Els ajuntaments espanyols han de disposar d'un cens d'edificis amb amiant i un pla per eliminar-lo abans de 2023

|

Els ajuntaments espanyols han de disposar abans de 2023 d'un cens d'edificis i infraestructures que continguin amiant així com un pla per a la seva eliminació, d'acord amb el projecte de llei de residus i sòls contaminats que el Consell de Ministres aprovarà previsiblement el proper dimarts, segons han confirmat a Europa Press fonts del Ministeri per Transició Ecològica i Repte Demogràfic.


Segons l'últim esborrany del projecte normatiu de finals d'abril, aquesta serà la primera vegada que una norma obligui els municipis a censar totes les instal·lacions que continguin aquesta substància cancerígena.


Arxiu - Planta de reciclatge d'envasos lleugers.

Planta de reciclatge - Europa Press


El text també estableix que la roba de l'armari que es vulgui rebutjar com un residu tindrà el seu propi sistema de recollida separada a Espanya abans de al 31 de desembre de 2024.


La futura llei proposa que els consistoris hauran d'establir sistemes de recollida separada dels residus municipals entre els quals s'inclouen els d'origen domèstic (envasos, paper, cartró, vidre, metalls i plàstics) --és a dir els dels contenidors blau, groc i verd - els bioresidus, la fusta, els tèxtils, els residus d'aparells elèctrics i electrònic, les piles, els acumuladors i els residus de gran volum com els matalassos i mobles, així com l'oli de cuina usat.


En concret, els residuos tèxtils, que representen el 4,62 per cent dels 23 milions de tones dels residus urbans, segons dades de Govern, hauran de comptar abans de al 31 de desembre de 2024 amb un sistema de recollida separada.


D'aquesta manera, com a límit en la nit de Cap d'any d'aquí a quatre anys també serà obligatori per als municipis disposar d'una recollida separada d'oli de cuina usat, tant per a les llars com per al de l'hostaleria i també per als residus voluminosos, com per exemple els mobles o estris, així com els residus domèstics perillosos.


Però abans d'aquesta fita, aquest mateix any, al 31 de desembre de 2021 dels ajuntaments també han de tenir una recollida separada dels bioresidus (brossa orgànica) domèstics en el cas de poblacions de més de 5.000 habitants i dos anys després, en 2023 a la resta de municipis.


Restriccions al plàstic


La futura llei introdueix restriccions com la prohibició de certs productes, com els plàstics d'un sol ús, però també amb desincentius fiscals en forma de nous impostos verds.


En aquest sentit, per reduir l'impacte dels plàstics en el medi ambient, els envasos d'aquest material han de pesar la meitat en 2026 que en 2022 i fins i tot un 70 per cent menys en 2030.


A el mateix temps, d'acord amb la normativa comunitària, preveu que a partir de l'1 de gener de 2023 els consumidors hauran de pagar per cada got de beguda, la seva tapa, els recipients per a aliments per emportar i molt abans, aquest mateix estiu, a partir del 3 de juliol quedarà "prohibida" la venda de qualsevol producte fabricat amb plàstic oxodegradable, amb microesferes de menys de 5 mil·límetres, bastonets de cotó, coberts de plàstic, plats, palletes, palets agitadors de begudes, el pal dels globus, els recipients de poliestirè expandit i els vasos d'aquest mateix material.


A la meitat d'aquest decenni, el 2025 les ampolles de plàstic hauran d'estar compostes, a el menys, per un 25 per cent de plàstic reciclat i un 30 per cent en 2030. Per fomentar la seva recuperació, aquestes ampolles es recolliran també per separat i per a això es podran fer servir els sistemes col·lectius actuals o bé s'obre la possibilitat d'implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos per tal que en 2029 es pugui recuperar el 90 per cent del pes de les ampolles de PET posades al mercat.


Fiscalitat


Les mesures de fiscalitat verda també s'amplien a la futura Llei ja que aquest esborrany consultat, que ja inclou els comentaris del Consell d'Estat, fixa un impost als envasos de plàstic no reutilitzables de 0,45 euros per quilogram i un altre més, per evitar el dipòsit de residus en abocadors, la coincineració i la incineració que segons el material podrà oscil·lar des de 1,5 euros a 40 euros per tona mètrica.


Entre l'extens articulat, 118, les disposicions addicionals, transitòries i annexos, el projecte de llei vol també reduir el malbaratament alimentari, en línia amb el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de manera que es planteja baixar-lo en un 20 per cent el 2030 respecte a 2020.


Per a això es fomentaran, amb incentius fiscals, les donacions a menjadors, per exemple, i en altres vies de redistribució i en per als bars i restaurants serà obligatori oferir aigua d'aixeta en lloc de disposar només d'aigua embotellada.


Entre les noves restriccions per als productors, els fabricants tindran prohibit destruir els excedents de productes que no venguin, que es destinaran a la donació i altres circuits, a el temps que hauran d'augmentar el període de validesa de les garanties dels productes i també a l'hora d'explicar durant més temps de peces de recanvi.


Una altra de les propostes, adreçades als més joves, passen per fomentar la reutilització dels llibres de text i les campanyes de conscienciació ambiental en aquest sector poblacional.


A més, la nova norma amplia també obligacions i el règim de responsabilitat dels productors, dels sistemes individuals i col·lectius de gestió de residus i incorpora mesures per revertir la contaminació dels sòls a el temps que eleva el règim de multes i sancions per incomplir la llei que finalment sigui aprovada per les Corts Generals.


Responsabilitat


El Govern busca ampliar d'una banda la responsabilitat dels productors de residus i que aquests deixin de ser-ho per convertir-se en nous recursos, per al que l'esborrany de llei proposa generar mesures de prevenció i sistemes que estimulin que aquests puguin tornar a sistema, mitjançant el seu reciclatge i conversió en nous productes que de nou entrin en la cadena de producció.


D'aquesta manera, es pretén reduir el consum de matèries primeres, el volum de residus, evitar la contaminació ambiental, marina i terrestre, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, en particular de metà -que es genera especialment en els biorresiduos- - i accelerar, amb això, l'economia circular que redundi en un beneficis socials, econòmics i ambientals.


De fet, l'esborrany de la llei preveu que el 2025 augmentarà la preparació per a la reutilització i el reciclatge de residus municipals fins a un mínim del 55 per cent en pes. Aquest percentatge augmentarà en 2030 fins a un mínim del 60 per cent del pes dels residus i en 2035 cinc punts percentuals més.


Per a la recollida separada de totes aquestes fraccions de residus els consistoris podran posar en marxa diferents iniciatives que passen per la recollida porta a porta, entre altres i  a més estaran obligats expressament a fixar una taxa per aquest servei als ciutadans.


D'altra banda, també serà obligatori, en aquest cas a partir de l'1 de gener de 2022, la classificació separada dels residus de construcció i demolició no perillosos, com ara el formigó, els maons, les rajoles, la ceràmica i la pedra d'una banda, però també els metalls, el vidre, el guix i el plàstic. També afecta això als que facin una reforma al seu habitatge.

relacionada Terrassa vol impulsar el reciclatge estenen la recollida porta a porta als barris
relacionada Augmenta un 15% el reciclatge de Medicaments a Catalunya

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH