El Suprem retreu a Cuixart que demani amnistia, una figura utilitzada per dictadors per esborrar delictes greus

La sala del Tribunal Suprem que va jutjar el 'Procés' independentista a Catalunya respon de forma rotunda a les al·legacions presentades pel president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per donar suport a les peticions d'indult presentades a favor seu. Li retreu que no accepti l'indult però sí l'amnistia, una figura que recorda "s'ha fet valer per règims dictatorials per esborrar gravíssims delictes contra les persones i els seus drets fonamentals".

Jordi Cuixart @ep

En el seu escrit, Cuixart assenyalava textualment, segons recorda el Suprem, que "ha manifestat en reiterades ocasions de manera pública que com a pres polític seva prioritat no és sortir de la presó sinó la resolució del conflicte polític pel qual compleix condemna, començant per la amnistia com a resposta col·lectiva en lloc de l'indult com a solució individual ".

El tribunal explica que abordar el debat sobre la constitucionalitat de l'amnistia com a fórmula d'extinció generalitzada de la responsabilitat criminal declarada pels jutges i tribunals desbordaria els termes propis d'aquest informe d'indult.

I és en aquest punt on afegeix que "aquesta preferència per l'amnistia - justificada en moments polítics de transició d'un sistema totalitari cap a un règim democràtic- prescindeix d'un ensenyament històrica que evidencia que, en no pocs casos, les lleis d'amnistia han estat el medi fet valer per règims dictatorials per esborrar gravíssims delictes contra les persones i els seus drets fonamentals ".

De la memòria col·lectiva, afegeix la Sala, formen part decisions polítiques d'amnistia "que van servir per ocultar delictes dels quals el perdó i la consegüent impunitat van pretendre disfressar mitjançant el eufemismes de lleis de punt final, que van haver de ser neutralitzades, precisament, pels tribunals".

D'aquí les dificultats que aprecia la Sala per entendre aquesta preferència incondicional per un instrument jurídic d'extinció de la responsabilitat criminal -l'amnistia- que per Cuixart convertiria en legítima la seva excarceració, davant el rebuig a l'indult.

"El primer (l'indult) es presenta com una institució que adulteraria la dignitat de qui s'acull al seu àmbit, mentre que l'amnistia tindria un efecte balsàmic que projectaria els seus saludables efectes, no només en el procés penal ja resolt, sinó" en la resolució del conflicte polític ", conclou l'alt tribunal en resposta a Cuixart.