La pandèmia agreuja la salut mental dels adolescents i a la sanitat pública li falten recursos per atendre'ls

El Defensor de el Poble ha demanat que les administracions públiques accelerin l'augment dels recursos destinats als serveis d'atenció a la salut mental a causa, especialment, dels efectes psicològics que la pandèmia del coronavirus està tenint en la població, concretament, en els adolescents, amb els casos de trastorns de la conducta alimentària i/o intents d'autolesió o suïcidi, que han augmentat de forma exponencial durant el confinament.

Augmenten els casos d'intents de suïcidi entre els adolescents / Arxiu. EP.

"Aquest increment de recursos i d'atenció porta pendent anys i, per tant, les actuals circumstàncies han de servir per accelerar els objectius preexistents", ha dit l'organització en el seu 'Informe Anual' relatiu a l'exercici 2020.

I és que, la institució ha rebut els testimonis d'alguns d'aquests pacients amb malaltia mental crònica i dels seus familiars, que estan "molt preocupats" amb l'agreujament del seu estat de salut i, especialment, amb la interrupció dels seus tractaments, amb la cancel·lació de cites mèdiques, "ja de per si molt espaiades en el temps".

De fet, ja fa temps que les xarxes socials - especialment Twitter - s'estan omplint de piulades de socors de progenitors que no saben què fer ni on acudir davant els trastorns de salut mental que han desenvolupat els seus fills adolescents durant la pandèmia.

A Catalunya, la majoria d'aquests pares i mares, completament desolats, denuncien que l'accessibilitat als Centres d'Atenció Primària és pràcticament "nul·la", o que els "donen cita per d'aquí a uns quants mesos", quan ells ja estan veient que els seus filles o fills porten setmanes "sense voler menjar" o "autolesionant-se". Recordem que estem parlant de sistema sanitari públic. En el privat hi ha més opcions, però no tothom se les pot permetre.

Lamentablement, i coincidint amb el que informa el Defensor de el Poble, el Síndic de Greuges (Catalunya) ja alertava, al 2019, de quatre grans problemes a la xarxa d'atenció de salut mental infanto-juvenil: les discriminacions per raons econòmiques en la garantia de el dret a la salut mental; la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorns de conducta i addiccions dels adolescents; la manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials i, finalment, l'ús disfuncional dels recursos de sistema de protecció per a cobrir la insuficiència de recursos de salut mental.

Augmenten les urgències un 47%

L'Hospital Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat (Barcelona) ha destacat aquest dijous l'increment del 47% dels pacients adolescents atesos a urgències per motius de salut mental en el primer trimestre 2021 en comparació del mateix període de l'any anterior.

La pandèmia ha dificultat l'accessibilitat de les primeres visites per problemes de salut mental en l'atenció primària i, a més, les restriccions i el confinament han suposat un factor d'estrès "significatiu", dos fets que expliquen l'augment de les urgències en aquest primer trimestre.

"Clarament hi ha un augment de consultes a urgències", ha reiterat la cap de l'Àrea de Salut Mental, Montse Dolz, de l'Hospital Sant Joan de Déu, que ha argumentat que si les primeres visites han disminuït i les urgències han augmentat vol dir, segons la seva opinió, que l'accés dels casos amb patologies per salut mental no està ben controlat.

Trastorns de la conducta alimentària i intents de suïcidi

En els Centres de Salut Mental d'Infantil i Juvenil (CSMIJ) han augmentat les consultes per trastorn de conducta alimentària (TCA) un 26% mentre que, a la Unitat de TCA de l'Hospital Sant Joan de Déu, s'han doblat les derivacions urgents per aquesta patologia, la que més ha incrementat en el centre.

Les urgències per empitjorament de casos previs i per trastorns adaptatius també s'han incrementat, així com les conductes suïcides -tentatives autolesives - que es recullen en el Registre Codi Risc de Suïcidi de Catalunya.

Aquest Registre ordena el risc de les temptatives autolesives -que poden ser per talls, cremades i esgarrapades, entre d'altres- segons si és alt, mitjà, baix o sense risc aparent i l'augment d'aquest tipus de conductes són de "intensitat lleu".

En concret, al desembre de 2019 el centre va atendre 25 urgències per temptativa autolesiva (53 el 2020), 31 casos al gener de 2020 (83 el 2021) i 45 casos al febrer de 2020 (70 el 2021).

Senyals d'alarma

Els experts han detallat alguns dels senyals d'alerta per detectar aquests trastorns en els adolescents i joves com: canvis d'humor; que evitin situacions quotidianes com anar a classe i quedar amb amics; dificultats de concentració; i trastorns de la son, entre d'altres.

També és important prestar atenció en l'ús de les noves tecnologies i, sobretot, en les activitats que realitza el menor emprant aquestes tecnologies perquè els pares i educadors puguin identificar si la seva conducta és de risc i si és aconsellable demanar ajuda.

Així, alguna d'aquestes conductes de risc són un patró de son i gana alterats; poca atenció per la higiene; deixadesa en aspectes importants de la seva vida perquè passa molt temps amb les pantalles; tendir a la tristesa i a mostrar-se poc comunicatiu; i mostrar-se irritable, especialment quan no pot realitzar la conducta addictiva, entre d'altres.