El decret del Govern central podria no ser suficient per a restringir drets fonamentals, apunta el TS

El Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem (TS) ha emès un primer informe sobre el decret-llei aprovat aquesta setmana pel Govern, perquè el TS tingui l'última paraula sobre les restriccions sanitàries que adoptin les comunitats autònomes després de l'estat d'alarma, en el que planteja una sèrie de problemes processals i apunta a una "possible insuficiència" d'aquest tipus de norma per regular qüestions que afecten drets fonamentals.

Tribunal Suprem @ep

L'informe arrenca anticipant que "no es va a examinar" un seguit de qüestions perquè "requereixen d'un estudi profund que ara no es pot abordar" al tractar-se d'"una nota d'urgència".

No obstant això, esmenta entre aquestes qüestions, encara que sense desenvolupar-lo, "el problema de la possible insuficiència o inadequació del rang de la norma emprada (decret-llei) per regular una qüestió com aquesta, que incideix en drets fonamentals".

Apunta així mateix, com a part dels assumptes que no va a comentar, "el problema de la constitucionalitat de la posició institucional en què es ve a situar els tribunals de justícia, com una mena de copartícips executius en el procés d'adopció de mesures administratives , a la manera de les competències administratives compartides ".

"REACCIÓ LEGISLATIVA"

El que sí diu expressament és que aquest decret llei "es presenta, de forma implícita però evident, com una reacció legislativa contra la interpretació jurisprudencial del marc legal anterior".

En aquest sentit, recorda que en un recent acte de 24 de març de 2021 l'alt tribunal va explicar "de manera àmpliament argumentada" que contra les decisions dels tribunals superiors de justícia (TSJ) i de l'Audiència Nacional que rebutjaven o autoritzaven les mesures sanitàries "no cabia recurs de cassació".

Fet aquest preàmbul, s'endinsa en una sèrie de consideracions "de caràcter purament processal" per "posar de manifest alguns dubtes de naturalesa processal que suscita, ja en una primera impressió, la lectura de la modificació de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa (LJCA) que s'acaba d'operar ".

¿UNIFICACIÓ DE DOCTRINA?

En concret, el Gabinet Tècnic adverteix que, tot i que el decret-llei diu que el Tribunal Suprem "fixarà doctrina" amb aquestes resolucions, "ha de tenir-se en compte que això pot no ocórrer".

Precisament, la necessitat d'"unificar doctrina" va ser una de les raons que la vicepresidenta primera de Govern, Carmen Calvo, va esgrimir en la roda de premsa posterior a Consell de Ministres d'dimarts passat --quan es va aprovar el decret-llei-- per justificar la necessitat de la mateixa per tal d'evitar la situació que es va donar després del primer estat d'alarma, amb dictàmens judicials contradictoris sobre les mesures restrictives.

Sobre aquest particular, l'informe explica que pot succeir que, atès que es prescindeix del tràmit previ per determinar si concorren els requisits legals per admetre el recurs, sigui la pròpia Sala del Contenciós-Administratiu del TS la qual en la seva resolució estableixi que ha de inadmetre per això o perquè no hi ha interès cassacional "--per exemple per ser" una qüestió purament casuística "- i no estudiï ni es pronunciï sobre el fons de l'assumpte.

Referent a això, lamenta que se suprimeixi la fase de preparació del recurs de cassació davant el TSJ o l'Audiència Nacional, permetent que es presenti directament davant el Suprem, el que "planteja nombrosos interrogants i problemes pràctics" referits sobretot a la impossibilitat de filtrar aquests requisits legals i l'interès cassacional.

TERMINIS REDUÏTS PERÒ PROLONGABLES

Igualment, expressa dubtes sobre la possibilitat real de poder complir amb els terminis establerts pel decret-llei, que són més curts que els habituals, i haurà de resoldre el Suprem en uns vuit dies, sumats els tres de trasllat a les parts perquè al·leguin i els cinc posteriors perquè el TS dictamini.

"Si, com és de témer, es multiplica la litigiositat en aquesta matèria, resultarà molt problemàtic resoldre els recursos en tan breu termini, tenint en compte que al Tribunal Suprem accediran, probablement en dates coincidents, recursos procedents de qualssevol tribunals inferiors d'aquest ordre jurisdiccional contenciós-administratiu ", avisa.

També posa sobre la taula la possibilitat que aquests vuit dies puguin perllongar-se, ja que el decret-llei no precisa si els tres dies que es donen a les parts per fer al·legacions són hàbils o naturals. "Caldrà entendre que es tracta de dies hàbils", conclou.

En la mateixa línia, assenyala que la llei no exigeix --com és habitual en el recurs d'cassació-- que prèviament s'interposi un recurs de reposició però tampoc prohibeix que es faci, de manera que, si es presentés, podria dilatar encara més els temps de resolució.

EL ROL L'ADVOCAT DE L'ESTAT

Un altre del punts destacats pel Gabinet Tècnic és que el decret-llei habilita a l'Administració General de l'Estat (AGE) a recórrer, "si l'objecte de l'autorització o ratificació hagués estat una mesura adoptada per una autoritat sanitària d'àmbit diferent a l' estatal, en compliment d'actuacions coordinades en salut pública declarades pel Ministeri de Sanitat, si s'escau previ acord de Consell Interterritorial de Sistema Nacional de salut ".

"Abans de res, sorgeix el dubte sobre si aquesta entrada en el procediment de l'advocat de l'Estat ho és --com sembla-- només per a la fase de cassació, o si s'ha d'entendre que en aquests supòsits caldria donar-li, així mateix, prèviament, la condició de part en la instància ", exposa abans de sostenir que" ha de descartés "perquè aquest tipus d'autorització judicial" no preveu més intervenció que la de l'administració autora de l'acte i el fiscal ".

Afegeix a més que "la hipotètica atribució de tal facultat sembla molt difícil de compatibilitzar amb la lògica jurídica de la cassació", ja que donaria peu l'advocat de l'Estat a formular noves qüestions i posar en dubte els fets donats per provats al TSJ o l'Audiència Nacional, "quan el que es pretén en la cassació és, realment, tan sols discutir la valoració casuística de les circumstàncies fàctiques del cas". En conseqüència, rebutja les dues possibilitats.

Un "tercer problema" que apunta "és si l'advocat de l'Estat pogués personar-se en la cassació no com recurrent, sinó com recorregut", ja que si "s'entén que ha de poder discutir la interlocutòria que considera contrari a Dret, sembla que lògicament haurà permetre-se comparèixer com recorregut en cassació si entén el contrari, és a dir, si considera que la sentència és conforme a Dret, i per tant té interès en oposar-se a un eventual recurs ".

SOBRECÀRREGA DE TREBALL

Amb tot, sosté que "la reforma així introduïda tindrà un impacte molt significatiu sobre la Sala Tercera del Tribunal Suprem" i anticipa que "la secció encarregada de tramitar i resoldre aquests recursos necessitarà amb alta probabilitat de l'assistència del Gabinet Tècnic, per poder complir els terminis ", pel que considera" urgent "que se li doti de" mitjans personals i materials ", denunciant que el seu personal ja està" saturat de treball ".

Recomana també constituir una secció nova que es dediqui específicament a aquests recursos, ressaltant que d'aquesta manera es contribuiria a la "uniformitat" en l'estudi dels mateixos, ja que actualment els recursos es reparteixen en virtut de l'òrgan que emet l'acte impugnat, "que pot variar segons cada comunitat autònoma", "ja que les mesures sanitàries concernides poden procedir de diferents conselleries".