El Suprem condemna a l'Estat a pagar 182 milions d'euros a Castella i Lleó per l'IVA de l'2017

El Tribunal Suprem ha fallat a favor de la Junta de Castella i Lleó i ha condemnat a l'Estat a pagar la Comunitat els 182 milions corresponents a la liquidació de l'IVA de 2017, una sentència, la primera dictada a Espanya, que obre la via a recursos d'altres autonomies en la mateixa situació i que podria suposar el pagament de fins a 4.150 milions d'euros, segons han informat fonts del Govern regional.

El president de Castella i Lleó.

En concret, la Junta de Castella i Lleó, a través de la Direcció dels Serveis Jurídics, va interposar un recurs contenciós-administratiu el 25 de setembre de 2020, després que el Consell de Ministres desestimés per falta de resposta la reclamació del pagament de les quantitats degudes a la Junta de Castella i Lleó per les repercussions en la liquidació del Sistema de Finançament de l'exercici 2017 corresponents a l'IVA, que sumaven 182 milions d'euros.

L'Executiu regional sol·licitava al Govern d'Espanya que es pagaran a la Comunitat les quantitats degudes com a conseqüència de la pèrdua d'ingressos en l'esmentada liquidació corresponent a l'IVA, que ascendeixen a 120.490.000 d'euros, al que se sumen les quantitats corresponents al nou càlcul de la variació dels Ingressos Tributaris de l'Estat i la seva repercussió en els fons de sistema de finançament autonòmic, que ascendia a altres 61.510.000 d'euros.

Aquesta última quantitat correspon a 30.980.000 d'euros de Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, 21.210.000 d'euros de Fons de suficiència global i 9.320.000 d'euros de Fons de Cooperació.

Amb aquesta sentència el Tribunal Suprem "reconeix" la "importància" de la prova aportada pels Serveis Jurídics en el recurs. Així, com es destaca des de l'Executiu regional, la Junta "ha intentat arribar a una solució consensuada prèvia a la judicial, i ha realitzat en els últims dos anys nombrosos intents per a la reclamació del pagament de les quantitats que es deuen a Castella i Lleó per les repercussions en la liquidació del sistema de finançament corresponents a l'IVA ".

PROCÉS DE RECLAMACIÓ

Amb la formalització del recurs, els Serveis Jurídics van acompanyar l'Acord de Consell de Govern de la Junta el 20 de febrer de 2020 en el qual es va acordar sol·licitar formalment aquesta quantitat a l'Estat, i es va autoritzar al conseller d'Economia i Hisenda, Carlos Fernández Carriedo , a presentar-la al Consell de Ministres, sense obtenir cap resposta.

Per això, de nou al juliol, el titular d'Economia va presentar el requeriment dirigit a Consell de Ministres per les repercussions en la liquidació del sistema de finançament, a l'empara de l'art. 44 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa, i amb caràcter previ a la interposició d'un recurs contenciós-administratiu, que tampoc va tenir contestació expressa de l'esmentat òrgan de govern estatal.

Prèviament, s'ha demostrat que el president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, el 26 d'agost de 2019 va remetre una carta al president de Govern, Pedro Sánchez, en la qual mostrava la seva preocupació per no haver-se fet efectius en la liquidació definitiva de 2017 els recursos compensatoris després del canvi de normativa, indicant que aquesta situació estava causant dificultats en la sostenibilitat dels serveis públics de la Comunitat i en el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària.

De la mateixa manera, el 29 d'agost de 2019 el conseller d'Economia i Hisenda es va dirigir a la ministra d'Hisenda manifestant la seva preocupació per no haver rebut l'actualització dels lliuraments a compte de 2019 i per no haver-se fet efectius els recursos compensatoris per la implantació del Subministrament d'Informació Immediata de l'IVA, sol·licitant a més la convocatòria urgent del Consell de Política Fiscal i Financera.

També des de les Corts s'ha reclamat aquesta quantitat després que al febrer de 2020 s'aprovés una Proposició No de Llei sol·licitant al Govern d'Espanya l'abonament d'aquestes quantitats. I en el Consell de Política Fiscal i Financera celebrat el 7 de febrer de 2020 Castella i Lleó va reiterar de nou la petició.

Després d'aquest procés, els Serveis Jurídics de la Junta van al·legar que l'Estat havia vulnerat "el principi de lleialtat institucional", cosa que ha avalat el Suprem.

Així, el Suprem ha indicat que "amb la interposició del present recurs, la recurrent no pretén la revisió de la liquidació practicada amb data 30 de juliol de 2019 sinó, únicament, que es compensi el desfasament financer provocat pel Reial Decret 596/2016 ".

Al·legaven els Serveis Jurídics de la Conselleria de la Presidència la pèrdua d'ingressos corresponent a l'IVA d'un mes de 2017, el que va suposar per a la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó una "pèrdua efectiva de quantitats necessàries per a la seva adequada i correcte finançament, i amb això s'hauria vulnerat la seva autonomia financera ".

Recull la resolució judicial que "cal afirmar que el desequilibri derivat de l'aplicació de la metodologia instaurada pel Reial decret 596/2016, de 2 de desembre, va determinar la vulneració el dret a l'autonomia financera de la Comunitat Autònoma".

Finalment, remarcava el recurs que, a la fi, els ciutadans havien ingressat l'IVA corresponent durant aquest mes, i no obstant això l'Estat s'havia quedat amb tota la recaptació sense repartir la part corresponent a les comunitats autònomes, el que lògicament comportava un enriquiment injust de l'Estat. Així ho reconeix la sentència a l'assenyalar "produint un desequilibri que cal corregir, a l'haver-se produït un menyscapte financer per a la Comunitat Autònoma demandant i, correlativament, un enriquiment indegut per l'Administració de l'Estat".

Com assenyala el director dels Serveis Jurídics de la Conselleria de la Presidència, Luis Miguel González Gago, aquesta sentència de 19 d'abril de 2021 reconeix expressament a Castella i Lleó uns 182 milions d'euros, quantia a concretar en execució de la sentència, però recull expressament en el seu fonament de dret segon que l'informe mensual de recaptació de l'AEAT -Agència Estatal d'Administració Tributària- corresponent al mes de desembre de 2017 assenyala que els efectes del nou sistema van suposar un trasllat d'ingressos de 2017 a 2018 per valor de 4.150 milions, el que pot suposar per a l'Estat, dins del seu marc pressupostari actual, un "seriós problema" si es generalitzen les reclamacions i sentències en contra a instàncies de la resta de comunitats autònomes de règim comú igualment afectades.