La NASA estudiarà Venus per entendre com un planeta similar a la Terra s'ha convertit en un infern

La NASA tornarà a finals d'aquesta dècada a Venus, el veí planetari més proper a la Terra, per comprendre com un planeta similar a el nostre pot convertir-se en un hivernacle infernal.

Mesurarà la composició de l'atmosfera de Venus per comprendre com es va formar i va evolucionar, així com per determinar si el planeta alguna vegada va tenir un oceà. La missió consisteix en una esfera descendent que es submergirà a través de l'atmosfera espessa de la planeta, realitzant mesuraments precisos de gasos nobles i altres elements per a comprendre per què l'atmosfera de Venus és un hivernacle desbocat en comparació de la de la Terra.

Venus @ep

Venus amaga una gran quantitat d'informació que podria ajudar-nos a comprendre millor la Terra i els exoplanetes. El JPL de la NASA està dissenyant conceptes de missió per sobreviure a les temperatures extremes i la pressió atmosfèrica de la planeta.

A més, DAVINCI + retornarà les primeres imatges d'alta resolució de les característiques geològiques úniques a Venus conegudes com "tessel·les", que poden ser comparables als continents de la Terra, el que suggereix que Venus té plaques tectòniques. Aquesta seria la primera missió dirigida pels Estats Units a l'atmosfera de Venus des de 1978, i els resultats de DAVINCI + podrien remodelar la nostra comprensió de la formació de planetes terrestres en el nostre sistema solar i més enllà. La missió es liderarà des del Centre Goddard de la NASA.

La segona missió és VERITAS (Venus Emissivity, Ràdio Science, InSAR, Topografia, and Spectroscopy), que mapejarà la superfície de Venus per determinar la història geològica de la planeta i comprendre per què es va desenvolupar de manera tan diferent a la Terra. En òrbita al voltant de Venus amb un radar d'obertura sintètica, VERITAS traçarà les elevacions de la superfície de gairebé tot el planeta per crear reconstruccions 3D de la topografia i confirmar si processos com la tectònica de plaques i el vulcanisme encara estan actius en Venus.

VERITAS també mapejarà les emissions infraroges de la superfície de Venus per mapejar el seu tipus de roca, que és en gran part desconegut, i determinarà si els volcans actius estan alliberant vapor d'aigua a l'atmosfera. Amb el lideratge de l'Jet Propulsion Laboratory (JPL), el Centre Aeroespacial Alemany proporcionarà el mapeador infraroig amb l'Agència Espacial Italiana i el Centre Nacional d'Estudis Espacials de França contribuint a el radar i altres parts de la missió.

"Estem accelerant el nostre programa de ciència planetària amb una intensa exploració d'un món que la NASA no ha visitat en més de 30 anys", va dir en un comunicat Thomas Zurbuchen, administrador associat de ciència de la NASA.

"Utilitzant tecnologies d'avantguarda que la NASA ha desenvolupat i perfeccionat durant molts anys de missions i programes de tecnologia, estem marcant el començament d'una nova dècada de Venus per comprendre com un planeta similar a la Terra pot convertir-se en un hivernacle. Les nostres metes són profundes. No es tracta només de comprendre l'evolució dels planetes i l'habitabilitat en el nostre propi sistema solar, sinó d'estendre més enllà d'aquests límits als exoplanetes, una àrea de recerca emocionant i emergent per a la NASA ".

A més de les dues missions, la NASA va seleccionar un parell de demostracions de tecnologia per volar amb elles. VERITAS albergarà el Deep Space Atomic Clock-2, construït per JPL i finançat per la Direcció de Missions de Tecnologia Espacial de la NASA. El senyal de rellotge ultraprecissa generada amb aquesta tecnologia ajudarà en última instància a permetre maniobres de naus espacials autònomes i millorar les observacions científiques de ràdio.

DAVINCI + albergarà l'espectròmetre compacte d'imatges ultraviolada a visible (CUVIS) construït per Goddard. CUVIS realitzarà mesuraments de llum ultraviolada d'alta resolució utilitzant un nou instrument basat en òptica de forma lliure.

Aquestes observacions es faran servir per determinar la naturalesa de l'absorbent ultraviolada desconegut a l'atmosfera de Venus que absorbeix fins a la meitat de l'energia solar entrant.