Una de cada dues ocupacions d'habitatges a Espanya es produeixen a Catalunya

Les ocupacions il·legals d'immobles es van mantenir en 14.675 casos el 2020, un any marcat per la pandèmia de Covid-19, el que representa una xifra similar a la de 2019 en el conjunt d'Espanya, encara que sí es va registrar un repunt del 2,1 % si es compara el segon semestre de juliol a desembre de dos anys. Catalunya va tancar amb 6.647 casos coneguts per les Forces de Seguretat, el 45,2% dels incidents registrats a tot Espanya.

Desallotgen una finca al Raval @ep

Després de reconèixer "confusió i alarma social" per l'estat d'alarma de la Covid-19 i un estiu amb notícies sobre aquesta problemàtica, la Fiscalia General de l'Estat i el Ministeri de l'Interior van dictar ordres per unificar criteris d'actuació en casos de delictes flagrants.

Segons les estadístiques policials del Ministeri de l'Interior, sumant els fets coneguts tant de violació de domicili com usurpacions --la distinció es porta a terme posteriorment en instància judicial-- de juliol a desembre de 2019 es van registrar 7.528 ocupacions il·legals, una dada que va pujar a 7.685 en el segon semestre d'un any després, d'aquí la variació del 2,1%.

XIFRES PER CCAA

L'evolució anual mostra un increment dels fets coneguts per les Forces de Seguretat, a el passar 10.376 el 2015 a 14.675 el 2020, és a dir, un increment en cinc anys del 41,4%. La resta d'anys van llançar les següents xifres en el conjunt d'Espanya: 9.998 ocupacions il·legals en 2016; 10.619 el 2017; 12.214 el 2018 i 14.621 el 2019.

L'estadística de la Secretaria d'Estat de Seguretat inclou les dades desglossades per comunitats autònomes (CCAA). D'aquesta manera, de les 14.675 del 2020, Catalunya va comptabilitzar 6.647 casos, és a dir, el 45,2% el total. Encara que descendeix en 41 casos en comparació amb 2019, la xifra suposa gairebé doblar la dada registrat cinc anys abans, el 2015, quan es van donar en aquesta comunitat autònoma 3.950 episodis.

Andalusia va registrar l'any passat 2.372 ocupacions il·legals (el 16,1%), la Comunitat de Madrid 1.316 casos (8,9%) i la Comunitat Valenciana 1.297 episodis (8,8%); el segueixen Canàries (623 ocupacions conegudes), Castella-la Manxa (554), Regió de Múrcia (385), Illes Balears (324), País Basc (228), Aragó (202) o Castella i Lleó (200).

Si s'atén a la 'foto' de la variació semestral de juliol a desembre, comparant 2019 amb 2020, Catalunya pateix un descens del 0,2%, a el passar 3.498 casos a 3.492. El descens a Andalusia és del 8,2% (1.299 casos, enfront de 1.193), semblant a el de la Comunitat de Madrid, amb una variació a la baixa del 8,3% (715 casos, enfront de 656).

Partint de tres ocupacions, la major variació a l'alça comparant semestres de juliol a desembre en els dos últims anys la té Melilla, que presenta una variació de 233,3%, ja que va tancar amb 10 episodis d'ocupació il·legal. La dada és similar a el de Ceuta, amb un ascens de el 200%.

LES NOSTRES INSTRUCCIONS DES DEL SETEMBRE

El 17 de setembre, després d'un estiu amb notícies sobre ocupacions d'immobles que va derivar en debat polític, el Ministeri de l'Interior va publicar una instrucció amb el 'Protocol d'Actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en l'ocupació il·legal d'immobles' per unificar criteris d'actuació.

La Fiscalia General de l'Estat va fer el mateix en la seva instrucció 1/2020 per agilitessin les mesures cautelars i facilitar el desallotjament quan s'incorri en un delicte de violació de domicili.

El Ministeri de l'Interior reconeixia la "confusió i alarma social", i ho va relacionar a les diferències entre violació de domicili i la usurpació: en els primers casos es contempla que les Forces de Seguretat desallotgin tant en primeres com a segons habitatges "sense necessitat de sol·licitar mesures judicials, en cas de delicte flagrant, directament i de forma immediata ", incloent la" identificació dels ocupants i la seva detenció si escau ".

En concret, va ordenar que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat elaboraran atestats més precisos que permetin el desallotjament immediat i la detenció sense necessitat de sol·licitar mesures judicials en cas de delicte flagrant. D'ara endavant, calia deixar constància de portes i finestres forçades, coaccions el propietari i veïns o sobre el consum irregular de llum i aigua.