Per què un sector del feminisme no aprova la llei trans?

El vot en contra de PP i Vox i l'abstenció de PSOE van fer que el primer intent d'aprovar de la 'llei trans' al Congrés dels Diputats fracassés aquest dimarts. La votació va acabar amb 143 vots en contra, 78 vots a favor i 120 abstencions, per la qual cosa no s'iniciarà la tramitació parlamentària de la proposició de llei que sí que volien tirar endavant Unides Podem, els grups d'esquerra -excepte el PSOE-, els partits nacionalistes i independentistes bascos i catalans i Ciutadans.

Aliança Contra el Esborrat de Dones (EP)

La ministra d'Igualtat, Irene Montero, va demanar perdó a l'col·lectiu trans per no haver aconseguit que el debat de la seva llei al Congrés arribés a través de la norma que ha redactat el Ministeri d'Igualtat. "Sóc conscient que aquest debat a la Cambra havia d'haver estat portat des del Govern i no ho he aconseguit i vull demanar-los perdó", ha declarat a la tribuna de la Cambra baixa.

La titular d'Igualtat va demanar la paraula al Congrés a terme de l'debat de la proposició de llei Trans, registrada per ERC, Junts, Compromís, Nova Canàries, CUP i Més País, i que es va presentar com a alternativa al text d'Igualtat que, segons denunciar el departament de Montero, porta bloquejat des de fa mesos pel PSOE per a la seva aprovació al Consell de Ministres, qui finalment va decidir abstenir-se.

Des d'alguns sectors feministes van celebrar el rebuig a aquesta llei perquè consideren que el subjecte polític del feminisme ha de ser tan sols la dona i creuen que vulnera els seus drets.

Segons l'Aliança Contra el Esborrat de Dones, la llei no havia d'aprovar per diversos motius. Per començar, creuen que s'usa el terme "trans" per incloure qüestions alienes a les problemàtiques que enfronten les persones transsexuals, ja que trans en un concepte paraigua que inclou a persones transgènere, no binaris, gènere fluid, transvestits ocasionals, etc. A més, pensen que elimina el sexe com la principal causa de desigualtat i opressió que pateixen les dones i empra una terminologia dels processos biològics exclusius de les dones.

Un dels aspectes més criticats des del feminisme  és que la nova llei trans pot fer que les dones puguin tenir dificultats en l'esport en competir amb dones trans. Així, critiquen que en alguns països hi ha hagut casos en què dones trans han guanyat competicions.

El gènere i el sexe

La llei trans pretenia eliminar el requisit del diagnòstic mèdic o psicològic de disfòria de gènere perquè una persona pugui canviar el seu sexe en el registre civil, així com el fet que la persona hagi de hormonar obligatòriament durant dos anys. I és que les persones trans no creuen que la identitat de gènere sigui un trastorn, sinó que diuen que és un sentiment inherent.

La presidenta de la Plataforma Trans, Mar Cambrollé, creu que demanar un diagnòstic a les persones trans les estigmatitza com si fossin "malaltes", i denuncia que això viola la seva dignitat i les discrimina. De fet, l'OMS va eliminar en 2018 la transsexualitat com un trastorn i el Consell d'Europa va recomanar el 2015 als països que aprovin procediments ràpids basats en l'autodeterminació de gènere per canviar el sexe i el nom en els registres. Així doncs, Cambrollé defensa que no cal un canvi de sexe per canviar el gènere.

En canvi, des de moviments del feminisme  es mostren preocupades per si la norma no té prou seguretat jurídica i creuen que el gènere no ha de triar-se de manera tan fàcil. Però, què és el gènere i que és el sexe? Segons el feminisme, aquest punt de la proposta de llei fa perillar un dels pilars en el que lluiten des de fa anys. La sociòloga Sílvia Carrasco explica a Catalunya Press que "el gènere és el sistema que atribueix comportaments, personalitats, drets, i que es marca per feminitzar els cossos de les dones i masculinitzar els cossos dels homes i establir la inferioritat de les dones en totes les societats i cultures conegudes de totes les èpoques ".

D'altra banda, el sexe és la biologia amb la qual neixen els humans a partir dels cromosomes que determinen el fet de ser dona o ser home. Per tant, segons Carrasco, el gènere és en realitat una construcció sociocultural a partir del sexe i és artificial. Si no fos artificial, explica, no s'hauria d'imposar "a través de la violència, a través d'una socialització estrictíssima i a través de mitjans directes i indirectes que acaben fent que les dones acceptin el seu paper subordinat i que els homes es creen el seu paper superior en moltes àrees de la vida ".

Així doncs, Carrasco creu que la nova llei "perpetua completament" la idea de gènere. "És una llei totalment retrògrada, però sobretot és profundament sexista, perquè confon ser home o dona amb els estereotips tradicionals, amb ser home o dona segons els marcadors tradicionals, els marcadors estètics, els marcadors físics ... fins i tot els rols. Això és el que és inacceptable, és un enorme pas enrere que no és casual en absolut ", explica a Catalunya Press.

Per contra, alguns sectors dins del feminisme sí que estan d'acord amb la llei trans promoguda durant mesos pel ministeri d'Irene Montero. El 20 de gener, 80 col·lectius feministes van signar un manifest explicant que calia deixar de banda la polèmica. Sobre el gènere, creuen que ha de deixar de ser rígid i que hi ha més opcions que el femení i el masculí. "Desitgem una societat en què les persones no sentin la pressió de complir amb la rigidesa de gènere, que admeti les variables diverses i transformadores del femení i del masculí. No obstant això, ens cal també dotar-nos de mecanismes adequats per acompanyar el autonomia de les infàncies i el seu dret a desenvolupar-se plenament. el feminisme no pot donar l'esquena a aquestes realitats ni contribuir a empitjorar la qualitat de vida de les infàncies ", asseguraven.

"Creiem que el debat enforteix el moviment feminista. Però és difícil reflexionar sobre qüestions complexes quan ens veiem obligades a defensar el més bàsic: l'existència i la dignitat de les persones". A més, asseguren que el debat entre feminisme i col·lectius trans "contribueix a augmentar els nivells de violència que viuen les persones trans, en particular les dones trans, i legitima indirectament aquesta violència".