Afonso Reis Cabral parla "sense embuts" de la fraternitat i la síndrome de Down a 'El meu germà'

@EP

L'escriptor Afonso Reis Cabral (1990) parla de la fraternitat i la síndrome de Down "sense embuts" a 'El meu germà', la novel·la guanyadora del premi portuguès Leya 2014.

En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que la història se centra en la relació d'un home de 40 anys amb síndrome de Down, Miguel, i el seu germà --el narrador--, que decideix tenir cura d'ell després de la mort dels seus pares.

El narrador és un acadèmic de vida solitària que veu en la mort dels seus pares una oportunitat de redempció, d'omplir un buit: "Pensa més en ell que en el germà, encara que després les coses descarrilin una mica".

La novel·la té dues línies temporals: el present i els records del narrador, que serveixen per resoldre un misteri, perquè el narrador "faci una confessió".

L'INTERIOR

'El meu germà' es desenvolupa a l'interior de Portugal, però segons Reis Cabral lo interessant sobretot és que l'escenari funciona com un mirall de l'interior dels protagonistes: "La rusticitat és més psicològica que física".

Ha criticat que les deficiències mentals i físiques es tracten moltes vegades de forma simplista o edulcorada, però "la literatura ha de mostrar les coses tal com són".

La novel·la tracta alguns dels temes que l' "impulsen a escriure", com la confrontació, els errors i la confessió.

També ha dit que li interessa molt construir narradors en primera persona que no siguin fiables, com va fer en la seva segona novel·la amb un noi de 12 anys.

Així, desconfia molt del narrador d' 'El meu germà' perquè sempre explica les coses des de la perspectiva que li és més favorable, i només és honest en els passatges en cursiva i parèntesis, on escriu "com si ningú li estigués escoltant".

El llibre també aborda l'enveja, ja que el narrador "en el fons enveja al seu germà per la seva capacitat natural de ser feliç", i beu de la història de Caín i Abel.

"TRANSFORMAR LA REALITAT EN LITERATURA"

Reis Cabral va començar a escriure poemes als 9 anys, i als 15 va publicar el llibre 'Condensació', encara que ell sabia que el seu camí no era la poesia: "Era una primera etapa per arribar a la prosa".

Als 14, va dir al seu pare que volia escriure i, "de manera molt infantil", li va preguntar de què podria parlar: ell li va respondre que podria escriure sobre un dels seus germans, que té síndrome de Down.

Per això va voler "transformar la realitat en literatura" --tot i el llibre no té res de autobiogràfic--, i va començar a escriure la novel·la sis anys després, quan es va sentir preparat.