"La vida en pedazos": un puzle musical sobre la vida familiar

No cal recórrer a grans escenaris amb aforaments gegantins per fer teatre musical. Només cal un tema atractiu, un bon llibret amb les seves corresponents cançons i una música enganxosa. Ah! I també uns intèrprets que es moguin amb soltesa i sàpiguen no només parlar, sinó també cantar amb una mínima dignitat. Això és una cosa que saben molt bé al Teatre Gaudí, un dels locals de petit format que ha demostrat una acreditada devoció per aquests espectacles musicals amb alguns títols memorables.

Justament al Gaudí s'acaba de presentar un nou muntatge titulat "La vida en pedazos". Bé pot considerar-se fruit d'un treball de creació col·lectiu perquè la idea va ser de la productora "Sort en la meva vida produccions", el llibret de Sergio Toyos, autor també de les lletres dels cantables amb la col·laboració de Didac Flores que és, a més, autor de la música i de Xenia Reguant, que ha exercit al seu torn com a directora. El resultat d'aquests esforços ha estat una comèdia dramàtica musical el nucli argumental gira al voltant dels conflictes que implica la vida en família.

Els responsables expliquen que aquest "espectacle neix de la seva necessitat d'explicar el model de família que han conegut des de la infància". En efecte, sota l'aparent normalitat de la convivència entre una mare depressiva, la seva filla i el fill home que està pendent de decidir el seu futur perquè se li ofereix l'oportunitat d'obtenir un treball en destí llunyà, sorgeixen les tensions, i fins i tot els secrets ocults que tracten d'emergir quan moltes vegades sembla que el millor és no ho facin. La vida dels quatre protagonistes -l'últim és el nuvi de la noia, a què correspon executar la música de les cançons-, resulta ser el més semblant a un puzle, l'encaix de les peces exigeix conèixer l'adequada col·locació de cadascuna de elles.

Si la creació va ser coral, la interpretació també exigeix un tractament anàleg i un ritme trepidant. L'estructura de la sala gran del Gaudí permet que l'escena se situï en el centre de la sala i que les quatre cantonades siguin els forillos pels quals els intèrprets, Marta Ribera, Marc Flynn, Clara Altarriba entrin i surtin segons el va exigint el desenvolupament de l'acció dramàtica, mentre Flors roman sobre el teclat. Com del que es tracta és de materialitzar de la manera més versemblant possible les relacions que s'estableixen en la intimitat familiar, això fa que el to i el clima de la comèdia dramàtica hagi d'anar variant des dels moments de més força afectiva als de més trepidant caràcter dramàtic. Pot ser que en algunes circumstàncies el to vocal sigui excessivament alt o que la interpretació d'algunes cançons no permeti captar perfectament el text de les mateixes, però són detalls accessoris que es disculpen amb facilitat. Cal afegir que el desenvolupament actoral es complementa amb alguns elements audiovisuals que contribueixen a subratllar l'acció dramàtica.