El Govern aprova aquest dimarts el Pla de Recuperació amb les reformes de pensions, laboral i fiscal

 

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència que remetrà a la Comissió Europea amb el paquet de reformes i inversions que pretén impulsar Espanya per canalitzar els 140.000 milions de fons europeus de reconstrucció que rebrà fins 2026.

Pedro Sánchez (EP)

El Pla ha de ser remès a Brussel·les abans del 30 d'abril, per la qual cosa rebrà el vistiplau de Govern en el Consell de Ministres d'aquest dimarts.

A més, les mateixes fonts han confirmat que les taxes de referència del dèficit públic contingudes en el Pla d'Estabilitat es comunicaran divendres, el mateix dia que s'enviaran a Brussel·les, ja que no és necessària la seva aprovació en Consell de Ministres perquè estan suspeses les regles fiscals per a 2021.

El president de Govern, Pedro Sánchez, va comparèixer en roda de premsa fa dues setmanes per detallar el contingut del document provisional del Pla de Recuperació, articulat en quatre eixos i compost de 212 mesures, de les quals 110 són inversions i 102 són reformes per canalitzar els fons de reconstrucció que rebrà Espanya per fer front a la crisi.

Entre els objectius fonamentals que s'ha marcat l'Executiu destaquen impulsar la recuperació econòmica en el curt termini i reconvertir i transformar l'economia espanyola per fer-la més competitiva i sostenible, en la major oportunitat que se li planteja a Espanya en un segle per aconseguir una veritable transformació de la seva economia, en paraules del propi Sánchez.

Del conjunt del pla, es destinarà el 39% de la transició ecològica, el 29% a la transformació digital, el 10,5% a educació i formació i un 7% per a R+D+I, segons va especificar el president.

Entre les inversions, es contemplen 20 principals per als tres pròxims anys, amb el focus en la mobilitat sostenible, habitatge, energia, modernització de l'administració pública i digitalització.

REFORMES CONTROVERTIDES

Sobre les reformes, la pota del pla més controvertida, es pretén abordar el sistema de pensions, així com la transformació del mercat laboral, a més de la modernització del sistema de salut, la reforma del sistema elèctric, la modernització de la Justícia, la nova economia de les cures, la llei d'Aigües o la reforma fiscal.

En total, es mobilitzaran en el període 2021-2023 inversions públiques per import aproximat de 70.000 milions d'euros, que tindran un impacte "immediat" en l'economia i en l'ocupació aquest mateix any.

En concret, el Govern situa en un 2% anual l'efecte positiu dels fons europeus tant per aquest any com per al vinent i a més preveu que permetran la creació de 800.000 nous llocs de treball en sis anys.

Des de l'Executiu han transmès la seva confiança en què es mantingui el full de ruta previst perquè la Comissió pugui aprovar al juny els plans de recuperació. Tot i això, confia que Brussel·les flexibilitzi la normativa comunitària sobre ajuts d'Estat per accelerar els projectes.

A l'espera que arribin els fons, el Govern ja ha inclòs en els pressupostos generals de l'Estat de 2021 la canalització de més de 27.000 milions d'euros, a finançar amb aquests fons i que es destinaran a les inversions i reformes recollides en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

PLA D'ESTABILITAT AMB UN DÈFICIT EN L'ENTORN DEL 8%

El Govern ha de remetre també a Brussel·les el divendres el Programa d'Estabilitat que inclourà l'escenari fiscal a mitjà termini i l'actualització del quadre macroeconòmic amb la ja anunciada revisió a la baixa de les previsions per 2021 davant l'impacte de la tercera onada de la Covid- 19 i davant el retard dels fons europeus.

La vicepresidenta segona i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, ha indicat aquest dilluns que el Govern remetrà divendres a Brussel·les la senda de dèficit públic fins a l'any 2024, tot i que no ha volgut avançar les xifres.

El dèficit públic va tancar l'any 2020 en el 10,09% del PIB sense incloure les pèrdues de Sareb (amb elles es va elevar al 10,97%), per sota de l'11,3% previst inicialment, i l'estimació de Govern per aquest any és que conclogui en el 7,7% del PIB, una xifra que previsiblement es veurà modificada a causa, d'una banda, a la millora de la dada de l'any passat però també a la revisió a la baixa del creixement del PIB per a aquest any.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, serà l'encarregada de presentar el pla d'estabilitat, que recull la senda de dèficit entre 2021 i 2024 i la revisió del quadre macroeconòmic, que preveu ara un creixement del PIB del 6,5% per a aquest any, per sota de gairebé el 10% previst inicialment.

Durant la seva participació en unes jornades organitzades per l'APIE, Montero ha confirmat que el dèficit d'aquest any tancarà per sota de la dada de 2020, quan va superar el 10% del PIB, però tampoc ha volgut avançar les xifres que es coneixeran el divendres, 30 d'abril, data en la qual els estats membres han d'enviar a la Comissió Europea seus plans d'estabilitat.

La Comissió Europea va donar llum verda a la suspensió de les regles fiscals de 2020 i 2021, una opció que va adoptar Espanya davant l'impacte de la crisi. Això implica la suspensió dels objectius d'estabilitat per aquests dos exercicis, que s'han substituït per taxes de referència.

De cara a l'any 2022, Montero ha reiterat la seva confiança en que Brussel·les mantingui també per a l'any que ve la suspensió de les regles fiscals per poder seguir revitalitzant l'economia sense recórrer a polítiques d'ajust que retreguin el consum i la inversió pública, una decisió que l'Eurogrup s'ha compromès a prendre abans que finalitzi juny.