Descobriment històric: detecten una molècula clau per a la vida a l'espai

Per primera vegada s'ha detectat en l'espai etanolamina, una molècula que conté quatre elements químics fonamentals per a la vida: oxigen, carboni, hidrogen i nitrogen. La etanolamina forma part dels fosfolípids, molècules que constitueixen les membranes cel·lulars, les quals van ser crucials en l'origen i evolució primerenca de la vida a la Terra.

Els resultats d'un equip científic internacional i multidisciplinari liderat per Víctor M. Rivilla, de el Centre d'Astrobiologia (CAB, CSIC-INTA) ajudaran a entendre l'evolució de les membranes que tenien les primeres cèl·lules, i apareixen publicats a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

univers @ep

El descobriment s'ha produït en el núvol molecular G + ,693-,027, situada prop de el centre galàctic, utilitzant el radiotelescopi IRAM de 30 metres de diàmetre de Pic Veleta (Granada) i el de 40 metres de l'Observatori de Yebes (Guadalajara).

"Els nostres resultats suggereixen que la etanolamina es sintetitza eficientment en l'espai interestel·lar en núvols moleculars on es formen noves estrelles i sistemes planetaris", destaca Rivilla en un comunicat.

L'aparició de les membranes cel·lulars representa una fita crucial en l'origen i l'evolució primerenca de la vida a la Terra, ja que s'encarreguen de mantenir unes condicions estables a l'interior de les cèl·lules, protegint, tant el material genètic, com la maquinària metabòlica. "Tot i que les membranes de totes les cèl·lules que hi ha en l'actualitat estan fetes de fosfolípids, encara hi ha un gran debat al voltant de la naturalesa de les primeres membranes i a l'origen mateix dels fosfolípids", explica l'investigador del CAB-CSIC-INTA .

"Sabem que un ampli repertori de molècules prebiòtiques podria haver arribat a la Terra primitiva a través del bombardeig de cometes i meteorits", assenyala Izaskun Jiménez-Serra, investigadora del CAB-CSIC-INTA i coautora de l'estudi. "Estimem que al voltant de mil bilions de litres d'etanolamina podrien haver estat transferits a la Terra primitiva mitjançant impactes meteorítics. Això equival a el volum total del llac Victòria, el més gran d'Àfrica per àrea", afegeix Jiménez-Serra.

Els investigadors han trobat que el valor de l'abundància en el medi interestel·lar de la etanolamina en relació amb la de l'aigua indica que la etanolamina es va formar probablement en l'espai i poder ser fa arribar als meteorits més tard. A més, els experiments que simulen les condicions químiques en la Terra primitiva confirmen que aquesta molècula podria haver col·laborat en la producció dels fosfolípids més simples durant les èpoques primerenques del nostre planeta.

Per a Carlos Briones, investigador del CAB-CSIC-INTA i coautor de l'estudi, "la disponibilitat de etanolamina a la Terra primitiva, juntament amb àcids o alcohols grassos, va poder haver contribuït a l'evolució de les membranes cel·lulars primitives. Això té importants implicacions no només per a l'estudi de l'origen de la vida a la Terra, sinó també en altres planetes i satèl·lits habitables dins el sistema solar o en qualsevol part de l'Univers ".

El descobriment de la etanolamina se suma a les primeres deteccions en l'espai d'altres molècules de gran interès astrobiològic, com la hidroxilamina o l'àcid tiofòrmic. Els científics del CAB-CSIC-INTA continuaran en els propers anys amb aquesta recerca en el medi interestel·lar de molècules precursores de la química prebiòtica.

"Gràcies a la millora de la sensibilitat dels radiotelescopis actuals i els de pròxima generació, serem capaços de detectar en l'espai molècules cada vegada més complexes i que van poder donar lloc als tres components moleculars bàsics de la vida: els lípids (que formen les membranes), els àcids nucleics ARN i ADN (que contenen i transmeten la informació genètica), i les proteïnes (que s'encarreguen de l'activitat metabòlica) ", assenyala Rivilla." Comprendre com es formen aquestes llavors prebiòtiques en l'espai podria ser clau per entendre l'origen de la vida ", conclou.