diumenge, 25 de juliol de 2021

El poder destructiu de les memes

Pablo Rodríguez Canfranc
Economista

En el context digital, diem meme a qualsevol tipus de contingut, com un vídeo, una foto o un text, que es difon de forma massiva -es fa viral- a través de les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània com WhatsApp. Pot ser un acudit, una reflexió, una crítica política o ideològica, o una crida als sentiments, per exemple, amb fins solidaris (mostrant la situació d'éssers o col·lectius que pateixen) o evocant la nostàlgia. La meme pot anar passant d'un usuari a un altre com una còpia exacta de l'original, però també pot evolucionar. La mutació pot afectar el significat o l'estructura, i pot ser degut a la casualitat (per exemple, al republicar una imatge aquesta queda tallada), o bé se li poden afegir elements pel camí de manera deliberada.


Meme 'Disaster Girl'.

Un dels memes més populars d'Internet @ep


El concepte de meme va néixer abans de l'era digital, en concret, el 1976, quan l'escriptor Richard Dawkins ho introdueix en el seu llibre The Selfish Gene. La seva teoria parteix de la idea que a l'igual que els gens són capaços de fer rèpliques de si mateixos, les cultures humanes fan el mateix. Per Dawkins la transmissió cultural segueix els principis de l'evolució darwiniana a l'igual que els gens, contemplant una evolució gradual després de grans períodes de temps. L'autor va definir aquesta rèplica cultural com meme, apocopant la paraula grega mimeme, que significa "cosa imitada". Posteriorment, altres autors segueixen aprofundint en el tema, i el 1983 Douglas Hofstadter encunya el terme memètica (en paral·lel a la paraula genètica) per referir-se a l'estudi de la influència de la meme en la cultura.


La primera al·lusió a les memes en l'àmbit d'internet apareix en 1994 en un article de la revista Wired signat per Mike Godwin. Aquest va identificar a principis dels 90 en l'activitat dels grups de discussió, com Usenet, the Well o misc.legal, freqüents al·lusions al nazisme i a Hitler en les contribucions de molts interlocutors per desqualificar les d'un altre. Per Godwin això era un clar exemple de meme. El poder viral d'aquest format comença a fer-se patent a mitjans de la dècada, però no és fins a 2006 en què comença a associar-se la seva capacitat d'influència social amb la seva eficàcia en una situació de guerra, entre grups d'experts propers al Govern dels Estats Units , en concret, en el si de l'Agència de Projectes d'Investigació Avançats de Defensa (DARPA).


La percepció que les memes podien convertir-se en armes per condicionar l'opinió pública va arribar a fer-se tan patent que el 2011 el doctor Robert Finkelstein va proposar la creació d'un nou departament dins de l'exèrcit nord-americà dedicat especialment a aquest aspecte, l'anomenat Meme Control Center. Finkelstein va advertir al Govern del potencialment nociu que pot ser el rumor, el missatge popularment conegut com boca a boca, doncs la veritat que pugui contenir es pot veure distorsionada de tres maneres: deixant fora detalls que ajuden a entendre el veritable significat del que es transmet, traient-li punta a la història especificant i ressaltant els detalls que interessen, i alterant, de manera que adquireixi sentit per a aquells que van a disseminar el missatge.


Seguint l'estela de la proposta de Finkelstein va néixer un programa, presentat públicament el juliol de 2011, que va ser batejat com SMISC, sigles que responen a Social Media in Strategic Communications. Cal subratllar que les xarxes socials de l'època encara caminaven en bolquers; Facebook comptava amb 750 milions d'usuaris enfront dels més de 2 600 milions de 2019, i Instagram tenia 5 milions llavors, mentre que ara ja ha superat els 1 000 milions. Amb tot, ja a principis de la dècada es va poder intuir la capil·laritat que arribaria a tenir la difusió de memes a través de mitjans socials.


El SMISC reposa sobre quatre objectius:


1. Detectar, classificar, mesurar i monitorar la formació, el desenvolupament i la difusió d'idees i conceptes (memes), i també dels missatges i la misinformació enganyosa.


2. Reconèixer les estructures de campanyes de persuasió i operacions d'influència a través de les plataformes de mitjans socials i de les comunitats.


3. Identificar els participants i els efectes buscats de les campanyes de persuasió.


4. Contrainformació per frenar i contrarestar els missatges de les operacions detectades de l'adversari.


Sembla clar que les guerres de segle XXI adquireixen una nova dimensió a les pantalles ia les nostres ments. Els conflictes que vénen utilitzaran propaganda a través de les xarxes, així com accions digitals d'engany, per distorsionar la percepció de la realitat de l'enemic i manipular l'opinió pública.


Una operació militar basada en memes podria comprendre els següents elements o fases:


- Robatori de metadades dels blancs (persones i col·lectius) de l'acció.


- Ús d'aquests metadades per a la generació de perfils psicogràfics d'aquests objectius per detectar les seves vulnerabilitats.


- A través de programari basat en intel·ligència artificial es creen les peces d'àudio i de vídeo.


- Les memes són distribuïdes a través de les xarxes per mitjà d'exèrcits de robots.


- Els sistemes intel·ligents basats en l'aprenentatge automàtic identifiquen aquelles persones més susceptibles -en funció de la seva perfil- de compartir les memes.


- La desinformació va a pler per la societat, erosionant la confiança de la societat en les institucions, i, si escau, provocant revoltes.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH