica. França, el vuitè país amb més despesa a nivell mundial, supera per primera vegada el llindar des de l'any 2009.

CREIX A EUROPA I ÀFRICA, CAU A SUD-AMÈRICA

Per regions, la despesa militar a Europa va créixer un 4 per cent, mentre que a Sud-amèrica ha baixat un 2,1 per cent, degut principalment a la caiguda del 3,1 per cent atribuït pel SIPRI al Brasil, la principal potència de la zona. També va caure la despesa en els onze països del Pròxim Orient dels quals hi ha dades, en concret un 6,5 per cent.

A l'Àfrica subsahariana, la despesa va augmentar un 3,4 per cent i en els països de Sahel es fa palpable la creixent mobilització militar per fer front a noves amenaces de seguretat, com passa al Txad (+31 per cent), Mali (+ 22 per cent), Mauritània (+23 per cent) i Nigèria (+29 per cent). A Uganda, la inversió s'ha disparat un 46 per cent.