Quins són els grups de població més susceptibles a l'impacte de la pandèmia?

 

Investigadors espanyols han identificat fins a sis grups de població més susceptibles d'impacte en la pandèmia: dones; menors de 42 anys; persones que tenen cura de tercers, incloent fills al seu càrrec; persones en situació de precarietat socioeconòmica; treballadors essencials o en treballs no especialitzats; malalts de COVID-19; i el personal sanitari, especialment els que treballen amb malalts de COVD-19.

Aquesta és la principal conclusió de la feina liderat per Cristina Vilaplana, del grup de Tuberculosi Experimental (UTE) en el IGTP i de l'CIBERES. El resultat forma part del projecte COM-COVID, una enquesta a la ciutadania per reconèixer els efectes de l'epidèmia per a la societat i en la qual han identificat fins a sis grups de població més susceptibles d'impacte en la pandèmia.

El projecte COM-COVID és una iniciativa del consorci SMA-TB, liderat pel grup UTE en l'IGTP, i han col·laborat investigadors del CIBER -CIBERES (Cristina Vilaplana, Pere Joan Cardona i Lilibeth Arias), CIBEREHD (Maria Rosa Sarrias i Carolina Armengol), CIBERESP (Antoni Serrano-Blanco) i CIBERSAM (Betlem Arranz) -, l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i la Fundació Lluita contra la Sida.

Diverses persones en una terrassa @ep

L'enquesta, registrada com a estudi transversal, es va distribuir en cinc idiomes utilitzant una estratègia de bola de neu amb distribució per xarxes socials i serveis de missatgeria instantània. "Volíem arribar al màxim de gent possible, per això vam escollir aquesta estratègia", explica la doctora Vilaplana, que ha liderat l'estudi.

Després d'estudiar 56.656 enquestes completades, els investigadors han pogut confirmar els resultats apuntats per altres estudis més petits, i grups seleccionats (grans, joves, col·lectius professionals, etc.) i identificar fins a sis poblacions susceptibles de poder-se beneficiar d'una intervenció:

Per contra, segons es deriva de les enquestes, els que l'han gestionat millor són els més grans de 61 anys, persones casades o vídues, aquelles que es trobaven bé (en el moment de respondre l'enquesta) i, en general, ha afectat menys a persones amb doctorat, estudis superiors i treballs qualificats.

"Les dades obtingudes podrien ajudar per dissenyar i implementar activament mesures adaptades al nostre entorn, no només en l'àmbit sanitari, sinó també aplicant-les als col·lectius que hem identificat. Avui en dia s'ha fet un gran esforç per generar recursos i ara s'haurien aplicar de forma activa ", apunta Vilaplana.

"Els resultats obtinguts podrien ajudar els planificadors sanitaris i dissenyadors de polítiques públiques a ajustar les disposicions de contenció enfront de futurs brots o altres situacions especialment difícils per a la societat, de manera que puguin adaptar-se a les necessitats reals de la gent", ha afegit .

L'equip de Vilaplana es dedica principalment a l'estudi de la tuberculosi, una malaltia infecciosa que afecta habitualment a l'aparell respiratori. Fa quatre anys que va començar una línia d'investigació centrada en mesurar la qualitat de vida de la gent en el context de les malalties infeccioses, per estudiar les persones malaltes des d'un punt de vista més holístic i humà.