Descobreixen que les abelles saben sumar i restar

Científics han trobat que les abelles poden fer operacions matemàtiques bàsiques, en un descobriment que amplia la comprensió de la relació entre la mida de el cervell i el poder de el cervell.

Sobre la base del seu descobriment que les abelles poden entendre el concepte de zero, investigadors australians i francesos es van proposar provar si les abelles podrien realitzar operacions aritmètiques com la suma i la resta.

abelles @ep

Resoldre problemes de matemàtiques requereix un nivell sofisticat de cognició, que involucri el maneig mental complex de nombres, regles a llarg termini i memòria de treball a curt termini. La revelació que fins i tot el cervell en miniatura d'una abella pot captar operacions matemàtiques bàsiques té implicacions per al desenvolupament futur de la Intel·ligència artificial, en particular per millorar l'aprenentatge ràpid.

Dirigit per investigadors de la 'RMIT University' a Melbourne, Austràlia, el nou estudi va mostrar que es pot ensenyar a les abelles a reconèixer els colors com a representacions simbòliques per a la suma i la resta, i que poden fer servir aquesta informació per resoldre problemes aritmètics. El professor associat de RMIT, Adrian Dyer, explica que les operacions numèriques com la suma i la resta són complexes perquè requereixen dos nivells de processament.

"Necessites poder mantenir les regles sobre la suma i la resta en la teva memòria a llarg termini, mentre manipules mentalment un conjunt de nombres concrets en la teva memòria a curt termini", afirma Dyer. "A més d'això, les nostres abelles també van usar els seus records a curt termini per a resoldre problemes aritmètics, ja que van aprendre a reconèixer més o menys com conceptes abstractes en lloc de rebre ajudes visuals", detalla en un comunicat.

L'investigador subratlla que les seves troballes suggereixen que la cognició numèrica avançada pot trobar-se molt més àmpliament en la naturalesa entre animals no humans del que se sospitava anteriorment. "Si les matemàtiques no requereixen un cervell massiu, també podria haver-hi noves formes d'incorporar les interaccions de les regles a llarg termini i la memòria de treball en els dissenys per millorar el ràpid aprenentatge de nous problemes per part de la IA", comenta.

Hi ha un debat considerable sobre si els animals saben o poden aprendre habilitats complexes de nombres. Moltes espècies poden entendre la diferència entre quantitats i usar això per a la seva alimentació, prendre decisions i resoldre problemes; però la cognició numèrica, com el nombre exacte i les operacions aritmètiques, requereix un nivell de processament més sofisticat.

PRIMATS, AUS I ARANYES TAMBÉ PODEN SUMAR I / O RESTAR

Estudis anteriors han demostrat que alguns primats, aus, nadons i fins i tot aranyes poden sumar i / o restar. La nova investigació, publicada a 'Science Advances', afegeix les abelles a aquesta llista. L'experiment, realitzat per la investigadora de doctorat Scarlett Howard, al laboratori de detecció digital Bio Inspired (BIDS-Lab) a RMIT, va incloure l'entrenament d'abelles individuals per moure per un laberint en forma d'I

Les abelles van rebre una recompensa d'aigua ensucrada quan van fer una elecció correcta en el laberint, i van obtenir una solució de quinina de sabor amarg si l'elecció era incorrecta. Les abelles tornaran a un lloc si la ubicació proporciona una bona font d'aliment, de manera que les abelles van tornar repetidament a la configuració experimental per recollir la nutrició i continuar aprenent.

Quan una abella volava per l'entrada de laberint, veuria un conjunt d'elements, entre 1 i 5 formes. Les formes eren blaus, el que significava que l'abella havia de sumar, o groc, el que significava que l'abella havia de restar.

Després de veure el nombre inicial, l'abella volaria a través d'un forat en una càmera de decisió on podria triar volar cap al costat esquerre o dret del laberint.

Un costat tenia una solució incorrecta a el problema i l'altre posseïa la solució correcta de més o menys un. La resposta correcta es va canviar aleatòriament al llarg de l'experiment per evitar que les abelles aprenguin a visitar només un costat del laberint. A l'inici de l'experiment, les abelles van fer eleccions a l'atzar fins que poguessin trobar la manera de resoldre el problema. Finalment, en més de 100 proves d'aprenentatge que van portar de 4 a 7 hores, les abelles van aprendre que el blau significava +1, mentre que el groc significava -1. Les abelles podien llavors aplicar les regles als nous nombres.

Scarlett Howard apunta que la capacitat de fer matemàtiques bàsiques ha estat vital en la florida de les societats humanes històricament, amb evidència que els egipcis i els babilonis van usar l'aritmètica al voltant de l'any 2000 aC. "En l'actualitat, aprenem de nens que un símbol més vol dir que necessites afegir més quantitat, mentre que un símbol menys vol dir que restes", assenyala.

"Les nostres troballes mostren que la comprensió complexa dels símbols matemàtics com a llenguatge és una cosa que molts cervells probablement poden aconseguir, i ajuda a explicar com moltes cultures humanes van desenvolupar de forma independent les habilitats numèriques", conclou.