Està integrada per organitzacions de Catalunya, Euskadi, Andalusia, Aragó, Canàries, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Illes Balears

@Catalunyapress

La plataforma es presentarà públicament aquest dimecres 12 de maig a les 10.30 hores i, com tot en temps de crisi sanitària, de manera telemàtica. Està liderada, a més per la principal associació catalana i per la principal associació madrilenya: la Coordinadora Familiars de Residències 5 + 1 i la Plataforma per la Dignitat de la Gent Gran a les Residències (Pladigmare). Totes tres, a través dels seus caps visibles (Campos, María José Carcelén i Miguel Vázquez Sarti) van ser les que van iniciar els contactes perquè la plataforma estatal es fes realitat.

La lluita per dignificar el tracte que reben els majors en els asils dóna així un nou pas en un moment clau. Amb la pràctica totalitat de la gent gran vacunats, el focus d'atenció es desplaça a altres àmbits, pel que poden tornar a caure en l'oblit. Aquest oblit social és un dels factors que va contribuir al desastre en les residències de gent gran.

Però no són les úniques que la integren. Aquesta plataforma també tindrà presència d'organitzacions d'Euskadi (Babestu Alkartea / Biscaia, Gipuzkoako Senideak, i Babestu Araba / Gasteiz), d'Andalusia (Addemar, Associació per a la Defensa i Dignitat de la Gent Gran en Residències), d'Aragó (Plataforma per unes residències públiques a Aragó), de les Canàries (Marea Gran Canària de residències), de Castella i Lleó (Plataforma d'Afectats per la Gestió en residències de Castella i Lleó), de la Comunitat Valenciana (Afadomusvi, Associació de Familiars d'Afectats de les residències de Domusvi Alcoi i Cocentaina) i de les Illes Balears. També comptaran amb el suport de l'Associació de Familiars i Usuàries dóna Residència DomusVi Barreiro-Vigo -on van morir 47 persones en la primera onada-, de l'Associació de Familiars i Usuàries do CRAPD i dónes Residències Públiques de Galícia i de l'Associació de Familiars de vítimas dóna Xestión dóna Covid nes Residències.

La primera acció conjunta va tenir lloc el passat mes de setembre, quan es va celebrar la primera gran protesta per reclamar un nou model de residències, van dir llavors, "pels milers que van morir en condicions indignes". Va ser a Madrid, a Múrcia, a les Canàries, a Balears, a Cantàbria, a Astúries, a Castella i Lleó, a Andalusia, a Aragó, a Catalunya, a la Comunitat Valenciana ia Galícia.

29.408 USUARIS DE RESIDÈNCIES HAN MORT A CAUSA DEL COVID-19

Volen ser "ambiociosos" i no renunciar, de cap manera, als seus "exigències", que passen per "la reparació de el dolor i el dret a la veritat". Dolor perquè hi ha hagut, fins al març i segons dades oficials, milers de morts. Segons l'informe Malaltia per coronavirus en Centres Residencials publicat per l'Imserso el passat mes de març, a el menys 29.408 usuaris de residències haurien mort a causa del covid-19 des de l'inici de la pandèmia.

Cascada de denúncies sobre la residència Sophos de Sant Joan Despí, on han mort 29 persones

Familiar manifestant-davant la residència Sophos de Sant Joan Despí / @Catalunyapress

Per als familiars el viscut en els centres de gent gran pot qualificar-se de "indignitat, hecatombe i vergonya". I fins el Defensor de el Poble l'avala en el seu informe anual de dijous passat, que va criticar durament contra els protocols que, per exemple en la Comunitat de Madrid, van impedir les derivacions de la gent gran als hospitals. I va reclamar més personal i inspeccions, canviar el model de residències.

Familiars de majors morts per Covid-19 al Centre Sociosanitari Frederica Montseny de Viladecans volen saber la veritat sobre el que ha passat

EL MODEL ASSISTENCIAL DE LES RESIDÈNCIES FA AIGÜES

En 2019 el sindicat de infermeria SATSE va denunciar en un estudi el greu dèficit d'infermers que pateixen les residències a Espanya, amb només 0,06 professionals per cada llit, "fent impossible oferir una atenció i cures amb la seguretat i qualitat que les persones grans es mereixen ", denuncia el sindicat.

Amb la pandèmia del Covid la capacitat en aquests centres "no ha millorat res, fins i tot està pitjor", explica Rafael Ruiz Reina, responsable de el sector sociosanitari de SATSE Catalunya, a CatalunyaPress.

El personal de les residències s'ha vist empès a una lluita que en moltes ocasions no podien guanyar, perquè no tenien capacitat. Per aquest motiu ara des de SATSE reclamen més professionals per no repetir "errors del passat" .

De la mateixa manera, des del sindicat demanen que les institucions facin una "auditoria integral" per conèixer la situació real que es viu a les residències de Catalunya, amb independència que siguin públiques, privades o concertades.