"Las jaurías": un thriller policíac a cavall entre la política i el contraban

Tot i que la pandèmia ens ha obligat a recordar que existien les fronteres, la veritat és que gairebé ens havíem oblidat de la seva existència, al menys entre els països de la Unió Europea. Van ser durant molt de temps línies divisòries que tractaven de tancar el pas, malgrat que totes van tenir una certa permeabilitat que era utilitzada per a exiliar-se, escapar d'alguna persecució o, simplement, per tal de desenvolupar una activitat econòmica amb la qual matar la gana. És a dir, per fer contraban. En aquesta última funció, la "ratlla" o frontera entre Espanya i Portugal va estar particularment freqüentada per motxillers experts que, amb fardells de fins a 30 quilos, traslladaven béns d'un país a l'altre, encara que també va complir com a via d'escapament durant les guerres civil i mundial. Va ser fins i tot escenari d'un crim polític, el del general Humberto Delgado, oposat a l'Estat Novo, que va ser assassinat en companyia de la seva secretària Arajaryr Camps, per la DEMANA (policia política portuguesa), a Villanueva del Fresno.

Alberto Gil reprèn aquell crim d'Estat com a punt de partida d'un thriller titulat "Les gossades" (Rocaeditorial) La jove periodista portuguesa Catarina Chagas viatja en companyia d'Abel Campos, també periodista, però retirat i pare del seu nòvio Gonzalo, per tal de resseguir aquell crim d'Estat sobre els escenaris en què va tenir lloc, un fet que el veterà informador va haver d'investigar al seu dia. Passa que la intrèpida noia tracta, alhora, de realitzar una investigació paral·lela de caràcter personal, com va ser el destí del seu pare, que també va ser opositor a la dictadura de Salazar, així com el del seu oncle, de vida asendereada i que desaparèixer sense deixar empremta.

Discorren pels diferents pobles situats a banda i banda de la frontera, amb especial predilecció per Olivenza, l'últim territori incorporat a Espanya, però que no ha perdut la seva forta empremta lusitana. El seu propòsit els converteix en autèntics detectius obligats a assumir seriosos riscos personals quan descobreixen que hi ha interessos disposats a evitar que ningú furgui en els seus pagaments.

Gil desenvolupa la trama amb bon ofici i crea l'ambient de misteri adequat perquè el lector se sent irresistiblement atret per la seva lectura i vulgui arribar a al final on, com cal suposar, es troben les claus de la situació i de la veritable peripècia patida per alguns dels seus personatges. Aquest fil argumental, en què l'assassinat del general i la seva secretària queden en un lloc secundari perquè constitueixen més l'excusa que el veritable objecte de la narració, té, per tant, com a finalitat principal l'entreteniment, però no per això l'autor renuncia a l'oportunitat d'escriure sobre aquest tema per expressar tant la condemna que mereix l'acció comesa en les persones de Delgado i Camps, com la immoral tergiversació que aquell fet patir a mans dels règims situats en aquell moment a un i altre costat de la "ratlla".