Les runes de Chernobil s'estan reescalfant, i els experts no saben per què

|

Entre la profunditat de les runes de la planta d’energia nuclear de Chernobil encara queden records de l’explosió que va posar la pell de gallina al món sencer fa 35 anys. Ara, experts estan intentant desxifrar què fer perquè no hi hagi una altra explosió.


Incendios forestales en Chernobyl

Incendis a Chernobyl - Europa Press


Durant els últims anys, un sensor que recompta les emissions de neutrons a les profunditats de les runes de la planta d’energia nuclear de Chernobil ha estat registrant un augment gradual de l’activitat.


El fet que el material en descomposició que necessita ser analitzat es trobi sota les runes i el pesat paviment de formigó fa que tant les investigacions detallades com les possibles solucions siguin difícils d’obtenir.


Segons Richard Stone, de la revista Science, els investigadors de l’Institut per Problemes de Seguretat de les Plantes d’Energia Nuclear (ISPNPP) a Kiev, Ucraïna, encara han de determinar si l’augment dels neutrons presagia un desastre imminent, o si és una petita tempesta en un desert de sorra: “No n’estem gens segurs, però no podem descartar la possibilitat d’un accident”, va dir Maxim Saveliev, de l’ISPNPP, a Stone.


En el que es classifica com l’accident nuclear més devastador de la història, una caiguda inesperada de l’energia durant una prova de seguretat va provocar que el reactor de la Unitat Quatre del complex de Chernobil patís un collapse catastròfic a finals d’abril de 1986. Les explosions de vapor comprimit provocades pel collapse del recinte van escampar una capa de material radioactiu a tot Europa. En conseqüència, es creu que desenes de milers de persones van morir prematurament.


Dins de les habitacions i passadissos de l’enderrocada installació, el combustible d’urani sobreescalfat es recollecta en piscines on és barrejat amb revestiment de zirconi fos, barres de control de grafit i sorra liquada, fins produir una lava infernal que amb el temps es solidifica en monòlits de materials que contenen combustible o FCM.


Al llarg de les dècades, els isòtops d’urani han seguit ocasionalment alliberant neutrons dels seus nuclis. D’aquests, aquells que s’apropen massa al nucli d’un altre isòtop, corren el risc d’alterar el seu propi delicat equilibri, alliberant més neutrons. Si hi ha una concentració suficientment alta d’àtoms, la reacció en cadena dels neutrons alliberats pot generar quantitats industrials d’energia en un curt període de tems. I les conseqüències d’això són potencialment explosives.


Tot i que els neutrons alliberats pel calor en descomposició d’un àtom d’urani es generalment es mouen massa ràpid per ser capturats fàcilment, si els neutrons es veuen obligats a travessar medis com l’aigua el seu pas es s’afluixa. És aleshores quan tenen més possibilitats d’adherir-se a un nucli i desencadenar la seva pròpia descomposició.


Tenint això en compte, no hauria de sorprendre que les taxes de fissió augmentin si els nivells d’humitat i aigua pugen. Durant anys, les ruïnes de la Unitat Quatre han estat semi-exposades als elements naturals, sepultades sota un sarcòfag erigit amb pressa conegut com El Refugi, permetent que l’aigua es filtrés fins les runes i el material radioactiu.


El 2016, enmig de la por que la pluja pogués fer que la fissió dels FCM s’accelerés, es va completar una coberta més robusta de la planta. Tot i que la New Safe Confinment (NSC) aconsegueix mantenir-ho tot més sec, l’espai de l’antic reactor de la Unitat Quatre, que en el seu moment va ser l’habitació 305/2, segueix vibrant, i les emissions de neutrons segueixen augmentant, tot i que més lentament, encara significativament.


Suposant que la NSC realment aconsegueixi mantenir les runes seques, no està clar per què segueix havent-hi un augment de neutrons. Segons el càlcul del ISPSPP, es possible que aquesta particular barreja de materials hagi tingut encara més facilitat per generar reaccions en cadena de neutrons mentre l’espai es deshidrata.  


D’aquesta manera, importants preguntes segueixen flotant mentre l’àrea es va assecant lentament: Per què està passant? I, sobretot, què fer al respecte? Submergir les runes en nitrat de gadolini podria ser complicat, igual que ho seria aproximar un sensor dedicat a la font dels neutrons, més enllà dels obstacles que podrien estar interferint en les mesures.


Tot i que el risc d’amenaça en un futur proper és força baix ­-i tot i que els pitjors possibles escenaris no tinguin comparació amb la catàstrofe del 1986-, el delicat i collapsat estat dels FCM, i el fet que es cregui que l’habitació 305/2 encara conté la meitat del combustible original del reactor, significa que una petita explosió podria deixar anar deixalles radioactives suficientment lluny com per complicar la seva contenció.


Hi ha plans en marxa per una neteja del combustible, amb una instal·lació d’emmagatzematge provisional a l’espera d’una llicència del regulador d’urani. Per ara, doncs, no es pot fer massa més que esperar que el tic-tac del compte enrere de Chernobil no arribi a zero. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH