Sala Versus Glòries: "Fora de joc", una demolidora crítica de la dictadura cultural cubana
En ocasió de l'cinquantenari d'aquell fet lamentable, Abel González Melo ha fabulat sobre un procés que va desacreditar per sempre al règim castrista i, amb la col·laboració de Dagoberto Rodríguez, ha creat un espectacle dramàtic titulat "Fora de joc" que interpreten Yadier Fernández, Ginette gala i Rei Montesinos
Tot just iniciada la primavera de 1971 va ocórrer a Cuba un fet lamentable que va ser el detonant del desencant pel que fa a la revolució de bona part de la intel·lectualitat progressista del món. L'escriptor Heberto Padilla, guardonat per la seva obra "Fora de joc" amb el premi nacional de poesia que atorgava la Unió Nacional d'Escriptors i Artistes, institució oficial de règim, i la seva dona van ser detinguts com a presumptes contrarevolucionaris, empresonats i ell obligat a protagonitzar una humiliant autocrítica pública, en la qual va ser constret a denunciar-se a si mateix, a la seva pròpia dona i altres intel·lectuals. Va ser la demostració més palmària que el sistema polític implantat a l'illa antillana, que mentrestant s'havia adjectivat ja com a comunista, no estava disposat a tolerar la menor dissidència, ni el més mínim indici de llibertat de creació.
En ocasió del cinquantenari d'aquell fet lamentable, Abel González Melo ha fabulat sobre un procés que va desacreditar per sempre al règim castrista i, amb la col·laboració de Dagoberto Rodríguez, ha creat un espectacle dramàtic titulat "Fora de joc" que interpreten Yadier Fernández, Ginette gala i Rei Montesinos.
Diu l'autor: "Quan Dagoberto Rodríguez em va proposar que treballéssim junts en aquest projecte, vaig sentir un calfred. El cas de Heberto Padilla pertany a una zona vedada de l'imaginari intel·lectual cubà: aquella on, enmig de la passió creadora, irromp la por. Mentre conversàvem, vaig creure percebre l'origen de la fascinació de Dago: un personatge que encarna l'esdevenir de l'illa i que, com ella, s'ha anat convertint en inquietant paradoxa. El seu fervor revolucionari, el seu desencís progressiu, la seva oposició furibunda, la seva indesxifrable mea culpa. Tot el procés de Padilla està envoltat d'un halo de misteri que les cinc dècades transcorregudes no han aconseguit aclarir. No ha estat la nostra intenció aclarir res. No podríem fer-ho. Com més ens endinsàvem a la selva documental, més difícil vèiem recompondre una veritat. Els articles dispersos, les declaracions en premsa, les fotografies groguenques, els reportatges televisius... La memòria feta trossos, distorsionada com si fos una pintura d'Antònia Eiriz o un mural de Raúl Martínez. Restes d'una vida, d'una època, que ens parlava directament. Que es referia a nosaltres. Que ens mirava als ulls. L'art com bisturí, colpejant la carn. El pànic a la censura, al xantatge, a la presó, a l'oblit. L'exili inevitable. La fragilitat humana a la intempèrie. Com si el temps no hagués passat".
L'espectacle ha estat definit com una "ficció documental" i estarà a la cartellera de la sala Versus Glòries únicament tres dies: de divendres 28 a diumenge 30. Els dos primers, a dos quarts de la tarda i l'últim, a les 06:00.
Escriu el teu comentari